I amb dedicatoria tu.. musical!

I un poc de justícia per le dones: N'Iñaki, en Biski, en Bisquerra, en Miquel Angel, en Boumm chiki guau guau! o com li volgueu dir, en plà romàntic... era dissabte, la cosa se començava a animar.

La oferta complementalimentaria:

Devall aquest títol tant suggerent i avorrit vull, d'una vegada per totes, rompre una llança a favor de l'1% de gent que se curra el seu producte/servei envers la gent que se pensa que obrir una porta i servir menjar/beguda de qualsevol manera ja basta.

Parl, evidentment, dels restaurants de les zones turístiques. Els diaris venen plens de queixes per part dels "profesionals" del sector que, camisa descordada fins a la guixa, padaç brut a l'hombro i palillo entre les dents ploren amargament: "Es que no gastan nada!".. mentres tant te foten 3 euros per una pepsi de maquina sense gel. I la pobre familia d'alemanys asseguts a la taula, compartint una ensalada -trempada amb aquelles sitrieres que pareix que tenen vida bacteriana própia- per la que els hi cobraran 9 euros. La gent que ve probablement se gasti una mitjana de 600 euros per viatje (tant? començau a calcular: Avió, taxes, hotel, trasllats...), així que surten poc de l'hotel i quant surten el darrer que necessiten són als quatre llests que, enlloc de intentar fer alguna cosa per ajustar la relació aqualitat/preu del seus serveis, es dediquen a sucar la gallina i a queixar-se dels seus propis clients. Clients que, recordem, han entrat voluntariament al seu local a gastar-se la pasta que tant costa guanyar.

Son mils els restaurants que estan sembrats per les nostres zones turístiques, alguns ja ni han obert aquesta temporada, els altres son una foto d'un temps gloriós on es feia feina amb més il.lusió, esperant una reforma que no arribarà mai.

Aixó si, quant la cosa va malament, la culpa és sempre dels hotelers.

U poc de música de colegeo yanki per despedir la setmana. Oh quin bon rollo, noltros ho feim pero amb Ossifar... i no es lo mateix.

I pels qui, com jo, se vàren quedar amb la versió lolita de na Natalie Portmann i no volíem que cresqués més...

Perque hi ha gent que no se calla lo que tots pensam. Llegiu aquesta carta al director puclicada ahir al Diario de Mallorca. -Link-

Esta escrita per la germana de na Cris i li he de fer un poc de propaganda, i a més no hi puc estar mes d'acord!

Si un dia fas una cosa i te surt bé, realment bé, si més tard intentes fer coses diferents i no te surten bé, un rojat en una paraula, faràs bé de tornar als teus origens, auto-imitar-te i auto-continuar-te. No hi haurà efecte sorpresa peró al manco passarem un poc més de gust. En Guy Snatch Ritchie, pareix que s'ha aplicat aquesta teoria i torna amb renou. Valdrà la pena? Rocknrolla!



Per cert quina moguda hi ha amb la nova de Batman: Numero 1 al IMDB!, en Batman detingut, record de taquilla... vaja, vaja, i noltros que flipavem amb les rates pinyades que fumaven!

Vaja altra cap de setmana tios... si algú no atura aixó mos hauran de dur a tancar per excés d'activitat. I un vessut com jo aixó no s'ho pot permetre. És com si a Farruquito el detenen per velocidad anormalmente reducida. O a n'Agustín el Casta per Chiste massa graciós.

Divendres inauguració de la expo de cada any del convent. Enguany cosa d'Art Povera (no sé si ho escrit bé, ho podia mirar, pero me fa peresa). Politics i tota la pesca del artisteo per allà, com sempre. El vespre vàrem sopar a la scalinatta. Me sap greu peró ho trob poc menjívol. Ara no tenc temps d'explaiar-me més. Després Birreria, Wii i alguna cosa més.

Dissabte dinar a la cala, soleiet, banyito i, el vespre, sopar/consell d'administració de La Societat de l'Oci a la Alhambra i cap a Sa Pobla a la festa del Studio 54 -amb alguns rajats per enmig-, que no necessita més presentació: Gent + alcohol (i música crec que també). Al final tot es converteix en la petita, senzilla i repetitiva fórmula magistral. Qui ho vulgui ornamentar amb cerimònies de caire pseudo-tradicional o susedàneos més o manco moderns (Dj's i tal) me pareix molt bé, pero lleves la palla i lo que te queda és: Gent + Alcohol = Festa. Punt.

Diumenge cap a La Cala again, gin-tònics, Birreria i bona nit. En voleu més?

Ara ve La Patrona permí...

Mítics:

Voy fuerte mi amor, voy fuerte.
Hase ya que festejamos los dos juntos, mucho tiempo.
Ya lo disen mis amigos que somos cumplumentidos manco debajo el vestido, que voy fuerte.
Voy fuerte mi amor, voy fuerte.
Maldamente que nos falten pocos días por haserlo.
Prengo baños d'aigo fría por bajar la enatomía que se sube tot lo día cuando hi pienso.
Voy fuerte mi amor, voy fuerte.
Ja podries aflocar alguna vez, despuiarte porque yo pudiera verte con el cántararuré li en dunaré.
Voy fuerte mi amor, muy fuerte.
La he ficado a una bolsa de quelitas de mitg quilo con dos moscas vironeras y una abeja cornalera por si me entra la trampera, como siempre.
Voy fuerte mi amor, voy fuerte.
A un enchufe me he pegado con dos sintas, paredrapo, y dos hilos de corriente por si tot d'una me siente que se me ha puesto caliente l'aparato.
Voy fuerte mi amor, voy fuerte.
Ja podries aflocar alguna vez, despuiarte porque yo pudiera verte con el cántararuré li en dunaré.
Voy fuerte mi amor, muy fuerte.
Y es que reina, te podrías desidir pero encuentro que sería mucha suerte pòrque creo que me crees ver sofrir.
Voy fuerte mi amor, muy fuerte.

Have a nice weekend...

Aquest joc enganxa de valent. Fins i tot se fa curt quant te l'acabes.

Totem!!

1.77 metres!

Avui m'he fet una revisió médica (la "voluntaria" de la empresa) dins una furgoneta. M'han medit: Faig 1.77 mts. Ho apunt aquí perque és la típica dada de la que no m'enrecord MAI i així ho tendré per aquí com a recordatori. No està malament no? No som en Tatchenko peró tampoc en Torrebruno...

Oh My God... Of War.

Noticies fresques i xorres duen els diaris, molta cosa tonta, se nota que manquen titulars d'aquests sèrios. N'hi ha de molt bons, pero m'ha cridat un que posa que el govern prohibirà les linies d'ADSL que no arribin al 80% de la velocitat que venen. Molt bé. O sigui que a partir d'ara puc pegar un glop de cada canya que posi equivalent al 20%, que ningú me pot dir rès (i fins ara el podia pegar inclús més gros). Si anau a comprar un cotxe i vé sense dues rodes que no vos estrany.. la ley ADSL! el postre del menú, el mànec d'un raspall de dents, la secció d'esports del Diari (Ah no! que aixó és bastant més del 20%), les cordes d'una guitarra, els botons d'una camisa, etc, etc.

No sé si és pitjor llegir que, en lloc de fer-los passar pel tubo els hi donen un 20% de marge perque mos prenguin un poc més es pèl, o pensar que fins ara mos l'han prés sense maníes ni percentatges.

Per tot aixó i moltes més preocupacions: Bebeu cervesa (al 100%!). Com aquest home: 2.500 botellins mensuals, au, feis numeros!.

Bones tardes a totes.

Enhorabona Xava!!!... Vaja Joan Mas més ben plantat que tendrem enguany! No crec que els mallorquins d'aquella època fossin tan alts i curros peró bé, ens hem d'actualitzar. Web inclosa!

No son pocs els actors que vendríen la seva ànima al dimoni per poder viure més anys o tornar joves (si ja no l'han venuda). La llàstima (o la sort) és que, per ara, els cirugians plàstics només saben posar parxes, no cambiar tot el motor. En canvi, hi ha actors no-humans que no necessiten rés de tot aixó i encara són vius: Na Cheeta (Chita per aquests redols) encara és viva!!

La puta monea den Tarzan (Johnny Weissmuller, el nadador aquell que va tornar boieta) va sortir a la primera peli al l'any 1934... i encara és viva. Té 75 anys (tot un record Guiness per una chimpancé) i s'ha comprat una caseta dalt d'un arbre amb gratador de puces automàtic i dispensador de Platans.

Au, noticia freak per anar a votar. Per cert jo no tenc DNI. Ja deman perdó per adelantat si als que pensava votar perden per UN vot.

Ara a la feina mos posen los Cuarenta Principales: Lo dolent no és només la música (?) en sí, sino la qüantitat de vegades que posen cada cançó (??). Es repeteixen més pics que el Dj de l'Aurora. Crec que en 8 hores posen 6 cançons (???) unes 20 vegades cada una (publicitat, que no és poca, apart).

Realment arriba a cansar.

Peró que me quedo amb la publicitat, n'hi ha concretament d'un tipus radiofònic, que me crida molt la atenció: Les cunyes de discoteques. Concretament Magic i Tito's. La curiositat curiosa és que al final de la cunya -que solen ser del rollo dj tal dia tal o festa tal dia pascual- te diuen: Gracias por cuidar tu imagen. O sigui: Que de manera superdiscreta te comenten que com venguis vestit amb xancles, calçons curts i camiseta no entres.

Pero la cosa és molt més profunda: Que és idó cuidar tu imagen? Tu, abans de sortir de ca teva, te mires al mirall i penses: Jo mai he tengut mirall!. Quina puta imagen hem de cuidar? la imagen se cuida? Si veus vestit en Ronadinho i pareix que s'ha comprat la roba a Tiburon. Ara, supós que a ell no li negaríen la entrada. I les tíes? Elles no importa se cuidin massa; La fórmula és: a menys roba, més ràpid entres. Vos imaginau la mateixa teoria aplicada als mascles?

A més el tema és molt més racista del que aparenta, perque hi ha gent que per molt que cuidi la seva imatge (en el sentit pijotero/filtro que volen donar a entendre aquesta gent) no passarà mai dins una discoteque d'aquestes.

I després hi ha els borratxos: Clar, si tu vas amb traje de Cortefiel i corbata pero dus una ceba com un piano... te deixen entrar? ejj quie io voi bien vest.tido.

Al final te queda la sensació de que la frase del final de la publicitat en realitat lo que vol dir és: Se reserva el derecho de admision (pero avisat amb antelació radiofónica). Cagondeu a Lipstick podia entrar qui volgues i vestit com volgues, que si no agradaves t'ho feien saber, i no amb frasecitas discretes precisament.

Martin will know...

Un incís:

He posat el link de la web de cultura pollença. Web que no us podeu perdre, ja no és cap novetat peró la posaré a l'olimpo de les webs amigues d'aquest humild blog de freaks.

La web de na Cati i en Dani esta feta amb gust, molt currada, amb molta recerca, fotos i moltíssima infomació... a Favoritos tot d'una!

Aquest cap de setmana ha estat tan intens que per jo avui es dilluns. (ahir vaig hibernar tot lo dia, amb cara de despert, aixó sí).

El dissabte no acabava de digerir els gin-tònics post-padel-al-sol i ens embarcavem cap a Palma al comiat de fradí den Toniet Pocket. La ruta va ser tan weird com divertida, amb alts i baixos i sense descartar els clàssics. Bona elecció. No entraré en detalls. Ni penjaré fotos.

Diumenge, amb en Nadal, vàrem recollir les llosques de la emoció espanyolista del cap de setmana anterior i encara ens vàrem emocionar un poc (un pooooc només eh?).

-Peró en Nadal es Mallorquí no?

-ehhh ...si?

En una paraula: Avui concert a plaça i divendres eleccions. Que no pare la fiesta.

Que putes faig aqui?

Venc de banyar-me en multituts al meu país. Hem guanyat la Eurocopa. Amb els meus i en el meu idioma. Aqui no entenc a ningú. Tenc 70 anys. Ja no aprendré a parlar turc a aquestes altures. Quin puta agobio. I no crec que m'acostumi al falafel.

Like a rock, like a planet,

Like a fucking atom bomb,

Ill remain unperturbed by the joy and the madness

That I encounter everywhere I turn,

Ive seen it all before,

In books and magazines,

Like a twitch before dying,

Like a pornographic sea,

Theres a flower behind the window,

Theres an ugly laughing man,

Like a hummingbird in silence,

Like the blood on my door,

Its the generator

Oh yeah, oh yeah, like the blood on my door,

Wash me clean and I will run until I reach the shore,

Ive known it all along like the bone under my skin,

Like actors in a photograph,

Like paper in the wind,

Theres a hammer by the window,

Theres a knife on the floor,

Like turbines in darkness,

Like the blood on my door,

Its the generator

Avui la noticia del dia -al manco per jo- és que la poli ha entrat a la fi amb lo que feia falta (5 estrelles GTA com a mínim) dins Son Banya. També era com a ridícul que la dona aquella gorda tengués més ous, doblers i poder que tota la policia junta (bé, ous).

És ben curiós el tema cultural/arquitectònic. Ja sé que a un altre nivell, pero mentres que els mallorquins (rusos, forasters...) que s'han dedicat a robar el primer que han fet és comprar-se una casa a Son Vida (di-li Son Vida, di-li Port d'Andratx, di-li palacete al centre de Palma), els gitanos se conformen en viure dins la seva mateix xabola (un poc tunejada, aixó sí), sense camp de golf, vigilant jurat, ni chacha flilipina. Cultures. No, de la manera de vestir no en pens parlar.

El Diario de Mallorca sempre il.lustra amb un munt de fotos les notícies locals i aquesta vegada no podíen faltar. Son fetes d'enfora peró son curioses. Una d'exemple:

"Mira ande tengo la droga paaayo"

Molts aniversaris importants avui. Entre ells esper que n'hi ha un que se pagui una birra avui capvespre.
També fa anys na Yeardley Smith; Na Lisa Simpson en la ficció. (o la seva veu millor dit).
I, como no, el cuñao.

Ah! Parlant de borratxoz... n'Amy Winehouse esta millor. The Unstoppable!!

Sant joan!!: (fotos cedides per Jamaimoesteva.com)

Moltes coses per comentar i poc temps...

Espenya espanya: Si algú mos veu diumenge qualsevol diria que erem espanyols joer. M'imagin que el fet d'haver-hi 4 alemanys perduts a la Birreria, humillats, aguantant el tipo, encara mos va animar més pero... erem tan espanyols diumenge! T'arribes a plantejar moltes coses, ben igual que si un dia li dones un beso a un tio a la boca i t'agrada. Te re-plantejes coses que donaves per fetes que no eren així. Cony!, per defecte no som... espanyols?

D'on va sotir aquell megàfon?

Canviaré de tema:

Avui he vist el primer trailer de la nova den James Bond (mmm quina pitrera...). Aqui el teniu, Quantum of Solace, també té tela el nomet. Torna L'Aston Martin!

Si, un dia posaré alguna foto de Sant Joan... es que...