I per despedir la setmana... un poc de música (puta vago.. con tal de no escriure). Toy Doooooolls!! Besos a les nines!

al.lots i al.lotes, fiets i fietes: Delên.

Madó Pereta, les sit-coms de IB3, l'èxit de Vaig Fort i de la penosa secuela La Comunitat den Penereta, N'Agustín El Casta, El Màgic Cloquell... i ara el Chiki, chiki "en Mallorquí".

Realment aixó és l'humor que ens caracteritza? Podem estar orgullosos? Posar "Sobrassada i ensaïmada" enmig de les cançons ja les fa "divertides i mallorquines"?. Sentim quatre vatues i quatre mecagons de la boca den Mel Gibson i mos pixam de riure. Realment no hi ha motius per a una actualització de les bromes? Jo no vull dir que haguem d'imitar el model català (com sempre en Buenafuente ha de sortir enmig) ja que cada poble se'n riu d'ell mateix amb una classe i un estil, i amb la idiosincràsia pertinent, pero es que lo nostre no té remei. Tenim més temes que ningú: La nostra classe política és de les més imitables: N'Antich, na Cirer, el cas de Casa Alfredo, els milers de casos de corrupció, n'Hidalgo, els hospitals, En Jaume Font a Los Patos... Els deportistes no se queden curts (curts, curts com en Nadalet i en Lorenso). Els alemanys, les inmobiliaries, el turisme, els verds, els visitants il.lustres... Tot és imitable i de tot se pot fer broma. Perquè seguim amb la puta sobrassada i amb els putes mecagon i vatua de tota la vida? (llengonises, botifarrons, cristoenpéltarongesnavel, vineaquiqueterebentaré... ja m'enteneu). Plomes amb mala llet i gent intel.ligent també n'hi ha per aquí. A meam si ningú té collons de fer uns bons guions, de cercar uns bons còmics (els del Canal 4 no!!) i de fer un bon programa d'humor. Perque L'HUMOR ho és TOT nines i nines. (si pot ser que no el presenti en Valentín Mendoza please...).

Un altre dia parlarem de les nostres "dives" televisives, que de cada dia s'escolten més -a elles mateixes vull dir-.

Esperes, esperes i esperes i després rès... les vacances sempre igual. No les has començades a disfrutar i ja han passat. Bé, vacances entre cometes... entre cervesetes.

M'encanten les ferreteríes. Sobre tot la olor que fan, hi ha cualsevol cosa. Desde aquestes màquines de copiar claus tan aparatoses fins a brassers elèctrics, lletreros del tipus "No pasar" amb fons daurat fins al més petit i sofisticat model de pern, clauers, mangueres, pales i xapes, motors de treure aigua i neumàtics de carretilla. Motors de serrar i enxufes múltiples. Coses que mai sabries perquè serveixen i que fa anys i anys que tenen encara arroseguen per alla esperant que algú, amb un motor vell, necessiti aquella peça. És una màquina del temps que va envant i enrrera depenet de cap a quin costat te gires.

La foto es de Ca u Busso

Sempre m'he de quedar amb les xorradetes de la premsa pero es que aquesta és molt curiosa.

Els empleats de Balearia:
Tio vaya pinta que tiene ese no?
Anótalo en el billete, anótalo...
Va tio que no se puede...
Tranquilo tio, luego lo borramos.

Vaaaa un poc d'humor!!! (més??) ....Computer says no (Para Mari con amor)

Una Visa Bussiness Plata. Sabeu lo que és? Jo crec que no n'he vista cap mai d'aprop ni crec que en vegi cap mai. Idó és una tarja de crédit que donen als concejals de l'Ajuntament de Palma perque se gastin els nostres doblers en les seves cosetes.

I després mos preocupa votar Unitat, PP o Psoe pensant en si els nostres governants tendràn més o manco doblers? ... Per lo que fan amb ells.

De quina financianció ens hem de preocupar? Perque no mos donen una Visa d'aquestes a cadascún i ens ho gastam en lo que volem? Com quant les padrines no sabíen que t'havíen de regalar i te donaven doblers i que se compri lo que vulgui!. idó igual, qui els hi ha dit a aquesta gent que volem carreteres, hospitals i escoles? Volem putes, drogues i alcohol... ben igual que ells!

Seguiu el tema que té tela. Per lo vist el pajarín anava molt a Casa Alfredo... No, no és un restaurant de Génova.

Segons na Cirer: "Rodrigo de Santos era un excelente cumplidor, un excelente gestor y una persona honesta".

Peró els 45.000 euracos que s'ha gastat en petacacas els hem pagat noltros. Com acabarà? És d'aquestes notícies que dius: Si amb aquesta cara no podia fer rés més. Els dia que surti aquest mateix titular referit a n'Acebes sabreu de que vos parl. Doble moral? Triple? los de derechas vamos sobrados! Com que només han de passar comptes amb Déu i no hi és mai...

La noticia a El Pais i al Diario de Mallorca

Sabeu qui son Delên? Idó ja és ben hora. Dia 5/4 a La Birreria. -Més música-.

Aixó se diu casualitat, ahir dedic un post a en Pepe Viyuela, i ahir vespre posam el hormiguero i surt fent, en pla revival, l'sketch de la cadira. No va dir Joueer, pero va tenir la seva gràcia. Encara que lo millor va ser com tots els putes frikis que poblen aquest programa -que son bonisssims, desde en Marron fins en Flippi, i els dos que comenten les webs- es pasaven la estona imitant-lo i dient: jouerrr.

I que sapigueu que també és poeta

Ara fa pizzes:

Qui dius que ha estat?

Avui he descubert la darrera xorrada d'internet: Una web que classifica a la gent (famosos) per ordre de popularitat a internet. No crida l'atenció pels famosos que surten ja que a nivell global, i com que hi ha molts de yankis conectats a internet, no pasam den Bush i na Britney Spears, com sempre. Lo curiós, i aqui és on t'hi pots entretenir hores, és que pots filtrar la llista per gairebé cualsevol criteri: Per oficis, per paisos, inclús per comunitats autónomes o regions, personatges de ficció, històrics... lalistawip.

Mirau les Balears quin goig fan: Na Rossy de Palma! és increible que aquesta dona tengui més recerques que en Miquel Barceló o en Rudy Fernandez.

Na Lara Croft és la dona segona més popular del Regne Unit, per damunt la reina o la posh spice! Supós que diu molt de la cultura del pais.

Bé... ja podeu jugar una estona.

PD: Enhorabona a la fug Maribi per el premi al logotip del Imfof. No vos perdeu la foto. No t'ho gastis tot en una play3!!

Ma fa molta gracia com la gent (jo inclós, of course) feim us de les paraules: "jajajaja" o "jejejeje" o "jijijiji" (depén) que empram per fer veure que una cosa ens fa gràcia quant parlam amb algú per el messenger o enviam mails. És com la rialla enllaunada de tota la vida, de les sèries americanes (i més tard també les espanyoles), que està de fons i que arriba que no la sens. Idó aquest "jajaja" cibernauta no només no es sent, si no que a més, sino només poses "ja", pot crear confusions i fer pensar l'altre que no està d'acord. També es pot confondre amb una rialla sarcàstica, encara que aquest cas seria més un rollo: "ja - ja - ja". En Resum: És la cosa més falsa que se pot escriure.

Realment fa falta? o bastaria posar "quina gracia m'has fet/a". Clar que així se perdria la, mai millor dit, gràcia, ja que no substituiriem el só de la nostra natural rialla per la seva omnomatopeia escrita. I arribats a aquest punt: El só de la nostra rialla es pot substituïr amb un globalitzat "jajajaja"? o amb un encara més globalitzat :-D ? (aixó crec que se diu emoticono). Tants d'anys d'investigació psicològica de les emocions de l'esser humà han quedat relegades a uns "smiles" o, en el pitjor dels casos, una d majúscula, una P, uns punts i una retxa...

Reflexionem-hi tots plegats. Sobre tot la pròxima vegada que escriviu "jajajajaja".

Aquesta setmana passada he estat per Barcelona... en plà relax. De feina i tal peró relaxadament.

Ha estat una visita que, inconscientment, m'ha revelat que Barcelona és tan propera com ho pugui ser Palma, t'hi passeges amb tranquil.litat sospitosa, pero a la vegada és tan gran que fa un poc de por. Els tamanys de les coses a vegades fan por. Pareix que d'una gran Ciutat no t'hi pots amagar perque no en pots sortir, i només petit oasis, petits racons de silenci, et permeten ajuntar un altre pic el teu cos amb la teva ombra. Et permeten reduïr la velocitat i pensar que estàs segur. Tentol. Després surts, enganxes la quinta marxa i segueix inbuït dins el trui habitual d'aquestes ciutats. Observant. Sempre observant.