A la fi...

Que malament se me dona això del Twitter... Mai sé que s'ha de fer. Sempre passa igual. Lo guai, lo que treuen en Buenafuente i en Wyoming, sempre és el més complicat, el més esquemàtic i criptogràfic. No parlen del Facebook ni que els matin (i no en parlem del messenger, que ha passat a ser tan anticuat com el morse o els mòbils Alcatel).

Ni sé penjar fotos, ni on s'ha de comentar ni res. La vida del internauta modern no pot ser més estressant, mos hem auto-obligat a estar en totes, sobre tot si tens un negoci, i és impossible.

Pareix que defenses un castell assetjat a la època medieval, si no vigiles totes les torretes, els francesos armen la escala de fusta i t'entren a robar el grà, o pitjor, te cau una bolla de foc i no saps d'on: El dia que actualitzes el blog, te deixes el facebook, el moment que tens el facebook de la feina net i polit, te penja la web, el dia que tens la web i el blog a tope, no has twitteat rès de rès. Parlen de la llibertat digital i de les noves revolucions, i això pareix la tortura del no arribar mai. L'altre dia en Punset va equiparar les xarxes socials als viatges den Marco Polo (per lo de les petites interconnexions que fan una gran xarxa), ja que juntant petits camins (o talls d'informació, o amics, o el que sigui) s'arriba a fer el camí llarg i, en teoria, el coneixement. Pero com estiguis dos dies sense conectar-te realment pareix que surts de la cueva del oso. I si no te conectes mai que ets? Un anacoreta digital? Un Anacotal? (pareix un medicament per les morenes) Un digicoreta?

No és un poc extrem tot això?. Realment fa falta twittear que estam comprant una llauna de tonyina a Alcampo? Fa falta penjar 74 fotos d'un dinar a u Club Nàutic amb la família al facebook?

Fa ganes dir allò de "Que se pare el mundo (digital) que yo me bajo!".. Pero el mòn és allà, a la pantalleta del ordinador o al mòbil, i és imparable.

Els dematins es passeja per Pollença (i supós que a altres hores) una dupla curiosa: Una maquina i un home. La màquina, com si fos l’Endeavour llençat a l’espai sideral, és un renovós aparell de 4 rodetes i de color verd que, en principi, fa net els carrers. L’home que la acompanya, com si fos l’astronauta perdut en la inmensitat de l’espai que ha sortit de la nau per reparar una antena o un radar, maneja un bufador gegant amb el que, també en teoría, empeny la brutor perque el cotxet de golf venut a més se l’empasoli gola avall.

L’astronauta rimador, el que va per libre amb el bufador rompe-decibelios, fuma. Pero no es que s’amagui a un recó, faci una pausa i, quan ningú el veu, s’encengui un cigarret no. Aquell home, i el veig cada dematí, duu un cigarro enganxat a la boca absolutament tot els temps que li dura  la feina. Cada dia. Cada minut.

Supós que ni se mos passa pel cap anar a una carnisseria, a Cal Busso, a Colonya a demanar una extracte, a la perruqueria a arreglar-mos les patilles o a comprar una bombilla a n’Inachitti i trobar-mos que el/la que mos despatxa fuma, ni la gent que grena o fa vidres nets a cualsevol negoci d’aquest tipus. Ni un cambrer que serveix una terrassa ni un piscinero a un hotel.

M’imagin que un autònom estima massa el seu negoci com per donar aquesta imatge. I m’imagin que un treballador por cuenta ajena va ben alerta a que el seu jefe el vegi fumant.

Perque, idò, aquest home (i molts d’altres ojo!), i enmig de la implantació d’una polémica llei on precisament la administración pública i tot lo que d’ella depén hauríen de donar exemple, fuma mentres desenvolupa el seu quefer diari que, casualment, és fer net?.

Defora, sí, pero al seu lloc de feina i a la vista de tothom: Nins, nines i ex-fumadors histèrics. No seré jo el taliban del No Fumar pero joder, una mica de vista i d’exemple i a ca seva que se fumi els ducados doblegats i al microones si vol!

Algu sap la diferéncia entra un home amb responsabilitats i un sense?

Molt fàcil: Un home sense responsabilitats s'engata quan toca: Divendres, dissabtes, festes de guardar, concerts i altres events massius, divertits i populars. L'home amb responsabilitats s'engata quan pot. Normalment quan l'altre s'espassa la ressaca amb aquarius, suquets i altes dosis de cine en casa: Diumenges dematí, dia 1 de gener, un dimarts qualsevol etc. Ressaca per cert es una paraula i un luxe també destinada només als HSR (Homes Sense Responsabilitats).

Aquesta teoria se pot ampliar i modificar tant com es vulgui: Home se pot canviar per dona (He posat home només per la meva condició mig humana) i, el verb engatar es pot substituir per la vostra aficció preferida: L'scalextric, llegir, anar d'excursió, fer bricolatge o jugar a la play (o totes juntes).