S'ha de ser PORC.

La imatge esta presa fa 5 minuts, amb el mòbil. Acostumats a trobar de tot (la majoria de vegades portat pel vent), ens ha sorprés, tot s'ha de dir, trobar un volqué emprat a la porta del garatge. Les rodes insconscients del cotxe han fet l'esbaldreig oportú.

No sé que pot tenir al cap algú que canvia al seu fill enmig del carrer i decideix deixar les restes enmig de la via pública, pero que no passi pena de la multa, si li trob, en tornar, s'ho haurà de menjar.

PD: De regal, i a això sí que hi estam per desgràcia avesats, al cantó de Carrer Garriga (el del volqué) amb Coronel Aloy, (la foto també és de fa 5 minuts), els pastelets diaris. La sort és que els cans no duen cap impediment i la merda és hi cau enterra directament, vista la gracia que els hi fa als porcs dels seus amos.

PD2: Queda pendent parlar de l'Institut aquest d'inspeccionar SPA's que na Munar va muntar a la seva esteticista. Quan la majoria se demanava que putes és una esteticista, ella ja robava en 5 idiomes.

Na Munar, quina dona, quina puta lladre.

Idò un mes després del darrer post, amb moltes coses de les que opinar pero amb poquissim temps, he tornat a seure'm devant un ordinador per retre homentage, inexcusable, a la madrina d'aquest blog. Avui na Scarlett mos fa 26 anys. (si algú no se creu que sigui la madrina que miri la lletra petita, molt petita).

Mossa que ens honora i ens vigila desde que tenia 21 anyets. Molts d'anys, encara tens una cervesa pagada.

En un altre ordre de d'assumptes vull dir: Visca el Botellon! , per la presa de pel en la que s'ha convertit el Dimecres bò. I, pel precedent, altres festes del mateix estil.

Els empresaris de la noche haurien de fer una autoreflexió (enlloc de queixar-se de que la gent se munti el seu propi bar a una bossa del caprabo) i pensar en lo que dirien ells si els hi fan pagar 6 euros per un combinat de garrafa, en un tassó de plàstic i rellenat per tònica de 2 litres calenta i oberta. El pitjor de tot és la excusa: És que són festes. Ja, idò perque són festes ja estam acostumats a altres porcades de les que no entraré en detalls. Peró cuidar un poc el que es dona als clients, i més per aquest preu, seria la primera passa si volen evitar el temut botellon. La birra? La més barata a cada barra: Cruzcampo. Si, i la més xareca.

Del sopar ni en parlaré. Va esser un atraco pagat pel nostre pardillisme.

En resum, a Mallorca, on la hosteleria i la restauració, en teoria, fan escola, es troba el pitjor servei que se pot oferir: Barater, pirulador, poc original i antipàtic. Una llàstima.

Miraré de conectar-me un poc més i no sempre per queixar-me. Besos i abrasos.

Aquesta història d’esclavitut romana al segle XXI seria digna d’un guió de n’Almodovar si un dia s’atreveix amb una de romanos (en públic, es clar).

En lloc de Sangre y Arena s’hauria de dir Sangre y Harina, pero no deixa de ser un amor impossible entre l’esclau i el príncep, entre la puta i el senyor, entre una sort de Belen Esteban saudí i la seva porta a un món de riqueses.

La cosa no ha acabat bé per a cap dels dos. La ràbia i el vici del dominador príncep del petroli acabaren amb la vida del seu criat i la justicia anglesa ha fet la resta. Una història Espartana d’amor entre homes on les gavardines Armani han subtituit al peplum i Harrod’s al coliseu de Roma.

El fill de puta creia que l’altre ser era seu. Les imatges de la pallissa a l’ascensor posen els pels de punta, i la vostra imaginació, una gramets, unes manilles i unes bosses de plàstic fan la resta quan arribaren al seu cuarto.

El moro amb doblers no volia reconèixer la seva doble vida, i el pobre esclau el tenia agafat pels ous, mai millor dit.

Aquest pic no hi ha hagut happy end per na Pretty woman.

La noticia a El Pais

M'he tornat a enganxar als cómics den Calvin i en Hobbes.

En Bill Watterson, havent tancat la tira còmica al 1995 i retirat de la vida pública des de llavors és l'autor d'uns del personatges més intel·ligents del panorama comiquero.

En Calvin és un nin que parla d'inquietuts de nin amb el cervell d'un filòsof; En Hobbes, la seva mascota real, és el seu contrapunt evolutiu i l'animal que dona sentit a la paraula amistat.

Si no els coneixeu, vos ho més que recoman. Si ja les coneixeu, destapau la capsa dels còmics i tornau-los a llegir, en Calvin no han perdut un gra de sentit en el seus raonaments.

Qué és Calvin and Hobbes segons la Wiki (Molt currat): http://es.wikipedia.org/wiki/Calvin_y_Hobbes

Aquests dies ha visitat l'aeroport de Palma el famós Airbus 380, el pajaro de hierro més gran del món. Aquesta circumstància ha fet que es parli molt a Mallorca dels Spotters, gent -fotògrafs concretament- que es dediquen a caçar als avions amb les seves càmeres com si estesin de safari per Kenia.

La primera vegada que vaig sentir aquest terme va esser quan vàren estrenar Trainspotting, la moda (per desgràcia encara actual) de traduïr els títols de les películes no ens tenia acostumats a que ens arribés, no només un títol original, si no també un a paraula intraduible i complicada. Trainspotting volia significar, en principi, la observació dels trens. Després vàrem averiguar que era un mot emprat pels yonkis que volia dir cercar-se les venes per picar-hi la agulla.

Ara, els moders spotters amb les seves Nikon i els seus objectius-pepino fan spotting amb les darreres novetats aeronàutiques que floten per l'aire (i nàutiques) i les mos mostren a un munt de webs de seguidors i compartidors.

Definició a la wiki i links amb les webs dels Spotters: http://es.wikipedia.org/wiki/Spotting

Que feis quan vos sona el mòbil i no el podeu/voleu agafar? Estau liats, a la feina o alla on sigui i vos sona el telèfon. És algú que necessita alguna cosa, no és simplement l’al.lota que te crida per saber si hi aniràs a sopar, és un tema un poc farragós i que te durà uns minuts escabetxar.

Si l’agafes i no pots parlar t’has de fer l’estressat i, de bones maneres, fer veure que no te pots enredar. El teu interlocutor, com és logic, no te veu i no entén les presses, arribant a pensar que ets un gilipolles antipàtic. I si li dius: “Tio no me puc enredar que estic liat”, directament se pensarà que ets un pur amb ínfules d’executiu agressiu.

La solució és no agafar-lo? Com es sent la gent si no li agafen el teléfon? Sempre pots tornar la cridada i enredar a l’altre amb una excusa qualsevol: “Era a fer un café, m’he deixat el mòbil al cotxe, no l’he sentit, el tenia en silenci sense voler”. Llavors pots dedicar tot el temps del mon a escoltar a la persona que te cridava i, a més, pagant tú.

El botó “Silenci” va de puta mare per aquestes coses.

Aquesta setmana estrenen Buried (Rodrigo Cortés), una peli de 90 minuts d’un tio enterrat viu dins una capsa de fusta amb un encenedor i un mòbil. Aquest no estarà per tàctiques. Si no l’agafa i en sortir (si és que surt) te crida, té la excusa perfecte: “Estava enterrat viu i no tenia cobertura tio”.

Sabíem que Origen, el peliculon den Christopher Nolan d'aquest estiu que ja se mor, donaria molt més de sí que quatre opinions de bareto al voltant d'unes canyes pero... Tant com això?

Alerta, aquest article és només per gent que hagi vist Origen i tengui ganes de que li expliquin el final amb una teoria que desmunta total i absolutament el guió de la peli. Si no la heu vista no importa ni entreu perque no entendreu rès.

Si la heu vista i nos vos va agradar probablement tengeu un motiu més per intentar comprendre de que va.

A mi m'ha encantat, no tant per la explicació en sí (hi pots estar d'acord o no) sino perque he constatat que la pel·lícula és molt més del que a simple vista pareix, que amaga trucs i que és més complexe que intentar afaitar-se els bigots com en Jose Mari.

The Mother of the Lamb:

http://www.precriticas.com/blog/hypnos/la-explicacion-del-final-de-origen/

Ara que l'estiu s'esvaeix, fotos guapes de capficos del Boston Globe.

Avui, sota la estreta vigilància de la Torre de Pelaires, a Palma, dos animals d'aigua se barallaven per veure qui era el més gran del corral. El Venture de la P&O Cruises, amb capacitat per 3.574 passatgers i 290 metres d'eslora (de part a part, pagesos!) i el Adventure of the Seas: 310 metres d'eslora i capacitat per 3.114 passatgers, de la Royal Caribbean International. La paraula és GROS.

Les fotos cutres les he fetes jo amb el mòbil. Les altres són de la xarxa.

Fotos del Ventura a Vigo

La web de P&O Cruises

La web del Adventure of the Seas

l'Adventure of the Seas. La meva foto

El Ventura

l'Adventure of the Seas

Avui, un datil francés.

Una lonxa de cuixot de 13.90 metres que entra al record Guiness? Un tio que se dedica a tallar cuixot per tot el mon?

Avui, a Vides Curioses, vos present en Nico Jimenez, el tio que m'agradaria tenir devora quan faig un pa amb oli.

GRANDE!

He estat veient resumens den Buenafuente a la Sexta i, encara que ho fan tard de collons, he vist inclús algun programa en directe, sobre tot el monòleg, i el cabró no ha perdut xispa.

Ara és més un rollo para todoslospúblicos, pero t'arranca la rialla en voler.

Una de les diferències més grans, això sí, és la durada: 9 minuts de monòleg! I una altra, i grossa, és que amb el PP al govern la cosa donava per molt. Recordau en Trillo i n'Ana Palacio?

Ahir hi va haver el pase oficial, a Venecia, de la nova peli de n'Alex de La Iglesia. Un altre dels directors de la nostra generació i un d'aquests freaks genials que quan estrenen, sempre és noticia (Com un temps en Kevin Smith, nunca mais).

Balada Triste de Trompeta: Per a la estrena a les nostres sales hiperrefrigerades haurem d'esperar un poquet encara, fins al 17 de desembre. Mentres, deleitau-vos amb el poster:

Piscines abandonades a California + Skaters rabiosos per patinar = Un video collonut de veres.

Via Fogonazos

Com era Mallorca al 1956 a vista d'ocell. Els més vius ja deveu conèixer aquesta aplicació, jo l'acab de descobrir i, com tot el món Google Maps/street view etc. m'ha fascinat. Una foto de l'exèrcit feta al 1956 mostra Mallorca (Balears) tal com estava abans del boom turístic.

Aquest any vàren nèixer en Mel Gibson, n'Ana Rosa quintana, en Tom Hanks i en Miguel Bosé. Mirau si fa anys!

Observau aquestes dues captures i no me digau que no és per flipar. És la zona d'Alcúdia i el Port. Apart de prácticament cap hotel, no hi havia ni els estanys artificials ni les carreteres (ni les rotondes!!). Si voleu anar al mapa per investigar altres arees de les illes aqui teniu el link:

http://ideib.caib.es/visualitzador/visor.jsp

A la esquerra hi ha un menu on podeu triar l'any, quan pitjau la foto antiga se superposa a la actual, com si d'un viatge en el temps és tractàs.

Per Menorca tot igual. Igual de bé.

He notat més presència que mai d'italians (de totes les edats) i, segons en Dan, la diferència amb els altres anys -punt de vista turístic/econòmic- és que la gent enguany se'n va de picnic a les platges, un poc a la aventura; I els altres anys, als españolitos, si la platja no tenia xiringuito per fer una Cruzcampo els hi queia l'ànima als peus. O sigui: La crisi o la Tarifa plana d'arena.

No passa rès. Les platges estaven petades pero s'hi podia estar. Se troba lloc fins i tot als pàrquings (inclús a Sant Lluis, amb el jaleo començat). Hi havia també la possibilitat d'estar-se qüasi tot sol a alguna cala, lo qual és un autèntic luxe en plé més d'agost (això sí, s'ha de caminar un poquet). Les del nord, confirmat, són més verges que les del sud (no ha de bufar Tramuntana pero!)

La teoria de la Autosuficiència Vacacional (o també denominada Botellon Familiar, una espècie de hippisme obligatori.) den Dan cobra vida si et passeges per exemple per Cales Fonts, on en ple divendres 27 d'agost, era possible seure en un restaurant sense reservar (No al Trebol, of course). La gent se'n va al super, carrega (i no de JB precisament) i se'n va per enmig a dinar/sopar i el que faci falta. Resultat? Un augment de la brutor, no exagerat, pero si la tendència se confirma, pot arribar a ser preocupant. Al cami cap a la platja de Macarella fins i to vàrem trobar un bolqué usat (a part de tabac, llaunes...).

Un puntasso: Un tipo a la platja de Cavalleria que se passejava amb una carretilla venent llaunes fresques, això sí: Recollia tot el que podia i més: Net el paio. La llauna d'Estrella 2 euros, no esta mal si se té en conte que el tio havia de baixar les famoses escales.

Ciutadella un ambientasso, amb tot de gent i tots els negocis oberts i a rebosar de gent (per Sant Joan és un altre història), Maó estava més mort, molt de rollo nàutic al port bastant pijo i italià, i pel centre els currantes de sempre mesclats amb els turistes a la recerca del millor souvenir. Molts de catalans, com cada any, i algun famosete per enmig.

Sant Lluis (vaig fer bonda), En Dan i na Tsukiko, s'Arenal den Castell, Binibeca, El Nàutic, Fornells, Binimel.la, la fabrica de cervesa Illa (de la que parlarem d'aquí uns díes al bloc de La Birreria) i altres noms propis arrodoneixen aquest complet cap de setmana. Les fotos, poc a poc, al Flickr.

No puc evitar compartir aquesta història perque la he trobada de rabiosa actualitat i interessantíssima (alerta que implica llegir, me sap greu per l’esforç pero val la pena):

"El tiempo, es un invento, con un caracter muy violento", que diuen els Dinamo. Pero que passa si el temps no és el que mos pensam?

El temps, per donar una resposta ràpida, és el que ens indica el rellotge. Ara son les 14:30, o les 14:57 o les 14:40.

Ara bé, sino tenguessim constància numérica d’aquest fet (recolzat entre d’altres per l’hora de l’ordinador, de la TV, del rellotge del teu jefe, el de la esglèsia que duu retràs o el del cotxe), com sabríem la hora que és? I si no saben quina hora és, com sabem a quina hora ens hem d’anar a dormir? Quan sigui fosc, me direu, Robinsones de la vida. Pero i que passaria si ens recluim a una cova a les fosques durant mesos i perdem la noció del temps totalment? Els més vius me contestareu: Idò menjaríem en tenir fam i dormiríem en tenir son. I això, Pequeños saltamontes, alteraria el vostre ritme diari o no? Dormirieu 8 hores de cada 24 com ara? Passaríen els díes que calculau que passaríen? La resposta és No.

L’intent d’aïllar-se per comprovar, finalment, que els temps es relenteix, s’ha diut a terme. I de quina manera.

Llegiu l’article de Amazings (bloc de ciencia que no deixaré de recomanar mai juntament amb el de Kurioso i Fogonazos, que me tenen absolutament enganxat).

El tiempo. Es un invento?

Article sencer: El hombre que quiso vivir sin tiempo.

Ja que has de regalar alguna beguda amb motius promocionals, fes-ho d'una manera original.

Pots inclús fer creure que ho acaben de tirar des d'un avió en paracaigudes. La capsa ho diu clar "airdrop".

Policia Autonòmica. Avui m'han tornat pegar les rialles.

Perquè Policia Autonòmica.? A meam, si alguna cosa és una despesa monumental -i quan parlam de funcionariat i recursos humans ho sol esser- i mos la poden arreglar des de Madrid, que no és molt millor?

No tenim suficient despeses inútils i competències que no podem assolir per encara damunt voler-ne d'altres? Que té de dolent la Policia Nacional o la Guardia Civil? És policia, for god's sake!. Que no parlen mallorquí? (o no el volen parlar) No passa res!. A més hi ha els Municipals! Que no mos aturin i ja esta, miram de no tenir massa contacte amb ells i anam passant ostia. La policia ha de ser com els airbags del cotxe: Hi ha de ser, és allà, ho sabem, pero més val no comprovar-ho mai.

A més. Algú es pensa que els nostres sheriff Ripoll ho farien millor que la poli forastera? Als residents ens faríem descompte a les multes? A tràfic hi hauria ensimades gratis per berenar? La Marijuana de denominació d'Origen Mallorca estaria exempta de multes i penalitzacions?

No serà que entre una cosa i l’altre, que entre equipaments, cotxes, cuartelillos pintats amb la bandera, logotip den Miquel Barceló i botes de pell fetes a Inca els euros tornaràn a volar de aqui para alla?

Mentres duri aquest impass cap a una autonomia sèria –això d’ara, amb aquesta classe política, se sembla més a un circ, un circ on de cada vegada han de ser els ciutadans els que han de fer politica i vigilar d’aprop als vertaders polítics- i alguna cosa més al futur, més mos val aprofitar el que mos envíen de Madrid, que no esta la cosa com per tirar doblers darrera Geypermans des Raiguer amb porres de fusta d'alzina mentre trastos com el Palau de Congressos se menjen els euros com qui menjar palomitas.

“És que la Ertzaintza, és que els Mossos d’Esquadra”... Per favor!!!!

Per si algú se pensava que els arbres estaven així tota la vida, com les muntanyes, les roques o les pedres. Per si algú es pensava que per ells, pels arbres, encara que tenguin cents i cents d'anys d'antigüetat, els temps no passava i no es morien, avui toca video de vida i de natura, (de natura morta), de lliçó de vida llarga, d'una alzina concretament: Encina de La Marquesa o Encina Gorda, de més de 800 anys. Devall la seva ombra hi cabíen 1.000 ovelles diuen.

He trobat aquesta història a menéame i m'ha parescut desembafant i polida, estava un poc cansat de tecnologia, gent i quotidianitat que passa volant.

Com cada any, el birracruzis ha estat un éxit rotund. I com que pujar videos al facebook no me va bé, pujo aqui el video de la gamba que vàrem fer, devant la mirada atónita dels clients, al jardí del darrera del Viva Tropic.

Inception (Origen). Hi ha algún spoileret petit.

Pels qui, com jo, sou fans den Chris Nolan, teniu molt avançat. Pels altres, aferrau-vos a sa cadira que venen curves (de veres).

La pel·lícula comença a poc a poc pero sense pausa, no s'entreten gaire amb obvietats que podríem dir "poc cientifiques" i no expliquen massa, per exemple, la manera com es dormen ("un sedante"), la morfologia dels somins, -molt lineals i estructurats- o qué feia exactament en Cobb abans de la "extracció". Es passa de llís cap al tema principal, la missió d'endinsar-se dins un subsconcient en concret, i de quina manera: El parking del Corte Inglés crec que no té tants de pisos per avall!. I el tronc de la pel·lícula és de vertigen.

La filmació avança amb la mateixa cronologia que condueix al nostre cervell a les profunditats dels somnis, fins al punt que no nomes et planteges si el que veus a la pantalla és o no vigilia, si no que tú també comences a entrar dins una espècie "trance" del que no surts fins acabada la projecció (jo vaig sortir mig marejat, en serio), perque a la fi el cinema és un poc això: Una manera de somiar, d'escabullir-se, de cercar una realitat alternativa, com el tren.

I molts d'ascensors, molts. Sense que ens adonem, Chris Nolan va posant en escena elements típics dels somnis, com ara són els ascensors, les caigudes, els túnels, la foscor, la manca de gravetat (aquest tret sí que és més evident que elsanteriors).

La relació entre les diferents capes de sonis, la relació cronològica vull dir, és tal vegada un poc massa "exacte", i la manera com la física afecta a les diferents capes dels "Adormits" també és un poc inversemblant, pero precisament la gracia de la pel·lícula és aquesta. Si mai ningú ha pogut controlar, vestir o dissenyar un somni, tampoc no som noltros ningú per dir-li en Christopher Nolan com ho ha d'interpretar ell.

Banda sonora, història i interpretacions sobèrbies, tot acompanya.

Té reminiscències, sobre tot, de Dark City i de Abre Los ojos. I hi ha un nivell que els qui heu jugat al GTA IV també tendreu un Deja vú.

Se'n poden parlar díes. Esper que vos agradi tant com a jo. Demà al Birracruzis, un poc retxats, podem avançar teoríes, bon cap de setmana.

La realitat supera la realitat: Un arcade de cotxes amb un circuit real de cotxes a una altre habitació.

Tots és un poc cutre-cartó pero funciona: Per una part una pantalla, un volant i una palanca. I per una altra una espècie d'Scalextric lunar amb un cotxe dotat de càmera wireless i controlat per la maquina en sí.

Una gran idea que ja m'imagin amb helicòpters en miniatura: Cagondeu que n'hi ha de gent en es paro!

via http://www.inewidea.com/

Kyle Eastwood, fill den Harry El Sucio, originally uploaded by simollepol.

Kyle Eastwood, ahir a Sa Pobla

037, originally uploaded by simollepol.

Aquest Blog no tanca per agost pero quasi. El subtil capfico d'una abella. Així es titula el video d'avui amb el que me feia ganes adjuntar una reflexió que rès té a veure:

Perquè els hotelers, tan proclius a fer manifestacions quan un tema les hi pica (vegi's el pitoste mediàtic que han muntat amb el tema Golf a Son Bosc) callen davant l'actual demostració pública de l'expoli al que l'Ibatur els va sotmetre durant el regnat den Jaume Mates I, amb presses de pèl com la de la targeta verda i altres animalades similars?

La abella:

via http://micaballodecarton.blogspot.com/

Al ferrer que me va fer la gàbia m'el enduc d'excursió en tornar. Vaja fill de puta.

Video acollonador per dessitjar a tothom un feliç etiquetatje de les fotos de La Patrona al facebook. Visca Ossifar!

Vos recoman llevar el sò. Al fireret que el va editar li agraden massa les pastilles.

Segons el catalans Curses de Braus, segons la resta de l'estat espanyol Corridas de Toros. Segons noltros Toros, directament: Fan toros. Hi ha toros. Has d'anar a nes Toros?.

No m'agraden els toros; No només perquè sigui una cosa espanyola o perquè facin mal als animals, que també. Es que és una cosa antiga, viejuna, machistota i passada (un poc com l'exèrcit o la església, pero amb manco doblers), amb tots aquells homes disfrassats ridículament d'estatuetes de televisor (o era al revés?), adorant i besant a unes verges que ja no existeixen, encaixonats amb zero glamour dins un microbus de cami al "Ruedo", firmant autògrafs a 4 fanàtics que no tenen ni la EGB.

És com d'una heroïcitat caduca i retrògrada, com una cosa descontextualitzada i fora de temps. S'hauríen de veure en blanc i negre, de fet, fa 60 anys, amb el blanc i negre, la sang no era tan sang i el patir no era tan patir. Avui, amb l'arribada del HD i de les càmeres amb mils de megapixels, la realitat se'ns ha tirat damunt i tot aquest realisme mesclat amb la nostra suposada consciència moderna i ecològica que ha fet que tot aquest teatre hagi quedat molt enrrere. De fet, l'altre dia vaig llegir un article, a una revista a, com no, un bar de Palma, d'un ex-crític de Toros, un home que havia crescut interessat per toros i havia fet d'aquell interés la seva professió. Ara, retirat d'aquestes històries, reconeixia haver canviat i, que en plé segle XXI, era un disbarat anacrònic i una barbarie. Aquest canvi no tothom el pot fer.

Els catalans han canviat, han parlat i sels ha escoltat. De totes formes hauríen d'haver prohibit les Corridas de Toros, no les Curses de Braus.

Si a Mallorca o a Balears prohibissin els toros, seria una rialla, ja que aquí els toros són una rialla. És un festival, una sesentada, una espanyolada i un souvenir. Pero és impensable, ja que aquí no se solen fer les coses per sentit comú, si no per euros.

Ara si que no entenc perquè tanta gent du un adhesiu d'un toro aferrat al cotxe, són els defensors del toros -de l'animal, vull dir- o del les corridas, alla on l'animal és maltractat??. I apart, vols dir que d'aquí poc prohibiran les colcades d'ase també?

Tot el que té a veure amb la simbologia automobilística és un mon per investigar. També tendrà el seu dia.

Aqui el Niño de la Bruni entrant a Matar. I esta com a emprenyat.

Més fotos de San Fermin a The Big Picture.

Marineland. Un mundo felis

Marineland. Un mundo felis, originally uploaded by simollepol.

Fent proves d'interacció entre el Flickr i Blogger... Això és un no aturar!

Ni 11-S, ni 11-M, ni 11-J ni osties (i un altre 11 per cert!). Una data per recordar és la d'ahir: 20 de Juliol. Al loro perque acabarem els bytes de l'agenda per anotar tants esdeveniments, i no gaire bons, precisament:

Ahir, i a pocs quilòmetres de Muro, va esser descobert el cos de la nina aquesta búlgara dins un cotxe que es pegava foc. Fermada. Té, segons diuen, tota la pinta de ser un crim passional d'aquests que posen els pels de punta i dels que demostren que no hi ha ni un 1% guanyat en la lluita per la igualtat mentre a un sol home del món li doni per pensar que qualsevol dona és de la seva propietat. Perquè al final, el sentit de la propietat, que tan inculcat tenim, és l'arma silenciosa que provoca molts d'aquests crims. "La maté porque era mia", que deia aquell.

No tot havien de ser males noves -encara que també això pot acabar en desgràcia-. El naixement d'una estrella, que fa com a por, és noticia també el 20/07.

Té 300 vegades la massa del sol i s'anomena més o manco com un robot d'Star Wars: R136a1. Una estrella que només d'apropar-se uns milers de quilòmetres a la terra ens deixaria socarrats com el darrer tros de xulla de ses esgrelles des fogueró de Sant Antoni. El tros que, fred i fort com una pedra, se l'acaba menjant el moix.

Ahir, per rematar, va esser empresonada (comença a cumplir condemna a la fí) la fake-girl d'internet (i crec que també ha fet alguna pel·lícula) Lindsay Lohan. Una notícia que tota sola no diu res, pero juntament amb les altes, comença a fer sospitar alguna cosa. I diuen que aquesta joveneta és la re-encarnació del Mal, i no del mal de queixal precisament.

Més coses, tiram d'història: dia 20 de juliol del 1944 un grup de militars del que destacam el nom de Von Stauffemberg atempten contra el Führer. El puta Hitler, churrero ell, se n'escapa i segueix erre que erre amb la seva mania de matar gent amb embatumades de Zyklon B.

Una més: el 20 de juliol de 1973 mor, sense que encara no s'hagi pogut explicar la raó, en Bruce Lee.

La pobre búlgara, la estrella assassina, na Lindsay Lohan que fa més por que la estrella, en Hitler, en Bruce Lee. Bons precedents per prendre una gran decisió aquest dia?. No seria millor que ningú hagés anat a fer feina? Sobre tot els polítics de Mallorca?.

Idò no, aquest dia també serà recordat per la darrera capullada d'allò que un temps, molt, molt llunya, se varen atrevir a dir-se "els nostres representats":

Recordarem el 20/07 per ser el dia que el carrousel de l'humor, el Pim, Pam, Pum de la política mallorquina (PP+UM) vàren unir les seves forces (?), una vegada més, per, tapant-se les orelles i, fent valer els interessos de quatre particulars i deixar construir l'absolutament innecessari 25è camp de golf de Mallorca.

Esper que la maledicció d'aquest camp de Golf se faci eterna i els hi pegui rampa cada vegada que agafin el Putter.

Enyorau la era de les recreatives? (si, ara encara n'hi ha, pero són una merda, cadascú ja té la seva consola a ca seva).

Aquella era una època on per jugar a un videojoc te'n havíes d'anar a un lloc anomenat Saló Recreatiu, una Sala de Máquines que li deiem noltros, com si vos la sala de turbines d'un barco.

Un lloc fred, amb un tiparraco antipàtic que t'amollava el canvi com si te fes un favor i que no volia saber rès si la màquina no anava bé. Quan entraves no havíes de posar a pasta a la primera màquina, t'ho havíes de pensar bé. Primer calia recòrrer totes les instalacions, veure si hi havia novetats, mirar quines màquines estaven més petades de gent, i, després de vigilar l'entorn, decidir quines t'agradaven més i a quines duraries més amb 5 duros. La mitjana d'aquestes dues variants t'ajudaven a triar la màquina on te viciaries. Trastos com l'Out Run (amb carcassa), l'Operation Wolf i, sobre tot, l'After Burner estaven bé per jugar un pic i flipar amb les cabines pero després eren un sacadineros destinats només als pijets (que d'altra banda, no sabien jugar al Pang ni al Tetris).

Més endavant ja mos viciavem a sales amb bar (mític l'AllStar de Pedro Mas i Reus), i començavem a beure birres amb jerres, pero això ja són altres històries...

Aquesta web vos farà saltar la llagrimeta si sou tan nostàlgics del vici com jo: http://www.arcade-museum.com

Vos pensaveu no veure mai junts, a una mateixa peli, a na Lindsay Lohan i en Robert de Niro? Vos pensaveu que ja ho havieu vist tot, fins i tot veure guanyar a La Roja? Idò mirau el trailer sgüent. Una Robertrodriguezada com sempre i com mai, i un senyor homenatge a en Danny Trejo.

More Machete Videos

PD: Perquè últimament cada entrada és a base de preguntes?

PD 2: Totes les revistes gratis: http://youkioske.com/

Teniu pensat fer un creuer? Vos pensau que no se mou? Mirau aquests video. I no me doneu les gràcies.

La versió curta:

Això serà un festival de sang! Dead Rising 2. Ojo al minut 1.15

Espectaculars imatges, com sempre de la ma de The Big Picture, dels aldarulls (Es que m'estic sacant el català C) i les protestes que se varen organitzar a Toronto amb motiu de la reunió del G-20. Si vos fixau, a primera línia hi ha més fotògrafs que gent que protesta.

Que també dius; I aquesta gent quan se reuneix, ho han de fer tan coneixedor? No se podrien reunir a un lloc secret? o fer una sessió de Messenger?, En Biel me comentava que se podríen reunir dins un avió, així ningú els emprenyaria, o dins un barco, o al desert, devora l'extraterrestre de l'Area 51, o al Palacete den Mates, que tanmateix és buit.

The link:

http://www.boston.com/bigpicture/2010/06/g20_protests_in_toronto.html

Una de les coses que se'ls atribueix als hotelers, entre altres perles, és la constant paletització o rebajuna cultural (qualsevol de les dues paraules estan reconegudíssimes per l'Institut dels estudis catalans des Cool Baix) dels turistes que arriben. Es a dir, que són els senyalats responsables d'omplir la illa de gent sense gust, cultura ni euros. No és fàcil mesurar la categoria de la gent pels doblers que té, ja que noltros mateixos, en un progre afany de ser socialment correctes no trobam que sigui just. De fet, la gent més podrida de pasta sol esser la més maleducada, cutre, paletorria i propotent del mòn (amb poquissimes excepcions).

Pero clar, resulta que si els guiris no tenen pasta, són una merda. Idò els hotelers, nivell econòmic apart i altres desastres dels que són culpables a més no poder, no han fet més mal que... ELS SOUVENIRS. Supós que lluitar contra el gran empresari hoteler deu realitzar més (fa créixer més al Robin Hood que duim dedins, que diria un psicòleg sense carrera) pero, i tenguent en compte que la majoria de Souvenirs -del Port d'Alcudia per exemple- estan en les mateixes mans -rés de petit empresari sofridor-, no seria ben hora de denunciar la anti-promoció vandàlica que fan aquesta gent de la cultura?.

Les fotos són d'avui migdia, Carrer Pere Más i Reus, al Port d'Alcúdia. Jo me quedo amb Spanish Triathlon i, com és evident, el vestit de faralaes, peça de roba imprescindible a qualsevol armari adolescent des de Southampton fins a Newcastle.

Deu esser un altre pic la puta globalització o qué?

Una de les llegendes urbanes -per dir-li alguna cosa- que més m'agraden és la relativa a quan és pot donar bufant a un control d'alcoholemia de la Guardia Civil.

No són pocs els que diuen que han donat 4 o 4.5 o més de 5 o alguna pardalada d'aquestes. Per començar, donant aquestes burrades, seríes mort, i per acabar, probablement anaves gat, molt gat, per lo que dubt molt que t'enrecordis del numero.

També me fan molta gràcia els típics que diuen: "Tio anava supergat i vaig donar 0,0". Ja, i a més te saps un truco per bufar que te vàren ensenyar a les teves classes d'hipnosi per poder pirular al picoleto de turno no? Xaval, o se beu o no se dona. Les dues coses són impossible.

Avui, i gràcies al ultima Hora -retalls de premsa seria- podem parlar de números, de qüantitats exactes. Del, ni més ni manco, rècord de la bufada Mallorquina. Un pobler, com no podia ser d'altre manera, l'ha deixat en 1.36. Ouh yeah!

Albricias y zapatetas! Ahir la selecció espanyola va guanyar, i ens vàrem quedar igual.

És impressionant la quantitat de guiris i foranis que animen a la selecció espanyola, inclús molt més que noltros. Perquè després es digui que no hi ha integració!

Molts són els que ens comenten que no pareixem espanyols, perquè troben que no tenim esperit de país (la selecció és el País, dins aquest mon tan rodó) i que hauríem de fer més costat als nostres jugadors (si, als de la prima per pax de 600.000 euros, 100 milions de pessetes) i animar-los fins al final. Tenim massa autocrítica o és que passam de tot? No serà això un signe de modernitat? O es que les ideologies estan massa mesclades amb el futbol? O és una simple qüestió de sentiments?

100 quilos per hom? No és un poc massa?

Moltes preguntes que, sense cap dubte, intentaré resoldre davall el sol de Menorca, ginet en mà, i en companyia d'amics i cavalls. Bon Sant Joan.

Dia 3 de juny se va estrenar (Als EUA) l'enèsim remake de una serie de la nostra infantesa. Aquest pic pero, s'han posat amb cosa sèria. No només ens diuen vells a la cara sino que a més s'han atrevit, ni més ni manco, que amb un superclàssic, favorit dels favorits: El Equipo A.

A veure si trobau les 4 diferències. El que fà de n'M.A. no sé qui és pero si dubtau den Murdock (els altres dos són fàcils, encara que en Liam Neeson pareix en Daniel Craig envellit) el seu nom és Sharlto Copley, el amigo de los aliens a District 9.

Per si algú dubta: El trailer.

Segons la RAE, aixó ha de ser en castellà, of course, Rancio vol dir: Se dice de las cosas antiguas y de las personas apegadas a ellas. Rancia estirpe. Filósofo rancio.

Ahir vaig esser al Corte inglés, no vos pareix rancia tota aquella gent? Les dependentes van vestides que pareixen azafatas del 1,2,3. Amb uns colls pujats de retxes i amb unes faldes rectes completament desfasades en el temps. A més, son de una edat, com a senyores de per la Gran via. Surts de H&M o de Pull and Bear i te pareix sortir de una discoteca d'after: Piercings, tatoos, musica a tota ostia, passotisme adolescent por doquier, cames tortes i mirades absents. El corte Inglés és tot lo contrari: Aires de superioritat, com de per Madrid, dones arreglades que pareixen sortides de can Llongueres, uniforme impecable i maquillatge discret.

Ikea és diferent: Se nota un poc més de llibertat en les formes rollo los nórdicos somos libres i veus alguna recadeta i tal pero sense fer llarg. Duen un rollo entre boys scouts i secta salvemos el planeta que son de un simpàtic sospitós, i la indumentaria és un poc xandalera, m'imagin que conforme amb el rollito Ikea: Muntar mobles tot lo dia. O sigui que posa't còmode.

De l'uniforme de les caixeres d'Alcampo amb la camiseta de la selecció espanyola no en penso parlar, que l'altre dia me pensava que me cobrava la germana de Manolo el del Bombo.

Ahir, com toca quan vas a Ciutat, mos vàrem aturar per tot. A la Gran Suficie oiga!