Inception (Origen). Hi ha algún spoileret petit.

Pels qui, com jo, sou fans den Chris Nolan, teniu molt avançat. Pels altres, aferrau-vos a sa cadira que venen curves (de veres).

La pel·lícula comença a poc a poc pero sense pausa, no s'entreten gaire amb obvietats que podríem dir "poc cientifiques" i no expliquen massa, per exemple, la manera com es dormen ("un sedante"), la morfologia dels somins, -molt lineals i estructurats- o qué feia exactament en Cobb abans de la "extracció". Es passa de llís cap al tema principal, la missió d'endinsar-se dins un subsconcient en concret, i de quina manera: El parking del Corte Inglés crec que no té tants de pisos per avall!. I el tronc de la pel·lícula és de vertigen.

La filmació avança amb la mateixa cronologia que condueix al nostre cervell a les profunditats dels somnis, fins al punt que no nomes et planteges si el que veus a la pantalla és o no vigilia, si no que tú també comences a entrar dins una espècie "trance" del que no surts fins acabada la projecció (jo vaig sortir mig marejat, en serio), perque a la fi el cinema és un poc això: Una manera de somiar, d'escabullir-se, de cercar una realitat alternativa, com el tren.

I molts d'ascensors, molts. Sense que ens adonem, Chris Nolan va posant en escena elements típics dels somnis, com ara són els ascensors, les caigudes, els túnels, la foscor, la manca de gravetat (aquest tret sí que és més evident que elsanteriors).

La relació entre les diferents capes de sonis, la relació cronològica vull dir, és tal vegada un poc massa "exacte", i la manera com la física afecta a les diferents capes dels "Adormits" també és un poc inversemblant, pero precisament la gracia de la pel·lícula és aquesta. Si mai ningú ha pogut controlar, vestir o dissenyar un somni, tampoc no som noltros ningú per dir-li en Christopher Nolan com ho ha d'interpretar ell.

Banda sonora, història i interpretacions sobèrbies, tot acompanya.

Té reminiscències, sobre tot, de Dark City i de Abre Los ojos. I hi ha un nivell que els qui heu jugat al GTA IV també tendreu un Deja vú.

Se'n poden parlar díes. Esper que vos agradi tant com a jo. Demà al Birracruzis, un poc retxats, podem avançar teoríes, bon cap de setmana.