Vos pensaveu que perrea perrea era lo más i que en Rodolfo Chikilicuatre arrasaria? I do entrau al myspace d'Eurovision i flipau amb em numero 1.
España. No debats ni osties. El Gato.
dilluns, de febrer 25, 2008
Per si algú tenia algún dubte, Toshiba va confirmar que abandona la carrera per al nou suport digital de reproducció d'imatges: Noticia.
El Blu-ray disc és el campió. Ara comencen a veure's els fruits de la aposta de Sony per Play 3 d'aquest format, aposta arriscada perque encaria molt el producte final pero que ha vlgut la pena. Ja no mos haurem de ficar la Play pes cul.
En Bardem ha guanyat, enhorabona. Algú s'enrecorda dels seus papers a Torrente i a Airbag?. A mi particularment me va agradar molt a Boca a Boca. A més hi ha una escena on se'n fot d'un director americà per aconseguir un paper a Hollywood, amb un curiós anglés. Mirau-la si podeu, ara és més graciosa encara.
El cap de setmana ens ha deixat moltes sensacions; divendres ens vàrem atrevir a guaitar el nas per la noche Palmesana i no ens vanar malament. Hem tornat un poc de poble pero encara feim gràcia.
De futbol no en parlaré. No vull fer sang. Tenguent en compte que la setmana que vé el Madrid pot ser eliminat de la Champions i pot perdre el liderat de la lliga, no vull fer sang. Per ara.
dijous, de febrer 21, 2008
El problema d'aquestes pel.lícules és que se poden fer un poc farragosses, ya que la qüantitat de dades que te volen donar per que te facis una magnitut de la situació a vegades són incomprensibles. Peró sense voler entrar en detalls, només una vista per damunt, ja és suficient per acollonir-te. Diferents vesants d'un mateix Problema: El Petroli.
La recoman: Syriana.
En Geoge Clooney segueix amb els sus tics interpretatius, pero com que duu barba no se noten tant.
Per cert surt un tal Jeffrey Wright (el misser fill de puta) que és en Petit en negre.
Un poc d'hiperrealisme de ficció per detxondir les nostres ments abotargades. La putada és que al final penses... és una pel-lícula. És Hollywood. Són Ells.
dimecres, de febrer 20, 2008
Back to the Office!!!!
Na Cristina pensativa al davant, borsa de galetes Quely al costat (que ja duen una pinsa, la puta pegatina no aguantava una merda), calendari de DI7 i tira milles.
Per cert la serie The Office guarda moltes semblances amb molta tonteria suelta que hi ha per la meva "Office".
Ja en parlarem... i posaré alguna foto més de les "vistes".
N'hi ha algún -o dos!- que vé a Paddel que ja no se queixarà de que no actualitzo tan sovint...
dilluns, de febrer 18, 2008
Els amics de cineactual han fet un rànking dels clàssics moderns (pelis des de 1985 fins ara). Molt Senyor de los Anillos. Per mi falta La Jungla de Cristal, Clerks i Snatch... i, sobre tot, El Silencio de los Corderos. Remataria dient que el gran clàssic (entés com a clàssic, clàssic... no sé si m'explic) seria Cadena Perpetua, que l'han deixada amb un inmerescut 6è lloc. Molt Pulp fiction i molt bé Matrix , Terminator II i Indiana Jones. Per mi en sobra una d'anells i Seven, que és bona pero sona a resobailla. Inclús per deixar entrar segons quina llevaria El Club de La Ducha.
Vos deix amb el mig trailer de n'Indi... que dius: Feia falta?
divendres, de febrer 15, 2008
Un tio que se "jacta" d'haver tengut lo bo i millor** del panorama musical de la illa al seu garito no pot acabar fent el paperillo amb una guitarreta de plàstic, i amb més que males influències fent de profesors de música (?¿).
**Segons la Mondo Sonoro nº147: Millors discs del 2007.
1er. Marzipan Man "The Marzipan Man stories"
2on. Nova Ternura "Syncopated waves"
3er. Oliva Trencada "La Música de la calma"
8é. The Magnetic Band "Love Science E.P."
dilluns, de febrer 11, 2008
Panoràmica "construida" a base de fotos aferrades de la vista desde Les Coves Blanques. Excursió molt agradable que vaig fer an companyia de dos pàjaros de cuidao. No m'ha quedat el color massa bé, sobre tot de la tercera, que pega un poc de "cante", peró així se veu que és més casolana.
També adjunt foto del trio campió
dimarts, de febrer 05, 2008
Fa estona que no parlava de la circulació. Només vull fer un petitíssim incís: Algú s'ha fixat en la cola que hi ha per sortir al carrer de Manacor quant vas per la via de cintura direcció aeroport?
És increible, quilómetres i quilómetres de cola que va anys infinits que dura. Jo tota la vida la he vista, pero cada vegada és més llarga. Després d'aquesta introducció despistatòria i doiuda com poques... un parell de fotos de carnaval:
Per cert la festa bé no?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)