Aquesta setmana postearé poc. Estam a Palma, a la Rewe Touristik, fira del negoci de la hosteleria que enguany se fa a Ciutat. Els acérrimos seguidors d'aquest bloc (que se conten a milions) ja sabran què és la Rewe i quines juergues i viatges mos ha permès. Pels novatos, mirau les següents entrades:

BUDAPEST:

http://40cervezashoy.blogspot.com/2007/10/feina-festa-i-com-sempre-bona-gent.htmlhttp://40cervezashoy.blogspot.com/2007/10/protagonistes-eden-hotels.htmlhttp://40cervezashoy.blogspot.com/2007/10/blog-post_565.html

http://40cervezashoy.blogspot.com/2007/10/blog-post_31.html

VIENA:

http://40cervezashoy.blogspot.com/2006/10/ist-kuns-kunst-und-alles-andere-alles.html

BONN:

http://40cervezashoy.blogspot.com/2005/11/els-dos-freaks-ms-freaks-que-he-vist.htmlhttp://40cervezashoy.blogspot.com/2005/11/voleu-un-frit-de-porc-nooooo-voleu-un.html

Enguany no hi haurà tant de trui pero alguna festa caurà...

Aquesta surrealista setmana no podia acabar d'una altra manera.

La idolatrada MAM imputada pel Cas de Can Domenge: Ara les seves fans s'han quedat sense excuses. És dolenta i terrenal com els demés, nines!. A por ella!

Encara hi ha gent que se pensa que per estar imputat ja aniràs a la presó o que ets culpable d'alguna cosa: No, no és així. Pero tampoc és veritat lo contrari. Estar imputat és la primera passa cap a la presó, si es demostren els càrrecs. La majoria de la gent, sobre tot els que no hem fet rès, no hi estam no imputats.

El ventilador Dyson sense aspes serveix per donar aire a l'assunto i fer-mos creure que ja estam al segle 21 quan, en realitat, i vegent el panorama, estam més aprop de l'edat mitjana que mai.

Bon cap de setmana

Quin kernell de setmana! Entre una cosa i l'altre dilluns pareixia que el món s'havia d'acabar. Pero tot, com sol passar, s'ha arreglat. Aixó si; Amb feina i molta paciencia.

Avui hem rebut una cosa que ens ha fet molt il.lusioneta: La invitació a les noces den Dan i na Tsukiko.

Rebre una carta postal del Japo ja fa il.lusió, amb el seu segell Nippon i les matasegells japonés pero, si a més, és la invitació a les noces més internacionals i interracials que mai hauré assistit, la cosa ja és la ostia. Detallets de la vida que t'alegren el dia. O més d'ún.

Què farem amb en Mates? Se'n anirà a la presó o que? Tot és un circ.

Quina merda de sistema. Al final, tanmateix, ni arribaria a trepitjar la presó. Inhabilitació? Pero si ja esta retirat de la política. Victimisme? Tot el del mòn i un poc més.

Jo ja fa estona que he arribat a la conclusió que tots els casos de corrupció (Gürtel, que té nom d'embotit alemany, i el Palma Arena, per citar-ne dos) són malicioses artimanyes construïdes amb rigor publicitari per part del PP. Cap ni un dels casos ha acabat amb un d'ells a la presó. Tan sols portades i més portades. Fotos i mes fotos. Abogats i cares de pena. Fiscals i jutges en entredit. I ells, com els tres penjats del final de la Vida de Brian pensant. Si, si... molt de rollo peró ja voreu qui guanya les próximes. Ells, com a angelets caiguts, sobrevolen el merder i mentrestant en Zapatero, amb les catiuscas plenes de fang no se pot moure ni un pam envant.

Demà passat es coneixerà el guanyador del Blog de l'any segons 20 minutos. Els famosos premis 20blogs. Per ara, un aperitiu (qüasi bé tot el dinar); Els finalistes.

Vos hi podeu perdre com Simon the Sorcerer. Hi ha hores i hores d'històries molt interessants.

Technorati ha publicat el seu informe anual sobre l'estat de la Blogosfera. Aquí el teniu. Les conclusions resumides i traduïdes a 20 minutos.

Un 72% encara escriu (escrivim) per hobby. Si aquest percentatge baixa serà quan l'amo en Dineros s'apoderarà també d'aquest racó independent del ciberespai i serà quan les opinions lliures i la imaginativa general deixin pas al control i a la publicitat. Aprofitau ido ara per llegir i opinar!

Entrau aquí i flipau. No sé lo que és, hi he passat sense llegir, pero és absolutament màgic i estrany. I real a la vegada: http://www.boston.com/bigpicture/2009/10/the_berlin_reunion.html

No, no és una versió d'un video clip de Pink floyd passat per Lilliput. Ara que The Wall hi pegaria com a música de fons. A més és a Berlín.

Avui, abans de buidar la carpeta de l'Spam (els antispam, que faríem sense ells!) m'he dedicat a llegir-ne els asuntos. Ara l'inmensa majoria no me volen vendre Viagra (deu pensar l'Spam, tot inteligent ell, que no ho necessit) sino un rellotge o, lo que és més trist (si l'Spam és tan inteligent, que no ho crec), un allargament de perdiu. He copiat els 5 que m'han agradat mes i els teniu aquí, amb la seva traducció. Insisteixen molt amb la necessitat d'estirar-te la fava per quedar bé amb les dones i en la necessitat de dur un bon rellotge per quedar bé "amb la societat en general":

You will get tired to count the diamonds on your watch.

Te cansaràs de contar diamants al teu rellotge. Boníssim.

If your old watch is killing you, get a new one.

Si es teu rellotge vell te mata, compra-te'n un de nou. Deu ser per allò de matar el temps.

You can be ugly and stupid as long as your shaft is big.

No passa rès si ets lleig i estupid mentres el teu eix (jeje) sigui gròs. Aquesta gent lo que no sap és que els lletjos... ja la tenen grossa!

Enhancing your rod will be the best gift for her for St. Valentine's.

La millora del teu rodillo (ara ja és per adults) es el millor regal per el dia dels enamorats. Traducció: Com que les dones només pensen en follar, passa de flors i de bombons, posa't una polla amb inflador i da-li cebes!

Your social status will grow with a more serious watch.

No ets ningú sense un bon peluco. (bé, un de serio, això vol dir que rès de rellotges-corbata per favor!)

Dilluns ferom un viatge ràpid a Alemanya. Oktoberfest a Paguera. Amb comentaris.

Amb l'home dels banyos. Segons ell 1500 - 2000 persones passen cada dia per devant (a 30 centims a pixada)

Lligant amb la camarera Teutona. Bon brou.

La maquinaria cervecil. 3.000 litres/dia se despatxen mes o manco. A 5 euros mig litre (calculau...)

La carpa en tot el seu esplendor. I en Joan que fa lo que pot

La cosa se começava a embrutar fort. Ballavem cançons bàvares tradicionals (cualque cap d'any hem ballat coses pitjors o sigui que menos caruses)

Conserve water, drink beer... Un gran lema.

Xics i birres. Estranya combinació.

El papeo. Com la trama Gürtel pero en menjar. No hi havia qui entengués una merda.

Després d'aquesta intriga intrigant de l'altre dia passa'm a coses sèries.

L'altre dia, gràcies al blog de Kurioso -un must be del vostre blogroll- me vaig enterar del desastre que la companyia Texaco (ara Chevron) va perpetrar a l'Amazònia Ecuatoriana. Mils de pous oberts, treballadors en condicions infrahumanes, abandò total de les estructures i ara, malaltíes de la població i ètnies senceres desaparegudes.

Un exemple més del intrussisme de l'anomenat primer mon dins el tercer. Un exemple més dels desastres que provoca la avaricia humana dins les arrels de la pròpia terra i dels seus habitants i un exemple mes de, en un a paraula, el poc respecte que ens tenim uns als altres.

Tot perquè? per tenir més doblers? Més poder?

Ara, els pobles afectats lluiten contra la gran compania petrolífera nord-americana amb una demanda milionaria i sense precedents.

Una d'aquelles històries que quant les llegeixes dius: No pot ser.

Inprescindible: El post de Kurioso amb tota la història. La resta del seu blog val igual la pena:

http://kurioso.wordpress.com/2009/10/01/petroleo-para-nosotros-crudo-para-ellos/

La web de la pelicula Crude amb el trailer: http://www.crudethemovie.com/

Acabes pensant: Menos mal que noltros no tenim petroli!

Me sap greu desitjar bon cap de setmana amb aquest mal rollo pero és lo que hi ha. Mos ho hem guanyat a pols. Puta raça humana.

Adivina, adivinança. No és un parc d'atraccions japonès abandonat, no és un poblat cutre-western d'Almeria, i no és una sala de jocs de les pelis de Saw.

Que és idó?

El famós metepies. Instrument de tortura que la inquisició emprava pels qui calçaven més d'un 42 de peu

Un banc amb arma blanca retràctil inclosa. Per si a algun vellet li ataquen els coloms.

Bornes electrificats. Per evitar que la gent descalça ho trepitji.

La entrada a una nova dimensió: Fulles seques i botelles de llexiu. Més acció impossible

Aquesta barrera de titani de darrera generació l'empraven a la NASA per amagar l'extraterrestre de Area 59. Seguretat a prova de bombes.

Avui una recomanació cinéfila, com m'ha fet recordar na Maribi.

A més és d'aquestes películes sense sang ni fetge, i no solen durar molt per les cartelleres, o sigui que hurry up!

Això sí, com que és argentina, només que hi vagin la meïtat dels que hi ha per aquí, ja la faran durar fins a Nadal.

Quin xulet aquest Darín. Un actor d'aquests amb els que te'n aniríes "por ahi" de birres.

No la podem nombrar la máxima i definitiva alegoria mundial contra el Apartheid ni un punt i apart en el cinema de ciencia-ficció pero sí que té part de cadascún d'aquests dos components. I una part interessant

Per jo es reparteix en un 30/70. El 70% seria per el pas definitiu cap a una nova forma de entendre la ciencia ficció, concretament de com tractar el tema extraterrestre.

District 9 posa no només cara i ulls (i ben lletjos) als visitants sino també sentiments i ànima (contraposada a les nostres carències i al nostre egoïsme).

El primer 30 per cent, que correspón a la primera part de la película (si, jo la dividiria en 2 parts) esta filmada en modo documental. Mostrant a la gent del carrer i als “responsables” com opinen, amb una cruesa d’escenaris i un moviment de camara que farien empagair a “Callejeros“.

Després d’aixó, pero amb aquest regust dins el cap, la peli gira cap a la ciencia ficció i la acció pura i dura (i moltes vegades inversemblant). Així i tot, encara t’ho creus, sobre tot per l’impacte d’aquests primers 30 minuts de metratge i també per com segueix estant rodada, amb tot luxe de detalls basurils. La olor del guetto pareix atravessar la pantalla i les rates se refugien del sol de Johannesburg.

I en mig de tot –spoiler- el notre heroi Wilkus manejant un robot a lo Alien i carregant-se tant els malos, malíssimos de la MNU així com als nigerians, traficants d’armes i de menjar per moixos.

Inclús les armes i les naus estan dotades d’una “vida” més sentimental de la que, en principi, els hi otorgaríem.

La transformació física, i sobre tot mental, del protagonista envers le fredor, l’egocentrisme i el materialisme del seus superiors i de la industria que els alimenta és el fil central que mos mantén enganxats. Molt bona la feina d’aquest actor: Sharlto Copley.

District 9 va entrar amb força a la llista de les millors 250 pelis de la història al imdb.com i s’ha situat 72ena, just per devall de El Laberinto de el Fauno. La nota: 8.5

A Rotten Tomatoes també la puntuen alt: 7.8.

Podríem dir que si aquesta pel.lícula l’hagués filmada en Michael Bay seria un altre rojat infumable.

Se nota la ma den Peter Jackson al darrera.

La escena: La darrera de tot. Una risión.

Com fer un tirador de cervesa a partir d'una gelera vella? La resposta a Craigerator.com.

Aquest i molts més tunnings fets damunt geleres: La cosa manco glamurosa després de n'Aznar mostrant tableta.

Les Rotondes. O rodones, que diuen els vells.

Ja no és el primer pic que en parlam per aquí pero ara tornen estar d'actualitat (ja veus tu, les rotondes estan de moda).

I tornen estar de rabiosa actualitat -com el color morat enguany- perque resulta de ses resultes que s'ha inventat la Turborotonda: El cel ha escoltat les meves plegàries i s'ha inventat una rotonda anti-mopis!.

Els mopis, aplicats a la farándula rotondil, són aquelles persones (di-lis persones, di-lis algu que s'ha tret el carnet, ha accedit a un cotxe i no sap massa bé on és) que, quan s'acosten a una rotonda, prenen les dues actituts mes toca-pilotes que se poden dur a terme devant tan magnífica intersecció circular:

A. Fan el ceda de una rotonda com si fos un Stop. NO T'ATURIS SI NO VE NINGÚ COÑO.

B. Agafen tota la rotonda pel carril de defora encara que facin un canvi de sentit. (o set voltes cercant la senyal "Puerto de Andratx", i estan a Capdepera).

Hi ha els firerets que les agafen per dedins per adelantar i elS que se boten el ceda. Aquests dos són manco perillosos ja que ho fan (feim) per una circulació més fluida i per no estorbar.

Idò les turboglorietas famoses venen a solucionar aquests petits inconvenients d'una tacada: Guien al conductor cap a la seva sortida pel carril de la rotonda que més convengui; O sigui, no s'acumulen tots els capullos al carril exterior i permeten una entrada ràpida si el carril és buit. Invent holandès, ja n'hi ha una a Espanya, i per lo vist funciona de meravella.

Per no enredar-me més vos deix amb dos links interessantíssims sobre el tema i, de passada, propós que instal.lin una d'aquestes turborotondesinyección a Mallorca, cau de milers d'aquestes cruïlles anellades. Seré el provador, si vol el govern de turno (el que sigui, que ja fan oi tots). Els passos de peatons?. Que és això?

Las turboglorietas a Circulaseguro.com

Com s'ha de circular per una rotonda: http://curvasrectas.com/2007/12/17/circulacion-en-glorietas-y-4/