Ses noces.
Ja hem tornat. I intentaré seguir explicant punt per punt el viatge. Aixo si, resumiendo que tampoc hem d'avorrir al personal.

El dia D va començar especialment mogut per les dones, que tengueren sessió matutina de perruqueria i arreglos varios a la esteticienne de l'hotel.
Noltros, simples i plans com sempre, en varem tenir abastament amb dutxa, afaitat i posada de traje. Una vegada a punt, ens reunirem tot a la sala de espera. Com no, entre acotaments de cap i arigatos varios, ens serviren un te. Era prest, la cosa acabava de començar. I tenia bona pinta.
De cop i volta apareix en Dan, el ex assote de las feminas, tremolava com un metro de la linea Yamanote (en parlarem) en hora punta dins el seu vestit de los 7 Samurais. Preciós com anava, se va ajuntar a noltros en la espera. En un parell de minuts aparagué ella, radiant i japonesa fins a la médula. Firmaren una sentencia i seguirem, en ordre milimetric, cap a la capella (per dir li alguna cosa).
Alla es casaren pel rite Sintoista, no ens enteravem de res pero va ser molt simpátic. La anecdota per sa mare del novio, que tenia tanta sed que se va beure el sake ritual abans que li diguessin. Formes divertides de rompre el protocol sempre n'hi ha, pero si es bevent, encara millor.
La cerimonia va donar pas a l'envite. Tot luxe de menjar finolis japones i birra a les totes. Els balears varem haver de cantar, dir poesies i fer presentacions (alla tothom feia alguna cosa dret al micro, la majoria tocar un instrument de puta mare) i fins i tot el final de festa amb una profesora de piano catolica i els nins del coro (noltros) cantant el Noi de la Mare. Canvi de roba dels noviis, encesa d'espelmes, tarta, discursos de son pare de na Tsukiko molt emotius i cap la segona festa, la dels Joves!
La segona festa es fa fer a un restaurant del centre de Kyoto, l'ambient era mes distes i al final, com sempre, els cambrers, acabaren demanant l'hora (operacion birra abortada!). Coneguerem a un munt de japos que flipaven de que coneguessim en Hideo Kojima i ferem mils de kampais. Va ser el primer mig gatarri del viatge.
El dia seguent ens anavem a Tokio en Shinkansen! (Tren bala tio!)

I continuam:

El segon dia anarem cap al centre antic de Kyoto i les nines (Cati, Clara, Carol i Magda) llogaren, per cadascuna, un vestit de japonesa.

Per que ens entenguem: Mitjes Geishas、mitj Kimono, aixo si, amb urelles de sol i creuant les cames "a la europea". No vos penseu que era una fressa ni molt manco; Se varen tirar una hora vestint－se i pentinat－se a mans d'expertes japoneses (per alguna cosa Kyoto es la cuna de les geishas). Duien mes de 10 cinturons i faixes.

Despres anarem a dinar tot junts de Udons i llavors al temple daurat. Uns dels mes xulos que hem vist. Elles triomfaren, inclus les dones majors del lloc es volien fer fotos amb les europees del moment, vestides com a femmes fatales japoneses pero amb l'estil de pageses mallorquines (i menorquines). Vist el temple, va tocar anar a fer una volta per Kyoto i els seus carrerons (verem una Geisha autentica!) i devestir-se (els homes, mentres, feiem una birra al, fins ara, lloc mes barat que hem trobat: 180 yens per birra -1.35 euritos-).

El vespre va tocar menjar a un japones molt guapo: Sabates fora, asseguts enterra a un tatami i menjua fins que n'hi va haver. Despres unes birres a un irlandes i prest a jeure que diumenge, oh diumenge, era El Gran Dia. Bodorrio!

To be continued...

El detall: La gent jove pica de monjetes de soja abans de sopar. Patatas bravas m'has dit? Noooo!

Lost in Japan.

A partir d'aqui intentare contar tot el que feim per aqui i tot el que hem anat veient i les impresions que tenim.

No es facil amb aquesta uretra de teclat i tampoc entrare en superdetalls. Les fotos? En arribar a mallorca que n'hi ha de molt bones.

Dia 4 volam cap a barna, feim vespre alla (sopar thai+birres) i a les 09 partim cap a Helsinki. Arribam a les 13:00 hora local i a les 17:00 partim cap a Osaka. 9 hores de palo, pelicules i cualque siesta per creuar el mon.

Arribam a Osaka a les 10:30 de divendres dia 6 (hem d'afegir 8 hores respecte a ca nostra). El primer dia coneixem als pares de na Tsukiko (the bride) i alla on fan feina, a Kyoto. Dinam a ca seva (asseguts enterra i sense sabates, una de les practiques habituals, ja detallare, d'arros i tempura, tot exquisit). Despres anam a veure el temple de Son-ji (els noms els he de repassar), coneixem als colegues de Menorca: na Clara, en Dafne i n Eloi, molt majetes tots tres (na Magda -sa mare den Dan- en Biel i na Carol -germana den dan-, havien vengut amb noltros a l avio).

El vespre sopam a un sushi bar i, despres de 2 birres, anam a jeure a la casa que na Tsukiko te a Nakaona (a 30 minuts de Kyoto). Primeres coclusions:

El waters son una passada (ja detallare, pero tot lo que heu sentit de xorritos pes cul i per altres parts... es vera!)

Als bars/restaurants te regalen el te. De fet no hi ha bars, bars... ja detallare.

El japones escrit s'enten inclus manco que el parlat

La llimpiesa i l'ordre impresionen desde el primer moment. A l'aeroport ens feren, un a un, un escaner d ulls i mostra de les dues petjades dels dits.

Ah! i els cotxes van per la esquerra.

Continuara...