Ahir vaig passar de ser en Niko Bellic a ser en Lionel Messi en qüestió de minuts... i avui he somiat que n'Amy Winehouse feia un umplugged a La Birreria. Massa tele? massa Videogames?

Lo millor d'aquesta paròdia de partit de futbol que vàrem veure ahir es que a la mitja part passaren el nou anunci de Nike dirigit per en Guy Snatch Ritchie. Next Level!

Avui fan anys dues molt bones actrius i un actor dels bons també:

Na Michelle Pfeiffer: idol sexual de finals dels 80 i principis dels 90. Molt guapa a Los Fabulosos Baker Boys, i a mi me va agradar especialment, per sexy amb 40 anys i graciosa, a Un Dia Inolvidable, de partenaire amb en George what else Clooney.

Na Uma Thurman: Molt de moda ara per l'anunci de Coca Cola...no és guapa, guapa.. pero cau bé no? Musa den Tarantinooorrrlll i poca cosa més. (ha fet vertaders rojats... ver Gattaca)

I En Daniel Day Lewis: Rés que dir. Un 10. Rarete pero bon actor.

Avui que va de cine: Heu vist que malement ha acabat n'Al Pacino?... i en Robert de Niro no le va a la zaga. N'Al Pacino fisicament esta fet una braga, l'altre enveeix amb mes dignitat pero fa unes peliculetes que agárrate (como puedas!).
Fins quant li dura el crèdit a un actor/actriu? Quantes pel.lícules cutres ha de fer perque la seva fama comenci a tombar i no es parli més de les primeres Obras Maestras sino de les darreres Infumables? Perquè, si estan forrats, fan películes de medio pelo? Gent que ha fet Padrinos, Taxis Drivers etc. ara fan comèdies autoparódiques o pelis d'acció palomiteres (carn de la mula!). Ara en tornen a fer una junts (Righteous Kill, o algo així). A la darrera que varen fer els seus egos no se podien trobar (Heat), per lo que vàren rodar les escenes on sortíen junts... per separat! Aquesta no sé com haurà anat peró deuen pareixer dos vells a una residència, amb cadira de rodes, i que no passen junts pel passillo per anar a menjar la sopa.

Les millors imatges de decrepitut hollywoodiense, com sempre, a

Fugandbusted.

La primera canço, parlant de karaoke, que me vaig saber (més o manco) en anglés. A whole fuckin' classic... Estic romanticón avui... Jamiro prepara't per les dutxes!

Fa molt que no pos un joc. I un dilluns és un bon dia per jugar. No es cap meravella pero fallar, no ferir la poma, i ferir-li el cap és molt divertit.

-William Tell- (Jo he arribat al 6)

Let's WiiFit!!!!!

Un temps, jugar a les consoles (quina expresió més auténtica!) era sinònim de estar tirat al sofà hores i hores, wasting time, bevent birres i menjant patatilles. La antítesi del exercici físic, El màquina humana reduïda a la mínima expresió de funcionament. Estavem en un stand-by fisic i mental, i només els ulls i els dits mostraven un mínim de vida.

Peró aixó s'ha acabat: La Wii ja va avisar fort amb el Wii sports. Pero el WiiFit és lo peor. Correr, esquiar, hula hop, yoga, ski. Una matada!!. Ahir la vàrem provar i vàrem fer el fetge per sa boca... We made the liver by the mouth!

Alguns li diràn la circunvalació del Port d'Alcudia a Sa Pobla. No ho és. Alguns li diràn la carretera que va per darrera Bellevue. Difícil saber lo que és també aixó. Si mos ficam en política és la carretera que duu el carbó al Murterar (Sa Central de Gesa) amb els camions de na Munar. Per jo és La Ruta de los Elefantes.

És una carretera relativament nova i per la que se pot fer via (en uns 2 minuts la pots fer, o manco) peró on adelantar és practicament impossible. Només serveix per treure els camions de la carretera d'Alcudia a Can Picafort. I si t'agafen elefants de camí l'has cagada. Cada 2,5 minuts en parteix un carregat de carbó del Port d'Alcúdia. És la sort. Si entres devant un podràs fer via, si entres darrera, prepara't per a l'infern de la segona i la tercera marxes...

Una diatriba que sempre mos ocupa quant anam un poc empesos. Un dels malos malossos que encalçaven al Equipo A -tot a dir: Com més pareixia que les tenien contre les cordes, més ingeniosament s'escapaven- era el coronel Decker. D'aquest sempre mos n'enrecordam. Pero i l'altre? Pensam que n'hi havia dos. Idó avui aclarirem per sempre aquest misteri que mos te en un sinvivir, perque no eren dos.. eren tres!

Aquest és en Decker:

l'altre pajaro en qüestió: El General Fullbright!!

i, un nom del que alguna vegada ens enrecordam, pero i del careto?... humanitat, aqui el teniu: En Lynch!

El que fa més por és en Decker, de fet els altres dos feien un poc de rialles. Pero pobret, mai els va aconseguir empresonar. I aixó que ho tenia bo de fer: No les deixis mai amagar-se a un taller!! (taller, garatge, polvorin...ja m'enteneu).

És més fàcil fer drama que comèdia, sempre s'ha dit.

Els fets referits discretament al post d'ahir han aixecat un onada de solidaritat i ajuda que m'ha, no sorprès, perque un dels amics s'ho pot esperar tot, i tot bó, pero si m'ha congratulat un poc amb la denostada espècie humana.

Avui, un poc de remember. Era millor abans? jutjau voltros mateixos.

Que fosc!! Aquest cap de setmana ha estat curiós, un poc estressant peró curiós. Molt bé la fira del ví, molt bon rollo per La Birreria, padel, feina...

Pero no tot havia de ser positiu, aquest cap de setmana, i l'altre, m'han demostrat que encara, i de fet mai, no es pot confiar en la raça humana -a pesar del meu optimisme i la meva confiança en les persones-, que si hi ha desastres i conflictes a tota escala i de tot tipus estàn, sense sap dubte, provocats per la curtor de les persones, per la seva avaricia, per la seva incapacitat de diàleg i d'enfrentar-se a les situacions, per el seu egocentrisme i la seva poca empatia, per el seu egoisme i la seva cobardia.

Som, i m'incluesc, una espècie d'evolució animal mal feta, amb tendències ególatres molt perilloses. Crec que ens tendríem que haver quedat a una etapa evolutiva molt anterior. Hagués estat molt millor per noltros i per el nostre entorn. Una llàstima.

Si La Fura dels Baus fos un grup de música seria.... Rammstein?

.
.
.
.
.
.
.

Have a nice weekend

El Chiki chiki sigue trayendo cola, i com que aquesta setmana hem parlat molt de l'humor...El video ideal!

Ahir vaig anar a Son bosc, a veure-ho d'aprop. Frisava un poc i ,com un senyorito que vigila el seu cafetal o la seva plantació de cotó, no vaig baixar del cotxe. La veritat és que hi ha ferralla i trastos vells, pero és una zona molt guapa. He sentit que molts defensors del Golf diuen: Per tenir-ho així com ho tenen més val fer-hi un golf i al menys estarà presentable. Craso error! Si feim un golf a cada abocador ilegal de ferralla pareixerà Escocia aixó. El que hem de fer és tenir el camp net i un poc ordenat si pot ser.

I aquí està la qüestió: Perquè els ajuntaments no te deixen, dins un poble, triar de quin color vols pintar la teva façana -per posar un exemple- que no desdigui amb la resta de cases, pero surts a les afores, al camp, i veus xalets fets a la aviada (i a la puta) i amb un mal gust evident (i amb més pisos i metres quadrats dels permesos), finques plenes de material d'obra i de restes de tot tipus (cotxes abandonats, lletreros de negocis que no vàren anar bé i els guarden "per si de cas"...) i porcades de tot color?. O sigui, que dins el poble no pots moure un dit sense demanar permís, no sigui cosa que passin els guiris i es perdi la armonia. Me pareix molt bé. Peró al camp, on no pocs guiris es passejen i és un reclam turístic com el poble o més -i no només pels turistes, clar-, hi podem fer lo que mos doni la gana mentres quedi dins ca nostra, encara que es vegi des del mateix google maps la basura que hi coleccionam.

Hamaques de platja, algun vaixell abandonat, contenedors d'obra, matalassos, antenes, sombrilles... anau a fer una volta pels camins i voreu.

Som un porcs amb el síndrome aquest de Diógenes que mos pensam que com que tenim la brutor dins ca nostra no molesta a ningú: Mal!

Under my umbrella ñeñeñeñeñeñe... Que fà que a uns els hi agradi un tipus de música o una cançó en concret, i uns altres, directament, la odiem? A la gent li agrada els que repeteixen per la ràdio fins a fer-ho vomitiu? T'imagines menjant el mateix cada dia, o beguent el mateix cada dia. O anar cada dia vestit igual? (rollo agente Smith). No? idó perque a la gent de la radio li dona per pesnar que sí? Que ens agrada escoltar Under my umbrella cada mitja hora? Aixó no pot ser sà mai!

El canto del loco, la al.lota aquella den Fernando Alonso, Estopa etc. No hi ha rés més?

Es que pots canviar la emisora si vols... Pero si a totes posen el mateix!!!

Es que són interessos comercials... i la roba que duim, també i treuen 2 coleccions cada any... La puta umbrella fa més d'un any que la donen i només és una canço!! (hi deu haver un disc sencer darrera no?)

Ui calla que ara posen n'Alicia Keys. La mateixa canço de sempre clar... Everything it's gonna be allright...serà veritat?

El meu departament de recursos hídrics de Barcelona m'ha passat un link molt interessant: Humor positivo. Una web de un pedagog i un psicòleg que han desenvolupat un poc més la Teoria de El Humor en El trabajo fins a fer-ne una consultoria. (pegau una ullada al seu CV)

Més enllà del punt vista professional dels seus fundadors, que apliquen el sentit del humor per augmentar la productivitat o per aconseguir resultats empresarials positius, el que interessa aquí és el rerafons (avui estic a tope!) del l'assunto (ara ja torn ser jo): No refusar l'humor a la feina. Estam acostumats a que, quant se toca fer feina de veres, o negocis, s'ha d'aparcar el sentit de l'humor. La broma s'ha de guardar per la màquina de café (i a vegades ni aixó). un exemple. Segons la web humorpositivo, hi ha una serie de temors a desterrar:

• El negocio es, por su naturaleza, un tema muy serio
• Si permites que los empleados se diviertan, no trabajarán.
• El humor es arriesgado -puede ofender o tener el efecto contrario al deseado
• Se necesita un "don especial" para emplear el humor

Com sempre, l'humor s'associa a la inteligència, a la paciència i a una virtut totalment desterrada avui: La empatia .

Si fossim tots un poc més empàtics, dialogants, comunicatius i aplicassim el sentit de l'humor al dia a dia i a la feina (que, al cap i a la fi, és el mateix) els cossos de l'ordre públics no tendríen tanta feina.

Bon dia, bon dilluns i una molt humorística setmana.

Que passa si a Hellboy li afegim El Laberinto del Fauno i una doblerada de por?

Aixó:

Hellboy 2 - The Golden Army - Theatrical Trailer vo
Uploaded by Sawyer17

Preocupa, preocupa...

Mallorca al límit. És molt preocupant que entrem dins paràmetres comparatius amb la península. I molt més preocupant sortir guanyadors d'aquesta comparativa: Noticia UH.

I troben curiós que entre els mallorquins hi hagui pocs federats. Clar, com que els camps de golf els feim per jugar noltros. (o els fan...)

Miqueeel!! que feim disabte dematí? anam a berenar a Cas Cotxer?
Que dius tio? anam a fer uns "hoyos" a Aucanada no?

Va hombre va, un poc manco d'ingenuïtat senyors! Que a tots mos agrada anar a embrutar els llençols a fora casa.

Última Hora... Criteri!!! La darrera vegada que vàren parlar de La Birreria no va esser precisament per rés bo, cercau pels arxius i voreu. Bé, tot sigui per la música...

Partidet de futbol + Karaoke = Tardenoche de risión.

Només mos falta anar a un hotel a fer d'animadors. No faré comentaris de les fotos, canten totes soles.

Mescla de humor i un poc de mala llet i drama neix The Office... He vist sobre tot els americans (hi ha la anglesa a la bbc que també esta molt bé, i en altres idiomes... arribarà a Espanya?). Ja ho havia dit per aqui, tots identificam les capullades del jefe yanki, intentant caure bé als seus empleats, pero a la vegada deixant clar el seu complexe d'inferioritat a base de mostrar-se superior a ells per la seva jerarquia laboral. Magnificament interpretat per n'Steve Carell (Pequeña Miss Sunshine, Virgen a a los 40... no sé pot dir que no tengui registres) es un tio que tant te fa pena, rialles o oi al mateix episodi. El Pelota del jefe, En Dwight (interpretat pel nou Philipp Symour Hoffmann), és la ostia, el jefe no el vol ni veure perque vol esser cool i caure bé als joves, i el puta freak esta enamorat de ell. Situacions n'hi ha per tots els gusts, i personatges també.

Un estil que mescla documental (pels colors i com mouen la camara) i Gran Hermano (es confesen a camara) amb la típica Sit-com donen com a resultat aixó: The Office, a vegades no sé si riure... o no, si no?