Enyorau la era de les recreatives? (si, ara encara n'hi ha, pero són una merda, cadascú ja té la seva consola a ca seva).

Aquella era una època on per jugar a un videojoc te'n havíes d'anar a un lloc anomenat Saló Recreatiu, una Sala de Máquines que li deiem noltros, com si vos la sala de turbines d'un barco.

Un lloc fred, amb un tiparraco antipàtic que t'amollava el canvi com si te fes un favor i que no volia saber rès si la màquina no anava bé. Quan entraves no havíes de posar a pasta a la primera màquina, t'ho havíes de pensar bé. Primer calia recòrrer totes les instalacions, veure si hi havia novetats, mirar quines màquines estaven més petades de gent, i, després de vigilar l'entorn, decidir quines t'agradaven més i a quines duraries més amb 5 duros. La mitjana d'aquestes dues variants t'ajudaven a triar la màquina on te viciaries. Trastos com l'Out Run (amb carcassa), l'Operation Wolf i, sobre tot, l'After Burner estaven bé per jugar un pic i flipar amb les cabines pero després eren un sacadineros destinats només als pijets (que d'altra banda, no sabien jugar al Pang ni al Tetris).

Més endavant ja mos viciavem a sales amb bar (mític l'AllStar de Pedro Mas i Reus), i començavem a beure birres amb jerres, pero això ja són altres històries...

Aquesta web vos farà saltar la llagrimeta si sou tan nostàlgics del vici com jo: http://www.arcade-museum.com