Amb això del Facebook altres maneres d'enviar-se tonteries on line han decaigut moltíssim.

Ara, en lloc d'un video de 3 megas o un Powepoint amb 5 megas de fotos de volcans i postes de sol t'envíes un link del tube per facebook, i de passada ho veuen live tots els teus amics i ho comparteixen.

I dic que ha decaigut perque encara hi ha algú valent que envia e-mails al clàssic hotmail i, com es de suposar, encara arriben les amenaçes de tancament del hotmail que tant m'agrada rebre i amb les que ric lo que no esta escrit.

Aquest que adjunt, és una joia. En negrita les frases per no oblidar:

-------------------------------------------------------------------------------------

Hola a todos:
Parece que todas las advertencias eran reales. El uso del msn y el mail costará dinero a sera azul y sera gratis para ti. Si no me crees, ve a www.msn.com

Estimado Usuario del Hotmail, Debido a las repentinas acometidas de la gente que firmaba en Hotmail, ha venido a nuestra atención que estamos ejecutando una saturación de recursos. Así pues, dentro del tiempo de un mes, se suprimirá a cualquier persona que no reciba este e-mail con el título sujeto exacto de nuestro servidor. Por favor, haga seguir este email de modo que sepamos que usted todavía está utilizando esta cuenta. ALERTA AMONESTADORA: Hotmail está sobrecargado y necesitamos conseguir librados a algunas personas y deseamos descubrir que los utilizadores realmente están utilizando sus cuentas de Hotmail. De modo que si usted está utilizando su cuenta, PASE POR FAVOR ESTE E-MAIL a cada utilizador de Hotmail que usted pueda, y si usted no pasa esta carta a cualquier persona nosotros suprimiremos su cuenta !!! Mr.John Henerd. Hotmail Admin. Departament. PÁSALO A TODOS TUS CONTACTOS PORQUE AHORA SI ES DEFINITIVO Hotmail se cierra Si usas Hotmail manda este mensaje a todos los que sepas que lo usan, de lo contrario el dueño de Hotmail (Jon Henerd) borrará tu mail de aquí . Hotmail se esta sobrecargando y necesitamos librarnos de gente y queremos saber cuales son los actuales usuarios que estan usando sus cuentas de Hotmail. Así que si tu eres un usuario, por favor manda este e-mail a todos los que puedas, pero si no lo pasas a nadie se borrará tu cuenta de hotmail. Gracias por tu cooperación Mr. Jon Henerd Departamento de administración de Hotmail . (no era l'amo?) Estimado usuario. Debido a la saturacion que hemos tenido debido a la aparición del MSN y sus derivados, estamos sufriendo una saturación en el sistema en la creación de cuentas de email. Las consecuencias sufridas son: 1). No más espacio de 1 MB de espacio en el disco duro. 2). No más de 20 usuarios en tu libro de contactos. 3). Tendrás que reenviar por lo menos una copia de este email al menos a 10 personas para que el sistema pueda comprobar tu existencia y tu participación en éste. Microsoft Internet Services ha puesto un pequeño dispositivo al mensage que al reenviarlo quedaras en la lista de usuarios activos de hotmail. Si no haces los requisitos pedidos en menos de 7 dias tu cuenta sera Clausurada y eliminada definitivamente del systema. Disculpas por las molestias. a.. Atenamente: Hotmail Staff' b.. Edwar John - Presidente

Avui, en exclusiva (si no l'heu vist, clar), i arribat fresquet desde Menorca, l'espot que substitueix al famós, -un poc cansino al final, pero molt resultón-, anunci de Estrella Damm de Formentera (tonight, tonight...).

Enguany la cosa va per Menorca (encara que surten i arriben a la costa catalana). Poca sorpresa pels qui coneixem Menorca, una bona promoció, això sí, pero poca originalitat. Molt de bailoteo, molta nina guapa i molta felicitat. Au a disfrutar!

De propina un de bò: Estrella Damm + Barça.

Ahir vàren condemnar a na Lindsay Lohan a dur un SCRAM -Alcohol Monitoring System- permanent aferrat al còs.

Aquest titular genera dos dubtes que són perfectament comprensibles. Primer de tot: Quí és na Lindsay Lohan? i segon, Que és un SCRAM?

El primer l'obviarem, so voleu saber qui és (o si encara vos pensau fer creure que no ho sabeu) ho cercau al Gugel.

La segona és molt més científica i peculiar. Es tracta ni més ni manco -putes yanquis- d'una pulsera que, aferrada -clavada- 24 hores al teu cos, envia analítiques de sang (supós que via satélite) a un hospital perque controlin, en tot moment, el nivell d'alcohol en sang.

O sigui que rès de bufar quan t'atura la guardia civil, rès d'una analítica cada dos anys amb la revisió de la feina, aquest sistema fa que tot d'una que te beus 2 birres el Doctor Smith ja tengui, damunt la seva taula, que la senyoreta Lohan en lloc de rehabilitar-se, és a La Birreria fent canyes.

La pregunta és: Que passa si beus? T'envíen una corrent eléctrica? Et denuncien a la policia? Venen els d'Alcohólicos anónimos a cercar-te? Si en duguessim un cadascún els cap de setmana? Petaria el servidor? Hauríen d'ampliar la memòria? Aqui la gent entraria als bars i li aferraríen la pulsera al nins. "Au, jugau una estona!" o se picaríen a veure a quí li puja més aviat el nivell d'alcohol... En una paraula, en Mojon i en Bartolo li hauríen canviar les piles cada vegada que entrassin a un bar.

Aqui teniu la fitxa tècnica i la web d'SCRAM.

Divendres capvespre, dia 21, càmara del mòbil en marxa, pas accelerat, cor palpitant, dit preparat, direcció General Bosch, giro a la dreta, enfilo el caga-carrer i Sorpresa, i de les grans. El carrer víctima del meu post de l'altre dia més net que una patena. No només no hi havia merdes de cà sino que inclús l'havíen grenat. I això que just a Coronel Aloy hi havia això:

Ho dic perque va parèixer una llimpiesa selectiva: Com es veu, el carrer estava impecable. Va esser una casualitat increible.

Ja sé que serà un poc repetitiu, peró crec que valdrà la pena duu un seguiment d'aquest carrer i la seva decoració orgànica. Com que hi pas cada dia i amb el mòbil en marxa, no serà difícil.

Au, un chiste per començar el friday night. Recordau venir a beure alguna cosa fresca, no penseu amb els doblers i apuntau-vos al Birracruzis, sino després venen els plors i les lamentacions.

Si algú té un ca cagón a Pollença (si, ja sé que tots ho són i que a Pollença hi ha 3 milions de cans, era una manera d'introduir el post), hi ha un carrer on tots els amos s'amaguen per fer-los depositar les seves merdetes, és una espècie de caga-carrer, de caga-escondrijo, se diu Carrer del General Bosch i és el carrer que va de la plaça vella cap amunt, cap a Coronel Aloy.

El carrer Merda de Cà, com es pot batejar, es caracteritza per estar sembrat, cada 2 o 3 metres, d'espectaculars caquitas, molt realistes i d'una textura absolutament fresca, de la vostra mascota preferida. No és la primera vegada que el tio/tia més net i sensibilitzat i sociable i global, gira el cap cap al Puig mentres el seu cusset preciós obre els esfinters i deixa caure tan valuosa propietat intestinal.

Ells -o elles- fan veure que no se'n donen compte: "Ups, li ha caigut una merdeta, que graciós. -Saps si te cau un billet de 50 euros, pur, ja voràs com t'acotes".

Tots els que teniu cans i recolliu els seus marrons sou dignes d'aplaudir, de fet fa bastant d'oi (si, ja ho sé, sempre és impossible i a vegades la textura ho complica). Als altres, als que vos amagau per carrers secundaris i poc transitats com si anassiu a violar a una monja, vos diria que agafeu una cullereta i vos la menjeu a trossets, deixant que el tresor interior del vostre cà vos rellisqui pels morros, que ho degusteu com si d'una mousse de xocolata fos, que vos penetri dins la gargamella després d'haver inundat la llengua i el paladar, i que vos la envieu cap endins. Ja voràs que bona. Ummmm!!!

Ara, la Sociedad Estatal del Perro, se me tirarà damunt dient que la culpa és dels amos, que ells mai no deixen que el ca cagui pel carrer (és una inmensa minoria) i, lo més graciós, -aquesta m'encanta-, que els nins petits també caguen i també fa oi canviar-lis el paquete. Clar que si, clar que sí, però no caguen pel carrer. Bé, algún guiri, pero pobrets, estan enfora de la civilització no? O això pareix, a vegades.

Si vos agraden els animalets passau-vos per The Big Picture. I si no també, clar.

Ara que mos pensam que ve el bon temps un recordatori del que pot ser un mal cap de setmana: A l'amo d'una casa d'Oklahoma (sempre tot ha de passar als EUA, si serà vera que els extreterrestres començaran a masacrar-los a ells) se li va montar un bon kernell a la piscina un dia de mal temporal.

Ojo també al video de la piscina un dia de Terremoto, i no de Alcorcón (peró qüasi). Acollona eh?

Via el increible Fogonazos

Aquests amics han estat al hotel més luxós del món i, com si d'un 3 estrelles de l'Arenal es tractàs, hen gravat l'habitació i han penjat el video al youtube, amb la llibertat i la espontaneitat de no ser un video promocional (amb la cutrez habitual, vamos) del propi establiment.

Se confirma que el paper de water és ben igual que a cualsevol altre lloc per moltes 7 estrelles que tengui el Burj Al Arab. La resta? Jutjau voltros mateixos.

L'altre dia mos ve n'Adrian, tot content, i mos conta que ha omplit una sol.licitut per anar-se'n a Dubai a montar vidres a un grata-cel, per 600 euros/dia. Ell ja feia els seus càlculs: "Tres meses, 50.000 euros". Noltros, per variar, ens vàrem enriure d'ell, pero vàrem pensar, mira, si li va bé, millor, el que pot i té temps, que ho faci.

Per desgràcia per molts (i per sort per ell) la notícia ha estat un fake en toda regla.

Un fake fa referència a alguna cosa (sobre tot en el mundillo freak informàtic i de les xarxes) que no és el que sembla, alguna cosa falsa en una paraula. Anuncis, fotografíes, i jocs o arxius fake són aquells que te fan creure el que sigui (moltes vegades amb propòsits publicitaris) i després és un truño.

Idò aquest home representa un fake laboral i a la vida real. El tio ha fet viatjar a una gentada, de tot espanya, per apuntar-se a "la feina de la seva vida" (vos enrecordau del jove que va guanyar la millor feina del món?, qüasi el mata una medusa!).

El rollo és que per lo vist aquest home (El tal Sr. Garrido, amb dos collons) demanava un "anticipo" per anar pagant els billets (la qüantitat se sabra durant el dia d'avui o demà, encara no ha trascendit).

Supós que el colega no sospitava que una notícia que mou gent de tota Espanya, no arribaria ni a la policia ni a la premsa. La España den Paco Martinez Soria torna amics. Si és que havia fuit mai, camuflada devall aquesta falsa modernitat que ens otorga europa i les noves tecnologíes que Movistar mos tira enterra com a miques de pà als coloms. España y sus gentes.

En otro orden de cosas, i per donar un poc de glamour a aquest blog -esperam que n'Adrian no s'emprenyi, pero sempre piquen els suicides-, avui felicitam pel seu aniversari a na Cate Blanchett. 41 anys i encara fa molta ensumera.

La noticia a El Pais d'avui i la noticia quan s'ho varen tragar com qualsevol. Els diaris, un temps, contrastaven i investigaven, ara venen.

El cap de setmana? Que vos he de contar? Avui mos tallen els pelacos a Radio Pollença en directe i Diumenge, si tot va bé (cross your fingers!) el barça guanyarà la lliga i mos enmoixarem fort.

La ferida den Hulk. Un anunci bestial via Adblogarabia, un blog molt xulo de tendències publicitàries (crec).

i seguint amb cosetes bestials, el vaixell solar més gran del mòn. Més fotos aquí.

Avui hi haurà una web que rebrà més visites de lo habitual: www.noma.dk. La gent, xafardera com si li anàs la vida, voldrà veure quina cara fa (i de quin color són les taules del seu local) el cuiner que ha desbancat al famós Ferrán Adrià del primer lloc del rànking dels millors cuinerets del mòn (segons la web de les aigues S. Pellegrino). El nou superchef nom René Redzepi i té el restaurant a Copenhage, al port concretament.

Té 31 anyets i sonpare és albanès. Pareix que, com en altres camps, la edat entesa com a experiència, comença a no ser un factor decisiu. Ecologista radical i amb genètica ex-iugoslava, se surt dels paràmetres habituals; De fet, a la llista, el primer restaurant francés -els clàssics de l'alta cuina- el trobam al numero 11, i crida la atenció (i no la crida) que dins els cinc primers hi ha dos catalans i un basc.

En resum, crec que són bones notícies que un restaurant ecològic sigui escollit el millor del mòn. El menú, per cert, se'n va a uns 129 euros, que tampoc és una burrada.

Aqui la llista sencera (que avui trobareu a 1.000 webs i blogs). Com veis, Ca'n Marrón i es restaurant des Foro de Mallorca -que mai m'enrecord que se diu-, encara no hi són. Una de les majors injusticies culinaries mundials.

1.- Noma, de René Redzepi, en Copenhague (Dinamarca).

2.- El Bulli, de Ferran Adrià, en Cala Montjoi (Gerona).

3.- The Fat Duck, de Heston Blumenthal, en Bray (Berkshire, Reino Unido).

4.- El Celler de Can Roca, de Joan, Jordi y Josep Roca, en Girona.

5.- Mugaritz, de Andoni Luis Aduriz, en Rentería (Guipúzcoa).

6.- Osteria Francescana, de Massimo Bottura, en Modena (Italia).

7.- Alinea, de Grant Achatz, en Chicago (EEUU).

8.- Daniel, de Daniel Boulud, en Nueva York (EEUU).

9.- Arzak, de Juan Mari Arzak, en San Sebastián.

10.- Per Se, de Thomas Keller, en Nueva York (EEUU).

Pégame! (2011)

Director: Pedro Almodóvar

Intérpretes:

La mujer despechada: Rossy de Palma

La amante sacrificada: Carmen Maura

El marido con doble vida: Antonio Banderas

El amigo instigador del marido: Gabino Diego

La vecina cotilla: Chus Lampreave

Sargento de la policia: Jorge Sanz

Instalacion de GPS: Auto-radio Llompart

Sinopsis:

Eran las 22.00 horas y hacía apenas unos minutos que había llegado casa, ubicada en la calle Manacor, cuando alguien tocó el timbre.

La joven creyó que podría tratarse de la canguro de sus hijas que había pasado la tarde cuidándolas y abrió la puerta, momento en el sintió un empujón y un fuerte golpe en la cabeza.

Cuando se recuperó, observó que la persona que la había empujado llevaba una media que le tapaba la cara, vestía un chándal de color oscuro y enarbolaba un rodillo de amasar con el que la agredía sin descanso y que le provocó una herida sangrante en la parte posterior de la cabeza.

La presunta agresora, según la víctima, la cogió por el cabello y la arrastró hasta una habitación, donde la tiró al suelo y continuó propinándole golpes con el rodillo y empujándola contra los muebles. En un momento dado, paró y la amenazó de muerte, sacando una jeringuilla con un líquido amarillo de una bandolera negra.

La víctima ha asegurado que la mujer intentó clavarle la aguja -que ha sido intervenida por la Policía para analizar su composición-, pero la joven logró zafarse y quitarle la jeringuilla y la media que le ocultaba el rostro.

La joven descubrió entonces que se trataba de la esposa del hombre con el que mantenía una relación, se desembarazó de ella y salió corriendo a la calle para pedir auxilio.

La Policía la encontró en la calle sangrando copiosamente por la parte de atrás de la cabeza, con la ropa manchada y pidiendo ayuda; cuando los agentes subieron al domicilio donde supuestamente se había producido el altercado, la presunta agresora ya no estaba.

Finalmente, fue localizada y detenida en su domicilio. En su declaración policial, explicó a los agentes que era la esposa del hombre con el que la víctima mantenía una relación y con el que tiene un hijo. No obstante, aclaró que se encontraban en trámites de separación.

La presunta agresora relató que desde hacía meses sospechaba de que su marido mantenía una relación fuera del matrimonio y que, para descubrirlo, puso un dispositivo en el coche del hombre para poder saber a dónde iba y escuchar lo que hacía en el vehículo y que fue así como constató que se estaba viendo con la víctima.

La Noticia la vaig llegir ahir al Diario de Mallorca: http://www.diariodemallorca.es/sucesos/2010/05/10/mujer-agrede-amante-marido-rodillo-amasar/569086.html

Pedro la idea va gratis, de los royalties ya hablaremos

El final ni Malafama, ni TMB ni rès: Futbol, futbol i més futbol. La jornada de dissabte qüasi va acabar en infarts col.lectius pero al final tot va anar bé. Els madridistes, veient com la lliga sel's hi escapa, avui amollen espumarajos pel facebook. Per rematar, en l'esport aquest de la pilota i la canasta, ahir mos vàren proclamar Campions d'Europa.

Comença a cansar tant de futebol, i aquest estiu hi ha mundial. Mos podem preparar.

Serà veritat que és el Opio de Pueblo? -mai he sabut molt bé que volia dir això-, La gent, enganxada com mai a una lliga que es decideix a l'ultim minut (molt sospitós, sobre tot amb les xifres que manejen les televisions), es concentren tots devant la TV esperant que les victòries del seu equip li donin una alegria que no troba a la seva vida qüotidiana.

Legenda urbana dius? La lliga més emocionant i que dona més que parlar, justament l'any de la crisi?. Els jugadors més cars i l'any amb més dificultats per veure els partits a casa -que fa que la gent vagi de bars i s'engati cosa mala-, justament enguany? I a més mundial a Sudàfrica amb Espanya de favorita? I el diari Marca (per dir-li alguna cosa) fent aquest gir tan radical cap al fanatisme més ultra? Se veu que no mos va bastar amb el nas de na Belen Esteban per pensar que estaríem entretenguts. Teoria conspiratoria de les més antigues pero ja se sap lo que diuen. Cuando el rio suena...

Més coses d'aquest fin de setmana gastronòmic: Se confirmen les 5 pizzeríes a Pollença, anomenada la pequeña Nápoles a partir d'ara (sense contar les de U Moll) i també se confirma que un Kebab s'ha de fer a un lloc específic, amb un ambient concret i amb una brutor i olor característiques. Un bar normal no pot fer Kebabs, que llavors no tenen gust de rès.

No m 'ha quedat més remei que eixamplar això del blog perque no m'hi cabien els videos. Casi, casi he hagut de cridar als germans Galindo. Vatuadell d'HTML dels ous!, no podíen haver inventat una cosa més fàcil?

Bé, complicacions bloggeres apart, demà és el Malafama Festival. Hi toquen Els magneticos i mirau d'anar-hi tots. Jo ho intentaré. També hi haurà en John Tirado i altres clepes del panorama musical mallorquí. I després, com no, everybody a La Birreria.

TMB ladies and gentlemen:

Fuà quina bona pinta. Terror massiu a l'estil de Tiburón, amb les millores tecnològiques actuals pero conservant l'esperit setentero.

Puma presenta Clever Little Bag. Esta entre una borsa i una capsa i, si mirau el video, voreu el que es poden estalviar amb aigua, paper i energia eléctrica.

Packaging ecològic que servirà, suposam, per pujar de preu les sabates que van dedins. Com més fashion, més diseny i més ecológic, més carero. Perque sempre som els final users els que hem de pagar el pato salva-planetas?

Ara que l'invent és xulo.

via metodohelmer.

Quina aiguada que cau. Els nostres turistes deuen estar contents. Ja és una putada anar a un lloc pel bon temps i la playita trobar-te això: El puto Kathrina.

Canviant de tema. Despus ahir se va inaugurar la Expo 2010. Que, com els darrers jocs olímpics, els del 2008, es fa a la Xina. (la de Saragossa no va ser "universal", encara que no entenc molt bé la diferència).

Aquesta Expo, feta amb to el boato d'una superpotència com la Xina mandarina, els hi ha costat inclús, més que els propis jocs olímpics.

En un principi, les exposicions universals (com la de Paris) servíen per mostrar a la resta del mòn els avanços en materia tecnològica, el artisteo de moda del moment o les curiositats de les colónies. A principis del S. XX, quan per saber com funcionava un motor de treure aigua (per exemple) havíes d'anar-te'n a una d'aquestes exposicions, la cosa tenia una lógica: Concentrar a la gent a un lloc sembla més fàcil que anar país per país a mostrar l'invent en qüestió.

Pero i ara? ara que un nin de 7 anys se pot connectar a la xarxa i baixar-se videos, pdf's i imatges de com fer una bomba lapa amb una pell de plàtan, o inclús els planos originals de la torre Eiffel, és necessaria tota aquesta despesa?. Idò agarrate que vienen curvas: El pabellò espanyol, presentat l'any passat, diuen que ha costat 55 milions d'euros.

En moneda mallorquina: 0.58 PalmasArena.

Això si, les imatges, cortesia de Boston Globe són una monada.