Aquesta història d’esclavitut romana al segle XXI seria digna d’un guió de n’Almodovar si un dia s’atreveix amb una de romanos (en públic, es clar).

En lloc de Sangre y Arena s’hauria de dir Sangre y Harina, pero no deixa de ser un amor impossible entre l’esclau i el príncep, entre la puta i el senyor, entre una sort de Belen Esteban saudí i la seva porta a un món de riqueses.

La cosa no ha acabat bé per a cap dels dos. La ràbia i el vici del dominador príncep del petroli acabaren amb la vida del seu criat i la justicia anglesa ha fet la resta. Una història Espartana d’amor entre homes on les gavardines Armani han subtituit al peplum i Harrod’s al coliseu de Roma.

El fill de puta creia que l’altre ser era seu. Les imatges de la pallissa a l’ascensor posen els pels de punta, i la vostra imaginació, una gramets, unes manilles i unes bosses de plàstic fan la resta quan arribaren al seu cuarto.

El moro amb doblers no volia reconèixer la seva doble vida, i el pobre esclau el tenia agafat pels ous, mai millor dit.

Aquest pic no hi ha hagut happy end per na Pretty woman.

La noticia a El Pais

M'he tornat a enganxar als cómics den Calvin i en Hobbes.

En Bill Watterson, havent tancat la tira còmica al 1995 i retirat de la vida pública des de llavors és l'autor d'uns del personatges més intel·ligents del panorama comiquero.

En Calvin és un nin que parla d'inquietuts de nin amb el cervell d'un filòsof; En Hobbes, la seva mascota real, és el seu contrapunt evolutiu i l'animal que dona sentit a la paraula amistat.

Si no els coneixeu, vos ho més que recoman. Si ja les coneixeu, destapau la capsa dels còmics i tornau-los a llegir, en Calvin no han perdut un gra de sentit en el seus raonaments.

Qué és Calvin and Hobbes segons la Wiki (Molt currat): http://es.wikipedia.org/wiki/Calvin_y_Hobbes

Aquests dies ha visitat l'aeroport de Palma el famós Airbus 380, el pajaro de hierro més gran del món. Aquesta circumstància ha fet que es parli molt a Mallorca dels Spotters, gent -fotògrafs concretament- que es dediquen a caçar als avions amb les seves càmeres com si estesin de safari per Kenia.

La primera vegada que vaig sentir aquest terme va esser quan vàren estrenar Trainspotting, la moda (per desgràcia encara actual) de traduïr els títols de les películes no ens tenia acostumats a que ens arribés, no només un títol original, si no també un a paraula intraduible i complicada. Trainspotting volia significar, en principi, la observació dels trens. Després vàrem averiguar que era un mot emprat pels yonkis que volia dir cercar-se les venes per picar-hi la agulla.

Ara, els moders spotters amb les seves Nikon i els seus objectius-pepino fan spotting amb les darreres novetats aeronàutiques que floten per l'aire (i nàutiques) i les mos mostren a un munt de webs de seguidors i compartidors.

Definició a la wiki i links amb les webs dels Spotters: http://es.wikipedia.org/wiki/Spotting

Que feis quan vos sona el mòbil i no el podeu/voleu agafar? Estau liats, a la feina o alla on sigui i vos sona el telèfon. És algú que necessita alguna cosa, no és simplement l’al.lota que te crida per saber si hi aniràs a sopar, és un tema un poc farragós i que te durà uns minuts escabetxar.

Si l’agafes i no pots parlar t’has de fer l’estressat i, de bones maneres, fer veure que no te pots enredar. El teu interlocutor, com és logic, no te veu i no entén les presses, arribant a pensar que ets un gilipolles antipàtic. I si li dius: “Tio no me puc enredar que estic liat”, directament se pensarà que ets un pur amb ínfules d’executiu agressiu.

La solució és no agafar-lo? Com es sent la gent si no li agafen el teléfon? Sempre pots tornar la cridada i enredar a l’altre amb una excusa qualsevol: “Era a fer un café, m’he deixat el mòbil al cotxe, no l’he sentit, el tenia en silenci sense voler”. Llavors pots dedicar tot el temps del mon a escoltar a la persona que te cridava i, a més, pagant tú.

El botó “Silenci” va de puta mare per aquestes coses.

Aquesta setmana estrenen Buried (Rodrigo Cortés), una peli de 90 minuts d’un tio enterrat viu dins una capsa de fusta amb un encenedor i un mòbil. Aquest no estarà per tàctiques. Si no l’agafa i en sortir (si és que surt) te crida, té la excusa perfecte: “Estava enterrat viu i no tenia cobertura tio”.