No puc evitar compartir aquesta història perque la he trobada de rabiosa actualitat i interessantíssima (alerta que implica llegir, me sap greu per l’esforç pero val la pena):

"El tiempo, es un invento, con un caracter muy violento", que diuen els Dinamo. Pero que passa si el temps no és el que mos pensam?

El temps, per donar una resposta ràpida, és el que ens indica el rellotge. Ara son les 14:30, o les 14:57 o les 14:40.

Ara bé, sino tenguessim constància numérica d’aquest fet (recolzat entre d’altres per l’hora de l’ordinador, de la TV, del rellotge del teu jefe, el de la esglèsia que duu retràs o el del cotxe), com sabríem la hora que és? I si no saben quina hora és, com sabem a quina hora ens hem d’anar a dormir? Quan sigui fosc, me direu, Robinsones de la vida. Pero i que passaria si ens recluim a una cova a les fosques durant mesos i perdem la noció del temps totalment? Els més vius me contestareu: Idò menjaríem en tenir fam i dormiríem en tenir son. I això, Pequeños saltamontes, alteraria el vostre ritme diari o no? Dormirieu 8 hores de cada 24 com ara? Passaríen els díes que calculau que passaríen? La resposta és No.

L’intent d’aïllar-se per comprovar, finalment, que els temps es relenteix, s’ha diut a terme. I de quina manera.

Llegiu l’article de Amazings (bloc de ciencia que no deixaré de recomanar mai juntament amb el de Kurioso i Fogonazos, que me tenen absolutament enganxat).

El tiempo. Es un invento?

Article sencer: El hombre que quiso vivir sin tiempo.