Jo sempre m'havia considerat bona persona, és vera lo que som un poc pallasso, sempre amb la bona concepció de la paraula, es clar.

Pero un dia, no fa molt, a un bloc local d'un partit polític pollencí, un personatjet, amagat darrera un pseudònim, se va dedicar a radiografiar-me i a intentar fer-me mal. No li va sortir massa bé perque me conec mes que ningú.
Aquest homonet, que sé que entra per aqui des-i-ara i de puntetes per veure que dic, va romandre en lo més obscur i oblidat del meu disc dur, alla on guardes els records de la primera vegada que ta mare te va trobar amb s'al.lota dins es cuarto o de la ostia que me vaig endur un dia que li mirava ses cuixes a una companyera de classe fent veure que agafava un boli que m'havia caigut. Idò sí, ara he recuperat aquest arxiu.

Digau-me lento pero ja sé qui era, ahir vaig juntar fils. Ja esta, només vull que ho sàpigues, sé que ets tú.

Au, ja he tirat aquest arxiu a la "basura de reciclaje".