Perquè mos devem pensar que pel fet de tenir el cotxe aparcat davant ca nostra, tenim tot el dret del mon a embrutar la via publica d'oli de motor?. És una estampa repetida un pic i un altre a tots els pobles, no només Pollença (esper) peró per això no més preocupant. No totes les taques són tan exagerades com aquestes ni tan llargues ni tan recents (Deven canviar olis de cotxes els vespres o tenen una bateria de tractors de l'any 30 aparcada en fila, no ho sé). El cert és que es una més de les porcades en majúscules que mos trobam a les vies de tothom. Un episodi més d'altres que amb molt de gust anirem repassant.

Ho sé, les actualitzacions d'aquest bloc venen en compte gotes... És que no passen massa coses al mon, o si?

Avui m'ha arribat el típic mail de protesta (diu que el firma n'Arturo Pérez Reverte, ho hauríem de comprovar) pero m'ha agradat. Un perque crec que mai estarà de més reiterar el que esta passant, i que no ens acusin de tenir una visió simplista, pero el tassó esta massa ple per empaties amb els poders. I dos, és un excel.lent resum que toca tots els temes i hi afegeix la mala llet personal den Perez-Reverte (si és que és seu). Llegiu i indignau-vos:

EL GOBIERNO: Ha bajado el sueldo a los funcionarios, suprimido el cheque-bebé, congelado las pensiones y reducido la ayuda al desempleo, (EL PARO), para afrontar la crisis que han generado los bancos los políticos y los especuladores bursátiles.

Nos gustaría transmitirle al Gobierno lo siguiente:
Dediquen su empeño en rebajar LA VERGÜENZA DEL FRAUDE FISCAL,que en España se sitúa alrededor del 23% del P.I.B. (10 puntos por encima de la media europea) y por el que se pierden miles de millones de €uros, fraude que repercute en mayores impuestos para los ciudadanos honestos.

TENGAN LA VERGÜENZA de hacer un plan para que la Banca devuelva al erario público los miles de millones de euros que Vds. les han dado para aumentar los beneficios de sus accionistas y directivos; en vez de facilitar el crédito a las familias y a las empresas, erradicarlas comisiones por los servicios bancarios y que dejen de cobrar a los españoles más humildes €30.01, cada vez que su menguada cuenta se queda sin saldo. Cosa que ocurre cada 1º de mes cuando les cargan las facturas de colegios, comunidades, telefonía, Etc. y aun no les han abonado la nómina.

PONGAN COTO a los desmanes de las empresas de telefonía y de ADSL que ofrecen los servicios más caros de Europa y de peor calidad. 

ELIMINEN la duplicidad de muchas Administraciones Públicas, suprimiendo organismos innecesarios, reasignado a los funcionarios de carrera y acabando con los cargos, asesores de confianza y otros puestos nombrados a dedo que, pese a ser innecesarios en su mayor parte, son los que cobran los sueldazos en las Administraciones Públicas y su teórica función puede ser desempeñada de forma más cualificada por muchos funcionarios públicos titulados y que lamentablemente están infrautilizados. 

HAGAN que los políticos corruptos de sus partidos devuelvan el dinero equivalente a los perjuicios que han causado al erario público con su mala gestión o/y sus fechorías, y endurezcan el Código Penal con procedimientos judiciales más rápidos y con castigos ejemplares para ellos. 

INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar, con dietas y otras prebendas, a 6.500 €/mes. Y bastantes más por diferentes motivos que se le pueden agregar. 

INDECENTE, es que un profesor, un maestro, un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública, ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera. 

INDECENTE, es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura). 

INDECENTE, es que un ciudadano tenga que cotizar 35 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete, y que los miembros del gobierno, para cobrar la pensión máxima, sólo necesiten jurar el cargo. 

INDECENTE, es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.

INDECENTE,es colocar en la administración a miles de asesores = (léase amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados) 

INDECENTE, es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos y sindicatos pesebreros, aprobados por los mismos políticos que viven de ellos. 

INDECENTE, es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (ni cultural ni intelectual). 

INDECENTE,es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase) y tarjetas de crédito por doquier. 

Indecente No es que no se congelen el sueldo sus señorías, sino que no se lo bajen. 

INDECENTE, es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año. 

INDECENTE, es que ministros, secretarios de estado y altos cargos de la política, cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del ERARIO PÚBLICO.

Y que sea cuál sea el color del gobierno, toooooooodos los políticos se benefician de este moderno "derecho de pernada" mientras no se cambien las leyes que lo regula. 
¿Y quiénes las cambiarán? ¿Ellos mismos? Já.

Juntemos firmas para que haya un proyecto de ley con "cara y ojos" para acabar con estos privilegios, y con otros. 
Haz que esto llegue al Congreso a través de tus amigos.

ÉSTA SÍ DEBERÍA SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SÓLO NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ÉSTA, SI QUE TRAERÁ AÑOS DE MALA SUERTE SI NO PONEMOS REMEDIO, está en juego nuestro futuro y el de nuestros hijos.

¿DONDE ESTÁ LA GENTE? QUE LEVANTAN MASAS PARA EL FÚTBOL Y NO PARA DEFENDER NUESTROS DERECHOS

Voleu saber quin és el #rancioperfildefacebook? Quin perfil és el que fa tremolar els fonaments de la originalitat?


A saber:
Foto amb l'al.lota tots dos mudats (d'un dia que vàren anar a unes noces) o amb una posta de sol al darrera.
Libro favorito: Los Pilares de La Tierra.
Peli favorita: Podeu triar entre Braveheart, Gladiator o Titanic.
Musica favorita: Michael Jackson y Joaquin Sabina.
Serie de televisón favorita: Barrio sesamo (o alguna cosa de dibuixos dels 80) y Medico de Familia o Los Serrano.
I si, aquesta combinació letal de comercialidad i mal gust (en part, tot s'ha de dir) és verídica i gens mala de trobar.

És una pena que n'Steve Jobs s'hagui mort.
Com en Gaudí, el seu art desapareixerà amb ell. Una Sagrada Familia d'aparells high-tech que quedarà aturada, començarà a decaure, a ser lo que no és. No es pot relacionar tant a l'èxit d'una empresa com per que no es noti si no hi és.
L'esperança és que hagi tengut temps de deixar el camí marcat al manco per un parell d'anys (fins l'Iphone 8 o 9) pero a la velocitat que canvien les coses és molt complicat que la figura del seu fundador no s'enyori.
Avui es parla molt del me too, una expressió que m'ha fet particular gracia. Defineix el que precisament no era en Sr. Jobs. Si la cosa funciona, me'n fas una copia. Ell no, ell innovava. Think different que deien.


Amb aquesta introducció tan seria i gens banal (el tema se mereix un respecte sobre tot perque Apple a vegades se sembla a una religió de la que n'Steve Jobs era seu summe pontifex) me serveix per comentar una tipologia de gent (aquí és on aquest bloc recupera el seu banalisme absurd que el sol caracteritzar) que me fa gracia pero abans me feien ràbia, o viceversa, no ho sé.
Són els que, a un restaurant, a l'hora de triar de que volen dinar o sopar, sempre esperen a meam que demanen els altres per demanar exactament el mateix. Normalment reb el que esta al costat. Tu que demanes? Ja l'has cagada. Se pot tenir un dia de dubtes pero aquesta raça és radical.
M'imagin que emprar una expressió com me too per aquesta pardalada culinaria és un poc petulant pero la traducció literal no pot donar més en el clau: Jo lo mateix.
I tu, amb la teva sherlockiana perspicàcia, i basan-te en una conversació anterior al parking li demanes: Pero tu no volies peix??? Ja, pero m'ha fet més ganes lo teu. Aqui és on podeu dir: Que ets de pur. O callar. Sempre es millor callar.
El talibanisme dels metoonios (com m'he permés batejar-los) assoleix el seu paroxisme als bars. Alla és on cadascú, i de manera personal i intransferible, té la seva copa assignada, com l'ADN o el numero de DNI. I alla és on te demanen, amb tot el seu desparpajo i alçant una cella davant la teva cara d'incredulitat maxima: I tu que beus?

Extraterrestre. Arribarà a arrancar en Vigalondo? diuen que va per bon camí.

   

Miau!!

Idó sí, mals vents (Pets ben pudents diria jo) bufen pel cinema de caire més comercial desde els EUA (amb poques excepcions). La sequera d’idees –algú s’ha plantejat si això del cinema es cíclic i tancat i estam assistint a un reborn?. Començarem a vaure a n’Adam Sandler com a Charles Foster Kane o a nen Clive Owen fent d’Stanley Kowalski?- és procupant. La pròxima pel.lícula a rebre és Desafio Total (Total Recall, 1990). Un clàssic de la ciència ficció que passarà, l’any que vé, a ser una nova catàstrofe cinematogràfica més.

Voleu saber qui substituirà en Chuache i companyia?

Idò aquí els teniu: En Hauser (En Chuache) passarà a ser el xulet den Colin Farrell. En Cohaagen serà (atenció frikis) en Bryan Breaking Bad Cranston.

Les nines na Kate Beckinsale en el paper que feia una poc coneguda –aquels temps- Sharon Stone i na Jessica Biel na Melina (abans encarnada per Rachel Ticotin (Not even at Dinner's time).

Poca novetat més, en Richter (Michael Ironside, el de l'esquerra de la foto) encara no té paper assignat, però veig que la IMDB han deixat n’Ethan Hawke sense assignació. (Massa bon al.lot per fer de Richter?).

Ah! En Bill Davy Jones Nighy farà de Jordi Kuato Pujol.

La direcció d’aquest infern es d'un tal Wiseman, que ja fa fer de les seves a La Jungla 4.0, humillant en John Mclane de mala manera (i lo que te rondaré morena)

La cosa pot esser pitjor? I tant!!

Una successió d'imatges precioses.
El tràiler de la nova i esperada pel·lícula den Terrence Malick. La pel·lícula pot no ser tot lo extraordinària que s'espera pero segur que visualment és pura poesia.

Amb aquest experiencia pels sentits vos desitj bon cap de setmana.
D'aquí rès, dilluns.

Tornam al blanc, que és més net, pulcre i innocent. (No Mou?).


M'havia passat per alt, i això que quan ho vaig llegir la sang me va bollir, comentar les respostes, agudes, tirades a ferir i d'un paternalisme cap als mallorquins vomitiu, que n'Alvaro Middelman -un d'aquests alemanys (aquí hi val qualsevol nacionalitat) que se pensen saber millor que noltros com som, que feim i perquè, va concedir a la entrevista que en Matias Vallés li va fer fa un parell de setmanes al Diario de Mallorca.
Aquest home, jefe gros d'Air Berlin (qui més qui manco hi ha volat i no me puc queixar), endiosat per la pilota que li fan els polítics, coneixedors de la dependència dels vols que des del País de na Pepinen cap aquí es fan perquè el negoci de la hoteleria ens funcioni, és d'aquests que no se guarda la seva merda d'opinions incultes per el soparillos entre amics a bordo de la Rioja. Si no tot lo contrari; Aprofita un mitjà de comunicació, on tothom hi té accés, per obrir la capsa de trons i, en un segón, carregar-se (o intentar-ho) anys i anys d'esforç en matèria lingüística, cultural i social. No sé si sap lo que ha costat arribar on som ara, i no sé si sap la importància dels fets succeïts després de morir el tio Paco en qüestions normalitzadores perquè, si ho sabés, el que hauria de fer es callar i no dir més collonades.
Al tio el presenten com a soci del GOB sense pensar que, del GOB, s'hi pot fer soci qualsevol. De fet, en Leo DiCaprio es un famós ecologista i viatja en jet privat. Deu esser d'un SupraGOB.
Aquí teniu la millor perla: Esta historia del catalán es un empobrecimiento, los nacionalistas lo reducen todo a eso. Hablo cinco idiomas y medio, que es el mallorquín. Nunca lo llamo catalán, me gusta el artículo salat.  I aqui la entrevista sencera. Fa un poc de mal de panxa. Sobre tot si te'l imagines assegut al Port d'Andratx, mirant els pocs forats que queden sense construir, bevent un vi blanc de 12 euros/copa, amb els seus xinos vermells i les seves ulleres de colorins, molt alluny de la realitat mallorquina i dels seus problemes reals.
La gent del GOB va protestar a nen Matias Vallés i ell va replicar. És lo dolent de ficar-se amb un periodista. I no és qualsevol. Aqui la réplica.


He de donar gràcies a nen Biel Carros perque, involuntariament, m'ha recordat aquesta entrevista.

A dos dies de l'aniversari de La Catástrofe (ja fa 10 anys?) és un bon moment, sobretot tenguent en compte que avui a Radio Pollença fan l'espai cinema, per recordar el pas de les Torres Bessones per el cinema.
Molt curiós la de vegades que hem vist una escena i mai mos haguessim pensat que darrera, desafiants, a mig construir o quasi tapades pe la boira, hi eren elles. Tot un símbol de la cultura yanqui que se'n va anar per avall. I pareix que no ho han superat.
I, encara que soni cru dir-ho, l'atemptat -encara que una gran putada- va tenir una execució espectacular. Se'ls hi ha de reconèixer.
Els cameos de les bessones:


Vist a Pixel y dixel
Twin Tower Cameos from Dan Meth on Vimeo.

Com més som més mos embullam o més mos divertim? Com és això a meam?

Avui en dia la gent (la gent amb tendència a pensar i a dir coses) troba que la convivència és molt important. Però que deu esser això de la convivència? A priori sona com a cosa de relació entre persones no?, de vida en comú. Encara que no se coneguin. Si se coneixen i tenen un poc de confiança mútua la convivència se pressuposa. O no.

La cosa és que en els espais petits és on la convivència se fa més present, i més incòmoda. El tema dels espais personals ha quedat relegat a un segon pla i ara tothom és a ca seva a tota hora. És igual si estam a un bar estrets com a sardines o a una platja. No mos preocupa lo més mínim si el que feim molesta o no a la persona del costat. I d’això els que tenim nins i els hem sofert en podem parlar una estona.

Ja mos diran coses!, sortim en el mallorquí més feroç. Si només un 1% dels cambrers de restaurant (per dir alguna ocupació on els nins poden ser causa de suïcidi) diguessin el que pensen als pares del nins, n’hi hauria que no tornarien trepitjar un lloc públic en la seva vida (ni els pares ni, evidentment, els cambrers).

De totes  formes d’invasió a la intimitat més bàsica ni ha de molts de tipus. Una de les vessants, molt tractades per la seva peculiar relació amb les noves tecnologies, és dur la música del mòbil a tot volum (i amb una ínfima qualitat musical, clar). És una involució del marrano que du es radiocasset del cotxe a tota, però més molest ja que, si per mala sort, camina o se seu devora tu, has de sentir reggeton 10 o 15 minuts seguits. El renou infernal del fireret del cotxe (cada vegada menys, una de les mil avantatges del aire condicionat) era cosa de segons.

L’apoteosi d’aquesta subespècie vegetal són els que, a més del mòbil, duen un portàtil i se seuen devora tu mentre dines a escoltar musica. Increïble?

Avui migdia, a Danny’s. Portàtil tunejat (mirau els adhesius). El primo primer se dedicava a navegar sense importar-li els badais que això produïa al seu col·lega de taula (Que també dius: Aquest tio perquè m’ha convidat a dinar?).De sobte, en un gest més solidari que tot el que ha fet la La Madre Teresa en la seva vida, gira el portàtil i li comença a parlar de música. Comparteix. Peligro. De cop i volta el comensal ha mutat en DJ. Ja no som al Danny's fent un Menu; Som a Bell's, són les 5 del mati i la gent aclama el seu nom: Primo, Primo, Primo!!. Una perla (real): Yo tio, tengo un estilo de musica para cada momento de la vida. Pura filosofia musical. Estava clar que la música que sonava en aquell moment era la de Hacer que la gente de la mesa de al lado tenga un corte de digestion de caballo y empiece a vomitar sangre y comida descontroladamente. (No sé si la carpeta del RealPlayer deixa escriure tant però ja enteneu el concepte)

Abans de potar, però, els hi he fet un retrato: (amb ulls enrajolats per si de cas)

Al final, tot es resumeix de la mateixa manera: "Dolça besada, de gust a que s'acaba..."

Anem a intentar-ho! La redempció pels que digueren SI a la destrucció de Mallorca quan votaren en Bauzá! (I pels altre també, of course!)

Mallorca zu verkaufen/ for sale/ en venta

Han actuado 0 personas

Nos faltan 0 firmas

Actúa ahora

Tu nombre
Tu apellido
Tu correo-e
Cód. Postal
	Acepto las Norm. de Uso y Pol. de Priv.

Firma la petición

De lo milloret que he vist ultiment per la xarxa. Ben fet, amb una perspectiva sobre Paris acollonant i amb un parell d'ous. Vist a Gizmodo.
I només és un aperitiu. Relax.


Skyliners Paris trailer from sebastien montaz-rosset on Vimeo.

"Un evento, el de la JMJ, en el que el gran olvidado, pensamos, es Jesucristo. Sólo Él es referente y modelo para nuestras vidas. Sólo Él es el centro de nuestra Iglesia"

La frase esta treta de la web del JPC (Juventut obrera Cristiana). Controvèrsia en el paradís? Que faig jo mirant aquestes webs? Avui és dimarts però pareix dilluns?

Això de les visites Papals si que és un #ranciofacts, pero dels grossos! Un home de 84 anys que en 79 hores reunirà més de 500.000 peregrins. Un home que, en principi, és l'únic que pot vacilar de tenir el mòbil de Déu, no de na Chenoa ni de la Terremoto de Alcorcon  no, de Déu!. "Ho sentito che Dio me ha chiamato que en Mallorca os cagais molto nel (specialmente en Sa Pobla).

Per cert , si heu fet algun desastre a la vostra vida, i voleu que vos perdonin (que vos indultin en aquest cas), ho teniu molt bò de fer (en Charles Manson ja es cap a Madrid): A indultar!

Voleu riure un poc més?: http://corazoncatolico.blogspot.com/

Més coses: No he seguit al 100% això del FIL pero dissabte els monòlegs del calvari varen ser un 10. Sobre tot el d'una tal Arantxa. Bona iniciativa.

Hora d'anar-se'n a jeure. La Patrona ha passat com un torbellí i ha deixat pocs morts i manco ressaca de lo que me pensava. Els qui se pensaven tocar el cel dels euros amb els dits han vist que no todo el monte es orégano, ni la gent tan pardala. I els que han afrontat la cosa amb la humilitat del novato han vist superades les seves expectatives. Al final tot és dins un vidre.
A nivell poble la manca de duros municipals han pogut deixar la impresió d'unes festes un poc seques, pero les ganes de festa de la gent poden amb això i molt més. Un aplaudiment a la banda de música que fan més hores que un rellotge, i fent música, que no és fàcil.
Hora de posar ordre als calaixos i de no perdre temps. Ahir un amic que necessita fer reforma a ca seva i té els homes aturats se va trobar enmig de l'engranatge municipal dels permisos i els paperets, vuelva usted mañana, que deien. Això fa mal i no el botellon. I estam a dia 9 d'agost, no le queda ná.

Per si algú dubtava de perqué per la MA-2201 (si, la vella d'Alcudia a Pollença, que fa estona que no parlava d'ella) no hi poden circular vehicles de més de 18 tones, aqui teniu un exemple.
El problema que se pot veure: La gent que se'l troba del davant i s'ha de ficar per camins o finques per poder deixar-lo passar.
El que no veis: Els que anam darrera i mos hem d'aturar cada vegada que se creua amb un cotxe (en l'estiu, seguit). Perill per gent que corre, bicis, tractors, carros i demés fauna ja ni vos ho cont.
La solució? Me sap greu pero fer més viatges amb un camió més petit. Sí, sí, és un puta caos, les fotos no menteixen com jo.

Mmmm ...Sushi time!

Com ens podem allunyar de la botiga de barri i els seus #ranciofacts a l'hora de fer la compra? Anant a un Supermercat? A un Eroski per exemple? Encara més. A una gran superficie? A un Alcampo de la vida?. No. Encara més. Fent la compra per internet?. Més encara!!
A Corea del sur, mentre esperes el Metro, i gràcies a la tecnologia QR i el teu mòbil de darrera generació, es pot fer la compra desde la mateixa estació.
Si això tan modern arribarà aquí? No ho crec, a més com que als dos díes estaria plé de pintades, lo únic que arribaria al supermercat de turno, a través de l'smartphone superguai seria un mucha policia poca diversión amb uns poc profesionals regalims i lletres negres i precipitades.




Via pixel y dixel

Sempre hi haurà lloc per uns zombies més!

Tanino, tanino, toniano... Més Sherlock Holmes d'aquest modern de mans den Guy Ritchie (que amb aquesta franquicia pareix que ha trobat la redempció). Protas: La mateixa parella de la primera part acompanyats de la misteriosa Noomi Rapace (Na Lisbeth Salander nostra). Trailer just tret del forn:

Sublim. El minut 2:18 defineix la paraula esgarrifar.

Rotting Hill from Media Design School on Vimeo.

Quins dos pajaros.

Impressionant la tormenta d'arena, també anomenada Haboob (que jo quan he llegit Boob, ja m'he emocionat, pero no anava per aqui) que ha caigut damunt Phoenix. I deien avui al parte que n'hi ha tres o quatre cada any.
A Fogonazos han penjat un video en Time-lapse flipant:



Phoenix Dust Storm (Haboob) Timelapse July 5, 2011 from Blaine Coury on Vimeo.

I el que donaven avui per la tele (o més o manco el mateix). També via Fogonazos

Steven Spielberg i Peter Jackson presentan. Això de per si ja fa por. I si a més s'atreveixen, amb una tècnica que no sé ni definir, amb un còmic com el den Tintin, pot sortir cosa bona.
I a loro perque també surt en Daniel Craig, el tio que esta en tots els hype-fregaos: Apart de Tintin, el secreto del Unicornio, protagonitza Cowboys & Aliens (també basada en un comic), Dream house (amb la seva, cabrón, dona, Rachel Weisz), The girl with the Dragoon Tatoo (remake de Los hombres que no Amaban a las Mujeres, del Best Seller den Stieg Larsson) i, a la fí, una nova den Bond, James Bond, (Jaume fe Bonda! en mallorqui): Bond 23, amb en Bardem i dirigida per en Sam American Beauty Mendes. Aquest paio esta més solicitat que un metro quadrat a la Plaça de Pollença. (Aquest és meu).

Els seguidors  habituals  d’aquest bloc, o sigui, en Calamardo, el capitán Furillo de Cancion Triste de Hill Street i una ameba, ja están cansats de sentir parlar del Google Street View, però es que bona gent… Ja mos han penjat la Part forana!!.

Des de dia 11 de febrer d’aquest mes, quan me vaig trobar el cotxe de google amb la macro-càmera damunt a la carretera vella d’Alcudia a Pollença, no n’havíem tornat a saber rès i avui, per sorpresa i regocij, entro al Maps cercant una cosa de Barcelona i ahí estamos, ja mos podem passejar visualment per on mos passeja’m cada dia (que també dius, vaja tonteria no?).

Aquí unes imatges. No me vull ni imaginar la que deuen passar aquesta gent per triar les fotos i ajuntar-les. Alla, a California, amb aquella calor que fa, fent un ping pong i intentant recordar si allò era el Guinyent o Biniatria, que si el carrer Pare Vives o El Roser Vell.

Ver mapa más grande

Ver mapa más grande

Ver mapa más grande

I Menorca també! 

Ver mapa más grande

Amb qui me puc ficar? Tothom ha aprés a defensar-se!! Millor dit, tothom a aprés a no arriscar més del necessari (ara entenc allo de nedar i guardar la roba!). La gent ja no fa un bloc per escriure dois i mostrar videos. La gent ja no amolla lliurament allò que pensa sense pensar. De cada vegada es creuen més les mirades a través de la xarxa, com a un duelo al sol a un poble perdut de Kansas. I tu, pardillo, com t'has atrevit a desafiar-me?

No es pot piular sense abans haver surfejat amb les teves propies paraules per les ones-tsunami del google.

No se pot bloggejar sense tenir 40.000 marcadors amb tota la informació damunt la que crear la teva bèstia, hi ha que estar al dia, al minut i al segon de tots els feeds, twitters, facebookeades vàries i demés eines tramperes per caça conills que mos ofereix la Web.

Si surts, fes-ho al vespre, amb temps de tornar a la cova. Si surts de dia, ves alerta. Tota la caterva internautica esta a l'aguait, amb fam i ganes de gresca. I amb no poc renou se te tiraràn al damunt com un drac de Komodo. Que ràpid et mossega i se'n va. Deixant el verí a les paraules perque facin el seu efecte. I lentament te mors i te decomposes. (A meam, en sentit ciber-nosa eh?).

Imatges d'un tranquil cap de setmana. Quin vago que estic fet. Fetes amb el mòbil. Quin vago que estic fet.

Intentau posar-los a la vegada. Si dues veus ja son males de fer avenir imaginau-vos 4, les mateixes, i amb 40 anys de diferencia.
De totes formes la cançò és una passada igualment.

A meam aquest becari que s'ha adormit! O és que a Alcúdia tenen Ono?

Guia culinaria de cap de setmana:
Si tothom anés tan per enmig com noltros, la crisi s'acabaria en 24 hores.
Dimecres anarem al O'malley, el Pub mig den Joan Cerdà a Santa Catalina, unes Guiness i una bona picadeta per començar. I acabam al Pintxo, Pintxo Gorgorito del inefable Tòfol.
Dijous sopam, amb la penya de la radio, a La Trencadora. El lloc amb millor relació qüalitat preu que ara mateix hi ha a Pollença.
Divendres voltam i sopam per la Fira de la Patata a Sa Pobla. Tota una demostració de com s'han de fer les coses perque la gent s'enganxi amb el comerç local. Bon gust i molta simpatia. Probarem les delicatessen de Ca'n Cotà, es Marina i Sa Via. Apart de birres a La Penya Artística of course.
Dissabte vàrem sopar al Bistró del Jardín. Diré simplement que no vàrem trobar un bon dia.
Diumenge, i qüasi per tancar el rotlo, dinarem a La Trencadora i acabarem fent un gintònic d'aquests de 15 euros al mini-chillout del nou local den Piero Rossi dins el Club Nàutic del Port d'Alcúdia.
Per enmig queden cerveses a cualque bar i alguna gamberrada més.
Menjar i beure. D'això vivim!

Avui se me penja fins i tot s'excel.
Només plou quan he de tocar el carrer.
Només passa un cotxe si hi ha un bassiot.
Demà torn un any més vell.

Foto denuncia. Perque me diguin que només reb Pollença.

Primeres reaccions i conseqüencies després del colapse mental d’ahir de la societat Mallorquina:

• La telefonada den Rajoy i en Bauza: “Los mallorquines o no tienen memoria, o directamente no tienen cabeza!. Te juro que no lo entiendo ni yo Mariano”.
• En mates, mentrestant, se frega ses mans al seu palau. I riu.
• Els fiscals del cas Palma Arena son enviats a investigar la desaparició de 4 gallines a un corral de Villabajo de los rebuznos.
• En Bauza ja cerca lloc per les falles i la fórmula 1. La fórmula 1, qüasi segur, al carril bici. Na Salom, of course, Reina de las Fallas.
• Avui dematí algún ciclista Palmesà despistat quasi ha mort atropellat per l’asfaltadora que tornava el carril bici a la seva aparença pre-pacte.
• Si algún nin vol parlar català a l’escola haurà de dur un paper firmat dels seus pares eximint de tota responsabilitat al Gobierno Balear. Les profesores tendrán un traductor simultani.
• Les accions de Colacao pujen un 300%
• Oremos

08:15 del dematí. Avui mateix. Mos crida la veinada tota flipada que la nostra bossa de fems esta estallada enmig del carrer. En un esforç mental d'uns segons record perfectament haver-les tret, les dues bosses, dins el poal corresponent i homologat per la unió europea (i ja te dic ara que no ho fan ni un 10% de gent de la zona, pero bé, no és el cas).

Surt defora i el panorama es desolador. Vietnam. Hi havia merda per tot el Carrer Garriga. Qui era el guapo que havia passat per damunt la bossa i l'havia arrossegada?, vos demanareu. Una performance, el senyor Diógenes? Idó no! Senyors i senyores, obriu la boca dos pams en senyal d'incredulitat perquè ha estat el propi camió del fems el culpable de tal desgavell.

No sé ni qui ni perquè ni com ha tret la bossa del poal (un moix, un gamberro...) pero tenir els collons de passar-hi per damunt, endurse'n l'altra bossa i deixar aquest panorama és, i en plena campanya electoral (ui ui ui), si més no,denunciable. O pataleable al manco.

I parlam de gent que duen pales, i guants, i equipament necessari per fer-ho net al moment. Hagués estat un altre amb més lluitera que jo i ho hagués deixat alla enmig, hagués anat al ajuntament i hagués armat un pollo. Noltros a les 08:25 ja ho teníen grenat i manguera passada. (ha quedat una merdeta de ca que ja no se desferra). Les fotos canten:

Avui un dátil perque sí. Que ja feia estona.
Lo dels vampiros-al salir de clase no ho he vist, pero a Adventureland surt molt guapa.

1er Axioma dels contactes: La teva llista d'amics de facebook creix de manera inversament proporcional a la dels teus contactes al mòbil.
Anexe: Els teus seguidors de twitter també, pero més a poc a poc.

I sabent que te cervaven, no podíes haver donat una ma de pintura a la casa, Bin Laden? És com quan ta mare te deia "canviat els calçons blancs que si tens un acccident, el metge no t'ha de veure amb això tot brut" (que tu també pensaves: "Si tenc un accident, me'n toc els ous de com dugui la roba interior").

Idò igual, si estàs en busca y captura, si saps que un dia o l'altre sortiràs per la CNN, per favor, manda a un emisario a donar una passada de blanc a les parets home. Heu vist aquesta casa? Un barri de luxe?, un xalet d'un milió de euros? Això qui ho ha tassat? El Señor Cangrejo? I sense telèfon ni internet? I aquest home com donava les ordres? Amb un colom missatger?  I de les fotos del interior de la casa ni en parlem. Allo pareix la residencia dels fundadors del Sindrome de Diógenes.
I per rematar mos volen fer creure que abans de tirar-lo a la mar varen complir amb el ritual musulmà. Ja me diràs, 4 marines locos tots colocats de Diazepam honrant el cos del tio més odiat pels yankees després den Ricky Gervais. Això si és que varem trobar res perquè la cosa no pot fer més pudor: President en hores baixes, el terrorista més cercat els darrers 10 anys trobat a una urbanització rollo Son Vida, el cos tirat a la mar en una crisi internacional (ningú volia el cadàver, ja me diràs). La pregunta és: Existia el tal Bin Laden? Perque clar, amb un as així a la màniga, qualsevol president no se penja una medalla pero, i perque no se la va penjar Bush? Feia 4 anys que no se'l veia en públic i deu que l'exercit més potent del mon el cercava. I ara el troben? Alla, assegudet a la camilla, jugant al Call of Duty.

Les teories conspiradores no han fet més que començar. Això serà millor que el final de Origen!

Per cert, al google, la recerca "What do americans hate" dona 156.000.000 (si, 156 milions de resultats), "Scarlett Johansson" en dona 26.500.000. Això són prioritats amics!

Un bon joc del que s'hagui fet una bona película? El populacho parla de Commando (de fa un munt d'anys) i de Silent Hill últimament. La veritat és que Commando tampoc era un películón. I si, Silent hill (sobre tot els dos primers) eren dos jocarros (Cheryl?). De la peli he vist gran part i és bastant fidel als jocs.
N'hi ha a mils, més de les que vos pensau. Avui pero, estam nostàlgics, i retrem homenatge a Golden Eye, gran película i millor joc que mos va entretenir en unes estades del vici que vàrem fer a Sant Vicens -a mitjans dels 90-, a lomos d'una Nintendo 64. Mític el multiplayer.

The Game:


Multiplayer:


The Movie:


Versió Wii:

Ahir vaig anar a sopar a Alcudia, a la plaça, de guiris total (i tu diràs: -I que m’importa?, -be, es que és un blog personal rei), amb la penya del curset de fotografía (Mirau quin profe mes guai: I si, ho reconec, vaig fer de caçador de cacas de ca. Un tema que, digue’m guarro, me té mica obsesionat (avui dematí amb la bici n’he trepitjada una que devia ser d’un Tiranosaurio amb mal de ventre).

Quantes en vaig trovar desde la església a la Plaça de toros (o aprop)? Cap. Ni una. I me vaig patear tot el centre eh? I al sopar un resident evil me deia –en tono quejadumbroso- que als dispensadors de borses molt de pics no n’hi ha. Jo li vaig respondre amb cara de Neanderthal sortint de la tenda Apple: Dipensadors de que?? La sufisie de que???

Ja m’enteneu. De totes formes, molt pulida i neta –i no hi passa ni un puta cotxe ni una moto pel centre- pero és molt escaparate. Molt per guiris. A part de que tots els restaurants son del mateix tio i tot esta com a estereotipat, li falta autenticitat. Un poc de cutrisme, tabernerio  podriem dir (te'n has d'anar a ca una puta). I han obert un munt de coses noves, i hi ha ambientillo. Pero no sé, li falta olor i sabor.

A Pollença, i ara venen les hateable comparatives, és tot el contrari. A Alcúdia hi ha carrers amb seguit de tendes de roba i de delicatessen, els veïns treuen els cossiols afora. A Pollença hi ha Plaça, quatre coses escampades i heterogènies pel Carrer Major, i poca cosa més (em refereixo al passeig habitual del guiri). Això si: Pareix que el temps no hi ha passat. Estam anclats (en part, perque no tothom va a la mateixa velocitat) en un passat no molt llunyà. No sabem molt bé a que atenernos.

El poble esta evidentment molt més deixat de la ma de déu, esta més brut (som uns incívics i la culpa no és sempre de l’Ajuntament –he dit no sempre, que no se flipin-), pero per això ja hi ha Pollencins alçauvos. 

La cosa positiva (ah!, n’hi ha?) és que aquí es posible trobar un baret per fer una canya tranquilament i llegir l’Sport, es pot trobar una tendeta en primera línea plena de dones del poble xafardejant sobre el mort del dia (A Alcudia Can Pane esta ben amagat i per enmig només hi ha delicatesen d’Alemans o italians). Es pot trobar, en definitiva, gent de per aquí.

Lo dels cotxes a la plaça i pel carrer major i carrers de per devora? No té consol. Al Alcúdia  (que esta superaprop eh?) no en passa ni mig. M’imagin que les multes deuen esser salades, i desde fa estona.

És lo que té el progres, si pintes per devant te’n dus tot, tan lo que t’agradava com lo que no. I vegent com s’ha carregat la marxa del Port d’alcúdia, no m’estranya gens ni mica que al centre no hi hagui ni un bar, no ja amb música, amb el futbol posat!. Menos mal del Bar Nou.

Parlant de futbol: Uf.

I parlant d’eleccions: Uf, i Uf.

Sé que el ritme d'entrades s'ha reduït considerablement i que la majoria, quan va bé, són vídeos.

No esta la cosa per mantenir molts de blocs amb dues criatures, una feina, un bar, les ganes diaries de fer cerveses, un curs de foto digital per enmig, i tot lo que vagi sortint.

De totes formes avui surt als diaris una d'aquestes notícies de les que val la pena parlar, per varis motius:

El fet és que un home de Sa Pobla va reservar un tractor per internet (abonant 500 euros com a bestreta) i quan s'en va anar a Sevilla no hi havia ni tractor, ni venedor, ni web ni 500 euros. "Me cag en la puta gracia, el salero, i la picaresca espanyola tot junt" dogué dir.

A l'Ultima Hora de paper se prenen la notícia a catxondeo, tant que aquell home, en tornar de Sevilla, els hi hauría de fer una visita. Les perles:

"Un payes de Sa Pobla tardará mucho en volver a navegar por internet. O al menos, en comprar algo a través de la web." Li ha costat més borrar-se del facebook que trobar al lladre del tractor. A més Payes, Sa Pobla i navegar por internet no crec que puguin anar dins una frase ben conjugada.

La bona: "El agricultor compró un tractor -verde, no amarillo-". Clara alusió a la culturilla musical de l'autor de la noticia,  que a la vegada ens deixa caure una brometa qüasi sense voler, molt discretament, com el que se tira una bufeta dins un ascensor. Simplement diu "No amarillo". Quin festival.

A part, que putes més dona si és verd? Quan surt una notícia del robatori de un cotxe que diuen: Denunciada la desaparición de un Mercedes Clase C o denunciada la desaparición de un coche gris?

Per acabar i com a conclusió final, com a tancament de tan magna notícia mos amolla: (El tractor) "Era tan virtual que no existia". Aquí ja se puja a qüestions molt més metafísiques. Que sigui virtual vol dir que no ha d'existir? Qui ho ha dit que fos virtual? La foto que va veure era real, pero com que estava penjada a internet vol dir que era "virtual". Si la estafa li hagués arribat per correu ordinari seria virtual? O es que era una espècie de tractor-matrix, un tractor fet per un programa, passant unes arades entre camps de patates virtuals, on la humanitat hi viu enganada, inconscient de que en realitat només servim per donar corrent, corrent a la central de Gesa que hi ha devora Sa Pobla.

La versió on-line de la noticia (virtual?) és més normaleta:

Detenido un hombre por vender en Internet un tractor inexistente a un vecino de Sa Pobla

Molt de mèrit per cert aquest senyor que, gratant, gratant, va aconseguir trobar al lladre virtual i virtuós i que, al manco, la superpoli l'interrogui.

Vos adjunt la noticia facebookeada, per si algú no se creu que l'autor havia rebentat massa de Tres Caires el café del dematí.