dimecres, de febrer 23, 2011

Perque les dones mos diguin que noltros, quan arribam un mica empesos, roncam!.
Via fogonazos, com no, el testimoni d'un oso (d'aqui la expressió ronques més que un oso) en la seva esplendor sonora hivernal.
Llegiu, si vos voleu culturitzar un poc, l'article complet de n'Aberron a lainformacion.

dimecres, de febrer 16, 2011

Classes d'aleman amb en Berto:
Ara que ho fan a les deu me puc permetre el luxe de veure començar, i algun dia acabar (!) en Buenafuente. I encara que s'han de reconèixer les influencies del Chanante Team en algunes cosetes, aquest gag amb n'Eva Braun va fer que caigués del sofà de rialles (i això que na Cati m'ha posat una barrereta).

dimarts, de febrer 15, 2011



Julie & Julia.
Imaginau-vos una Chef del anys 50, real, americana, casada amb un treballador de l'ambaixada USA a Paris. La dona s'avorreix i comença a cuinar, a aprende, i amb els temps escriu un llibre, el seu primer bestseller. La historia és real. La senyora es na Julia Child. El llibre es diu Mastering the Art of French cooking.

40 anys més tard, una jove bloggera, na Julie Powell, se proposa cuinar les 524 receptes del llibre original de na Julia Child, en només 365 dies. Triomfa i escriu un llibre sobre la aventura i el seu blog. Un altre Bestseller. El llibre es diu Julie & Julia: 365 Days, 524 Recipes, 1 Tiny Apartment Kitchen.
Aqui teniu el seu Blog original, amb el seu patir diari per fer les receptes i els seus entrebancs: http://blogs.salon.com/0001399/
Tot això és real. De fet elles dues no se vàren arribar a coneixer personalment, pero varen coincidir amb el temps i na Julia Child va saber del treball de na Julie Powell. Al 2004, amb 91 anys, va morir sense arribar a conèixer a la seva més gran admiradora.

Al 2008, na Nora Ephron agafa tapins i fa una pel.licula de tot això. Amb una interpretació de na Meryl Streep de les bones, bones.
I és d'aquestes pel.lícules que les veus i te'n aniries a la cuina a demostrar que dus un Chef amagat dedins disposat a cuinar qualsevol plat, per desgràcia els 5 minuts que s'estorba el Chef a aflorar ja has fet un desastre i has cridat a telecallos.
Passava igual amb Smoke i la fumera. Pero era més fàcil.
Llibre > Blog > Película.

dilluns, de febrer 14, 2011

Balada ben triste per en De la Iglesia que ha vist com la seva explosiva supraspanyolada ha caigut rendida als peus de Pa Negre, d'obligatori visionat a partir d'ara, encara que no sabem ni de quin poble és en Villaronga (Permi es palmesano, pero deu viure a Barcelona fa mil anys), i en català i de províncias. En Bardem esta a 5 goyas, com el Barça del Madrid. (A Mallorca som més descafeinats, deim pa moreno)
Buried és massa yanqui i esta out del cine més angoixant desde 127 horas, encara que en Ryan Reynolds (En Jason Lee en guapo) li hagués pogut fer ombra a l'intocable Bardem.

Tot lo demés és companyia.
Ni l'ilustre Buenafuente (que sense pronter va com a poc a poc) va donar massa vidilla a una gala un pel descafeinada (lo millor: "Ministra, espero que la gala le mole, que le emole") , no només perque la guanyadora i el seu director no son la alegria de la huerta, si no també perque la tensió entre la ministra i el director de El Dia de la Bestia va acabar en empat técnic. En res del que s'esperava. Bé, un discurs del tot correcte i ben posicionat den de la Iglesia, pero la sangre no llegó al rio.

Lo millor? El curtmetratge del principi.

Igual és que plovia.

dijous, de febrer 10, 2011



El Gran Wyoming, una relíquia dels 80 que encara funciona.

S'ha sabut actualitzar i adaptar, rodejat de un parell de jovenetes que li riuen les gràcies ("que guapo soy") i amb un equip de guionistes més que envejable, hem de reconèixer que, El intermedio, és de lo poc que se pot veure ara mateix als mils de canals de la TDT. 
La llàstima de El Intermedio, del que me declaro seguidor habitual, és quan se posen transcendentals, sociológicament empírics (ells li diuen "experimento sociológico), per dir-ho d'una manera més explícita. I és que els hi agrada molt fer trampetes amb actors i càmares ocultes i jugar a "mira que racista/classista es la sociedad española".

M'explic: L'altre dia (i no és la primera vegada) varen collir un actor negre i el varen vestir de pilot. Aquell home, que a simple vista pareixia un pilot de veres, explicava als conductors, defora de l'aeroport de Barajas, que tenia un problema per treure doblers amb la tarja i necessitava ajuda per arribar a Madrid. La gent, gustosa i confiada, li deia que si, que l'acompanyaven.
Després, el mateix actor, vestit amb vaqueros, ho tornava provar amb una sort molt distinta. La gent li negava dur-lo cap enlloc perquè, en principi, no se fiaven.
La superconclusió que radiografia i defineix als espanyols: Som uns racistes o, en aquest cas, uns classistes (o les dues coses). Mos fiam d'un uniforme, encara que el dugui un negre. Aquesta prova, tan manipulada, a alguns els hi servirà d'exemple (la mostra, estadísticament, tampoc fa la prova massa fiable, apart del modus operandi), pero és tan fàcil i demagògica que no me pareix digne d'en Wyoming i els seus guionistes.
Per la mateixa regla de tres una persona que no sàpiga rés de futbol no durà a n'Eto'o o a n'Adebayor. Valenta xorrada, aquests dos, com el suposat pilot, tenen massa mitjans a l'abast com per haver de recòrrer el parking de Barajas amunt i avall a la cerca d'ajuda per anar a Madrid. (per molt que una de les tarjes no li funcioni).

El video de l'experiment: Que será lo que quiere el negro.

PD: N'Usun Yoon (més o manco s'escriu així no?) també desdiu un poc amb el panorama general.

dimarts, de febrer 08, 2011


Una altra vegada el cotxe del Google Street View. I aquest pic... Aturat al portell del Guinyent!! Permi mos cerca. De totes formes fa estona que no actualitzen. Duen les mateixes zones a Mallorca desde l'estiu passat.

dilluns, de febrer 07, 2011


Les meves messions pels Oscars (els grossos):


Millor Película: Black Swan (s'estrena per aqui la setmana que vé)
Millor Actriu: Natalie Portmann (per Black Swan)
Millor Actor: També esta cantat, el Colin Firth per El discurso del Rey
Millor Director: David Fincher, per La Red Social.
Millor Actor secundari: També esta cantat, Christian Bale per The Fighter.
Millor Actriu secundari: Melissa Leo, per The Fighter
Millor Peli d'animació: Toy Story 3
Millor Documental: Exit Through the gift Shop
Millor Guió original: Origen
Millor Peli estrangera: In a Better World (Dinamarca)


Dia 27 a les vostres pantalles. Mentres tant, ahir vaig veure (no la vaig acabar gràcies al cel perque me vaig dormir) una de les pitjors películes que se poden fer. Sense gràcia, amb una correcció política vomitiva i una americanisme empalagós: n'Adam Sandler no ha estat mai sant de la meva devoció per aquest rojat confirma que la edat mos deixa tocats a tots: Niños Grandes. I te demanes. Que fa na Maria Bello enmig d'aquest desproposit? (Perque n'Steve Buscemi n'ha fetes de pitjors...).

Evidentment tot aquest rollo no és més que una excusa per posar una foto de na Natalie Portman.

dimecres, de febrer 02, 2011

Quasi dos mesos sense bloggear!! Això sí és un record. Un dia explicaré els pros i els contras de estar desconectat de la xarxa.

Avui pero, me vull fer ressó del famós tweet de David "einstein" Bisbal: Nunca se han visto las pirámides de Egipto tan poco transitadas, ojalá pronto se acabe la revuelta, se queda ample el pájaro. Aquest jove dona, al seu Twitter, la seva particular opinió sobre les conseqüències de la crisi Egípcia. Lo millor de tot són els comentaris al respecte. Ell, tot indignat, ha borrat el Tweet  i ha recordat que la gent, a l'atur, té poques feines.
O sigui, que l'ha acabada de cagar. Suposam que el seu manager avui no ha dormit gaire.
Un famós d'aquests amb twitter és com un famós sense maquillar. Massa real. I molt decepcionant.

Aquí un exemple del que, desde el hashtag #turismobisbal, es pot llegir sobre el seu tweet. La majoria són bonissims. Un exemple: He estado en Bangkok pero ni rastro de la oreja o Nunca se había visto la Luna tan poco transitada, ojalá que pronto acabe la Guerra de las Galaxias