Grande. No, no pensava parlar de la crisi. Volia parlar de tamanys. L'altre dia vaig quedar impresionat pel tamany de la planeadora que vàren trobar a la costa gallega. Per lo vist havia de dur 5.000 kilos de perico desde les Azores. 300 cavalls per volar i, el tamany, aixó sí que és alucinant. 

Si aquesta gent no se dediquen a preparar carreres de lanxes i correr-hi és perque se deu pagar poc.

Aqui la zodiac den Batman.El jeep de la guardia civil pareix una miniatura.

Estic d'un vago que faig oi, pero el trailer d'una nova den Tarantino sempre és una bona excusa per començar un tema de sine. La película va de nazis i dels pertinents anti-nazis. Tema cansino ja una mica. La de Valkyria va d'aixó i la nova den Daniel Craig -no sé ni si aquí l'han estrenada- també. (se diu Defiance).

A Hollywood ja ho fan aixó. Un té una idea per fer una peli i van una o dues productores més i el copíen. Citaré tres exemples de nou a vell que ara me venen al meu caparró: 

Aquelles de magos. Una era The Prestige (2006), de l'idolatrat Christopher Nolan. I l'altra El Ilusionista (també del 2006). amb n'Edward Norton intentant alçar la seva carrera, que pareixia que després de El Club de la lucha s'havia de menjar el món i ara el veim per les rotondes anunciant no sé quin puta whisky. Permí The Prestige era la bona (sempre n'hi ha una de bona i una dolenta, o una amb més pasta que l'altres, i no sempre coincideixen ambdos criteris)

Anem passes enrera: Robin Hood (si, moltes passes enrera, any 1991). La que tenia dolars a mils: la den Kevin Costner, el Principe de los ladrones. Alan Rickman, Christian Slater, Morgan Freeman. La famella tenia un nom massa complicat. El sucrat tema de la BSO den Brian Adams no l'ha oblidat ni ell (i no per falta de ganes!). L'altre peli, que era prou entretenguda i no tan pretenciosa, la protagonitzava un tal Patrick Bergin (que acabava de fer-se famós per co-protagonitzar Durmiendo con su Enemigo amb na Julia Roberts) i nunca más se supo. Aqui si que va guanyar la den Kevin Costner de Jesus per goletjada.

El tercer exemple, i primer dels que m'enrecord i també de principis dels noranta eren les den Cristobal Colón (1992, com no!). Una, es deia Cristobal Colon, el Descubrimiento: Marlon Brando, Georges Corraface, Tom Selleck (aquesta gent eren algú fa anys!), i guió ni mes ni manco que den Mario Puzo (El Padrino). L'altre es deia 1492, la Conquista del Paraiso, dirigida pen Ridley Scott i amb en Depardieu de Crisòfol Colon. Aquesta darrera va guanyar i va passar com la "oficial" a la postre.

El tema te tela, se copien i no se'n amaguen. Hi ha molts més exemples i no tantes ganes d'escriure. Jo vos deix amb la millor den Cristobal Colon... de Oficio Descubridor (pobre Pajares, amb lo que era i com ha acabat). -Vos sois Juan de la Cosa? -que cosa? Un festival, un puta festival...

Supós que els més fanàtics (i curiosos, entre els que me cont) s'esperaven una adaptació de Dragon Ball (Bola de Drac!) al cinema, absolutament realista. En Goku petit, na Bulma, els seus primers descobriments "sexuals", en Krillin, en Yamsha etc. Idó pareix que la esperadíssima adaptació al cinema de l'amic amb coa serà una altra història. Més adaptada als temps moderns i sense caure en sensibleres fidelitats o paralelismes. No agradarà als freaks de turno que ho farien tot igual que la sèrie (que també dius: Feu tú que només crítiques) pero serà curiós veure-la, kamehames pareix que no en faltaràn. (També pot ser una cagada monumental, ojo)

El darrer trailer (franchute)