dilluns, de febrer 13, 2012

"Segur que és sempre il.legal matar una dona?"
Es capitostes de la cosa publicitària d'un temps no sabíen molt bé lo que era la igualtat de sexes. Que diran de la publicitat d'ara d'aqui 20 anys? (que aixequi la ma el que no estigui cansat de Rastreator i Linea Directa, per dir-ne dos que fan oi a ses mosques)
Vist a Retronaut. Moltes més aquí: http://www.retronaut.co/2011/06/vintage-ad-sexism/


divendres, de febrer 10, 2012

Si n'Schettino hagués estat mallorquí (impossible! diuen els talibans) hagués dit: Ja nedam!





Aquesta foto i les més flipants de la tombada més famosa d'un italià després de les den Rossi a, como sempre, The Big Picture.

dijous, de febrer 09, 2012

Cansats de discutir qui ha sofert més dins l'avió? Del viatge de quí era quan més se va moure? Qui va aguantar més sense potar? Qui va passar la pitjor tormenta o qui va tenir el pitjor aterratge?
Mirau aquest vídeo i després en parlam. A partir del tercer ja han de fer aproximacions.
L'efecte de que pareix que pengen d'un fil i suren enlaire (imaginau-vos el terrible i veloç moviment horitzontal de desplaçament) és brutal.
Uns aterratges on el pilot se té més que merescut el #ranciofact aplaudiment en ser enterra.
I és l'aeroport de Dusseldorf, no gaire enfora.
Via Fogonazos

dimecres, de febrer 08, 2012

Decepció. Supòs que això és el que una part (esper que gran) dels votants del PP a les darreres eleccions, tant de les generals com de les municipals i autonòmiques, deven sentir. Decepció per una banda perquè la solució a la crisi no només no ha arribat amb la celeritat promesa (de fet ni han tornat a guaitar els famosos “brotes verdes”), sinó també per la molèsta sensació de que tornam estar en mans d’una gent amb bastantes males intencions, amb un pensament únic molt perillós i amb unes ganes de tocar lo que no sona que fan oi.
La manca de cash ha multiplicat aquesta sensació: Un temps la inauguració d’una autopista, d’un Palma Arena o la presentació, cheek to cheek amb na Claudia Schiffer a Berlin, d’un Palau de congressos, mos mantenia ocupats, tant si era per posar-ho a parir com si era per bavejar davant l’ímpetu constructiu de l’anterior Govern de les dretes Balears. I amb les butxaques plenes els temes culturals preocupaven poc.
Ara, aquest Govern de pobres, de desheretats, de segona divisió, es veu impotent per mantenir la línia talla-cintes de la època den Jaumet i no els hi queda més remei, vist que no se podran comprar graneretes de 400 euros, que treure tota la seva mala sang i anar en contra. Del que sigui, però anar en contra.
A nen Mates tot això li deu fer gràcia, per una banda passa bastant més desapercebut als mitjans que quan hi ha via n’Antich, lo qual sempre evita els molestos i embrutadissos “judicis populars” i per una altra deu pensar: Cap de faves, no en sabreu mai. Taaaaard.


Si agafam un vol de Ryanair cap a Espanya la cosa esta molt pitjor. Alla sempre han estat un poc diferents a noltros (“un poc”) i això es nota en les maneres. El Jurassic Park s’ha quedat un altre pic sense corrent a les reixes i els Dinosaures tornen a pasturar sense manies i amb el cap ben alt. Moltíssimes de les expressions i postures que creiem enterrades tornen estar de malaltissa actualitat. I per desgràcia tots els ideals que s’hi amaguen darrere també. No entrarem en detalls però a aquestes altures parlar de que si el matrimoni homosexual es constitucional o no és com discutir si 4.000 casos de pederàstia que acaba de reconèixer la Esglèsia con ètics o no. Són, senzillament, coses que ja no s’haurien ni de plantejar.
És tal el retrocés duit a terme per la caterva de patrons de la sagrada Espanya i de la seva màquina del temps que han aconseguit que Cuéntame paregui Futurama.


I si, la primera actualització “seria” d’aquest bloc torna a ser política, un tema que fa bastant d’oi i del que, gràcies a les xarxes socials, de cada dia coneixem més detalls. De fet la sensació és de que ara se’ns han obert uns ulls que teníem tancats i veim que en 20 o 25 anys no n’han feta de bona mentre noltros confiàvem en ells tots els nostres doblers i il•lusions. A meam si a partir d’ara realment podem veure un canvi o tot se quedarà en “Me gusta” i Compartir”.