dissabte, de setembre 29, 2007

Perque les botelles de gel/xampú són tan males d'obrir? No me referesc al tapet d'adalt que sempre deixam obert no, sino al cos que hem de llevar per accedir a la boca de la botella i poder posar-hi aigua quant se mos acaba i volem aprofitar les darreres gotes.
Quin puta truc hi ha per obrir aixó? Pitjar pels costats? Estirar? Ens ho posen així de dificil perquè no poguem rebanyar les restes i haguem de comprar un botella nova. Qui no ha viscut aquesta situació? devall la dutxa, amb la botella tota relliscadissa i rendits, en plé segle 21, a una puta botelleta de plàstic.

dijous, de setembre 27, 2007


Una feina que jo mai podria fer: Conductor de trenet turístic.

Si anar a poc a poc ja posa dels nirvis, quant és per una causa externa; Imagina't el que ha de ser anar a 5 Km/h, voluntariament, cada dia, 8 hores (sense contar hores extres), aguantant que tohom se cagui en tú i estirant un falso tren plé de guiris amb cara d'avorriment i amb els temps suficient de fixar-se amb tots els sotracs, fems acumulat a les voreres i demés discordàncies vials que la velocitat normal mos permet obviar.

dimarts, de setembre 25, 2007


Avui toca fer un poc de feina, per culpa probablement a que l'altre dia vaig veure Batman. La llista de les 3 preferides den Tim Burton, començant per la que més vos agrada. Aqui va la meva:

Eduardo Manostijeras

Sleepy Hollow
Batman

Capaç de lo millor i lo pitjor: Sobre tot Mars Attacks! i El Planeta de los Simios són infumables.


dilluns, de setembre 24, 2007

Per cert avui va anys n'Almodóvar. 58, ja n'hi ha. Me fan molta gracia les traduccions de les seves pelis al anglés:

Women on the Verge of a Nervous Breakdown
Pepi, Luci, Bom and Other Girls Like Mom
Tie Me Up! Tie Me Down!

Aquesta darrera sona a peli den Tim Allen...
Vaja, han acabat tancant el Metro den Mates. Quin revanchisme! Per dues inundacions de rés! Mira que es dolent aquest Pacte, voler fer mal d'aquesta manera, ara que Ell ja no hi és, ara que no es pot defensar.

Ara que no es pot defensar, ni donar explicacions... O les donarà na Estaràs?. Algú piularà m'imagin. Algú explicarà on han anat a parar els doblers per fer les proves d'estanqueitat, de desaiguar o com putes se digui. A quina illa del carib ha fuit a viure el resposable d'aquestes proves. Igual no ha fuit, igual encara és al seu lloc de feina contant doblers.
I els altres, mentrestant, ho veim passar com veim passar la majoria d'animalades que ens fan, sense dir res, sense queixar-mos ni manifestar-mos per emprar els pocs doblers que tenim en fer xapuses d'aquesta magnitut. Deu ser el que anomenen el Menfotisme Mallorquí.
Bon dilluns a tothom.

dijous, de setembre 20, 2007

Proposta:
Llevar el carril d'enmig de la autopista (Altura Alcampo), i posar-hi un estany amb peixets, anirá el tràfic molt més fluid.

dimecres, de setembre 19, 2007

Un paritori no és lo més romàntic d'aquest món.
Serà molt higiènic i tot lo que vulguis, peró de romàntic, gens.
Te fan posar una espècie de bossa des caprabo a les sabates, com si jo la brutor la dugués concentrada només als peus, no te dic...
També te poses una bata de metge, supós que la edat de jugar a metges ja m'ha passat, i el moment igual tampoc era l'adecuat... Millor jugam a papàs i a mamàs. (Redoble de tambor).

dilluns, de setembre 17, 2007

Un altre dia me posaré a filosofar del que significa tenir un fill. Per ara vos present a n'Adrià. Hola món!

dimecres, de setembre 12, 2007

Tenc aixó ben abandonat vatuadell. I aixó que està el món per deixar d'opinar de res: que si les selecciones espanyoles, que si Son Espases, que si en Bin Laden torna (com The Police), que si na Madeleine -al final també serà un viral aixó-.
Per cert m'agrada molt aquest concepte de publicitat viral, permí ja n'he parlat qualque pic. El darrer exemple és el del predicador mesiànic que tatxava de fill de Satanàs del que, més tard, sería l'objectiu a promocionar: El nou programa den Buenfuente. En Buenfuente, que amb 3 anys de tele estatal s'ha cremat més que amb 10 de tele autonómica- ojo: Lo dels anys és aproximat-. Esper que a La Sexta l'hi vagui bé. És el que tenim els fans incondionals, no mos rendim.
Idó com a concepte -encara que sense emprar internet- ja sortia a uns dels episodis dels Simpsons que per repetit, no deixa de ser des millors: Lisa la Escéptica. On juguen amb les creencies, opinions i sentiments de la gent per fer publicitat d'uns grans magatzems. Es tracta d'aixó no?

divendres, de setembre 07, 2007

A la gent li agrada emprar els foros per alliberar tota la ràbia interna i de passada dir totes les animalades que pensen quant caguen. No us perdeu la batalla por la nueva españa que s'ha format darrera aquests titular del Marca. Tu donal-lis carnaza que ells ja duen es barram esmolat.

dijous, de setembre 06, 2007

Perquè llevam els preus de les coses que regalam?
Són gratis?

Anam a comprar alguna cosa a algú i quant pagues et diuen:
Es para regalo? No hacemos paquetes pero le quito el precio si quiere (Quin detallasso!). I van i te retallen el preu de la etiqueta deixant el codi de barres (por si lo quiere cambiar…). Claro, i si lo viene a cambiar no sabra el precio no? Que haràn? Cortaràn todas las etiquetas de la tienda?
També hi ha la opció de mirar-ho per internet, més còmode i ràpid, i amb la contrapartida xunga que suposa trobar-ho més barat que el que t’han comprat.
Molt lleig és a més el típic que ha mal llevat el preu d’un llibre amb les ungles i ha deixat mig adhesiu a la portada, que encara queda pitjor (posa-li alcohol hombre, que pareixes novato!).
O el despistat de turno que no ha llevat la factura del paquet i quant l’obris te pega manotada i te la lleva de davant ( jo això ho he fet…).

Si volem amagar el preu perquè és?
Perquè la gent no vegi lo barato que és el que li regalam, o sigui que quedam malament noltros –per roñosos-? Menys mal que al todoacien no hi ha etiquetes.
O per el contrari no volem que la gent es senti malament quant vegi que el nostre poder adquisitiu és molt superior al seu? I lo pitjor, obligar-los igualar el preu quant ells ens regalin alguna cosa. No feia faltaaaaaa. (Això es diu molt també: Falsos!!)

No esta la amistat per damunt tot això? No és d’un regal el més important la il·lusió que fa rebre’l? No és veritat que El Corte Inglés és una ONG que es dedica a repartir els seus guanys entre els pobres?

A les festes d’aniversari, primeres comunions i demés actes festius trucats hi hauria d’haver una llisteta penjada a la porta. Tothom amb el preu al regal i depenent del que t’has gastat tens accés a un menú o un altre: A mi sempre me tocaria patatilla 007, olives La Espanyola i un tassó de Freixenet... calent.

dimecres, de setembre 05, 2007

Per favor que no li donin els 400 euros que reclama, sino ja me veig cada dematí als funcionaris de turno de cada ajuntament, extintors en mà, intentant apagar als que protesten per alguna cosa. La època de les caceroladas i les proclames a crits ha passat. El que ara s'usa és dutxeta amb benzina i mechero.
Cremar-se a lo Bonzo ve de la acció duta a terme pel monjo Budista Vietnamita (Bonzos) Thich Quang Duc a l'any 1963 quant es va pegar foc per protestar contra la opresió budista soferta pel primer ministre vietnamita d'aquell temps.
La gràcia -per dir-ho d'alguna manera- radica en que la persona que es crema ha de mantenir una postura erguida, dissimulant totalment el dolor sofert i soportant amb dignitat les flames. Malament no ho fa u tio.