Aquest divendres por de veres a La Birreria. 

Jo me'n vaig al meu periple anual per terres europees a la recerca de bona gent que vulgui venir per aqui a passar les seves vacances, peró vos deix amb inmillorable companyia. Besos i abrasos

Sorprén, i de manera molt agradable (no sé molt bé perquè) que, ara que tothom presumeix de tenir 2 o 3 comptes de correu electrònic, una PDA, 1 o 2 mòbils i conexions vàries wi-fi i no wi-fi, conectats a tota hora en una paraula, sorprèn aquesta manera tan rústica i tan romàntica de pegar-te la bulla per haver aparcart malament. Si la persona que me va deixar aquest escrit (crec que una dona jove anglesa per més senyes) hagués adivinat la gràcia que m'ha fet trobar-me'l, segurament m'hagués foradat una roda. Diplomacia anglesa al volante.

Els caps de setmana sempre deixen notícies molt peculiars i aquest blog tan simpàtic sempre se'n ha fet resó, en part com a eina educativa i en part perque l'autor se sorprén molt facilment de les cosetes que llegeix.

L'home més gras del món, un mexicà que ara pesa 330 quilos pero en va arribar a pesar 560, s'ha casat. Com que no se pot moure del llit el ball nupcial el fèren de la següent manera: Ell ajegut i ella donant voltes voltant el llit. Fiesta!

Aqui teniu la noticia del DM.

Normalent, per por a ser tatxat de maleducat, desconsiderat, un fill de puta o, inclús, un racista, te calles moltes de les coses que penses. Per exemple en aquest càs. Peró per una altra banda penses (i ultimament molt sovint): La gent VEN la seva vida (la que sigui) en imatges i paraules al millor postor i jo no me'n puc enfotre?. Aquest home, que mos dona a tots/es mooolta pena perque no se pot moure, ha cobrat, només del Discovery Channel (que també dius...) 45.000 euros. I, com aquesta, un parell.

Si no fos perque esta així de gras no hagués cobrat aixó ni seria tan famós. Mos fa tanta pena encara? Fins a on esta disposada la gent a l'hora de guanyar doblers? 

I que tot s'ha de dir: N'hi ha que per més (o manco) doblers fan coses molt pitjors.

Per acabar la setmana recordam que l'amic Viaene no dormirà dins aquest xalet de luxe (adjunt foto, 800.000 euros), sino dins una puta celda de presó que, a falta de més dades, esper que sigui petita, ombrívola i homida com es cul d'una rata. I que tant ell com tota aquesta xusma corrupta s'hi quedin una bona temporada.

Avui la musiqueta va per les nines.

Perquè quant mos trobam una persona "de frente", en un lloc més o manco estret (no té perque ser-ho de precís) sempre acabam xocant?

Per carretera, en vehicles de tot tipus, esta clar que hem de circular per la dreta, pero quant anam a peu aquesta norma no s'aplica, i se produeix una de les situacions més ridícules que podem sofrir:

Primer penses me retir a un costat perque l'altre passi (etapa de la educació, la diplomacia i el bon rollo). Quant veus que l'altre ha optat per la mateixa opció i al mateix costat que tú, fas una finta ràpida i canvíes de costat. L'altre pensa igual i es mou inclús igual de ràpid. (Puta passillo dels WC d'Alcampo que és de llarg penses cap endins). Ara vé la etapa del o impós el meu criteri o tornarem xocar (coneguda com jo pas per aqui tant si com no), i efectivament, tornau a xocar. La darrera etapa és la de descojone general. Xocau, vos agafau per l'hombro, reis un poc. Sorry, perdó. I penses: Perquè sempre me passa el mateix?

(tot aixó succeeix en un segón, la vida és així, pim pam!)

Aquest home, definitivament, esta per tancar. O sigui, Gilipolles perdut.
Noticia del DM:
Aznar pone en tela de juicio el cambio climático.

Una perla: A su juicio (el de Mister Ansar), el calentamiento no es global, ni tiene una magnitud excesiva, y, además, no se debe exclusivamente a la acción del hombre ni al aumento del CO2.

I avui dematí: Boira. 

No sé els photoshoperos quin efecte li diríen peró és lo més parescut a un Filtre damunt una imatge Real.

El Equipo A dels Picornells. Gràcies a en Rafel Indiana Picornell i a en Tòfol El Boletaire Husmeador vàrem triomfar. No en vàrem agafar més perque era hora de dinar i hi havia altres equips que també havíen d'omplir el paner.

I, com a equip guanyador, mos va tocar dur la paella.

Una jornada completíssima des del punt de vista gastronòmic i molt, molt divertida. Lo de cercar i trobar està molt bé. Un dia parlarem de cercar i NO trobar; Molt, peró molt més frustrant. (i no parlo de Picornells, si no de claus, papers, carteres etc.)

Black Fingernail.

Les estadístiques agraden. Agraden i entretenen.

Si no, no se s'entén rés. Tot mos ho expliquen amb números i comparatius: morts en carretera, porcentatjes de baixada de les borses (com si jo sabés que un 9% és molt o poc), pasta trobada dins capses de colacao (com si jo sabés que 200.000 euros és molt o poc). M'imagin que és per donar-li un poc més de credibilitat a les notícies, ja que ara tot són mentides i exageracions amb fins comercials. (com si els números no se poguessins manipular).

Així i tot no deixa de ser entretengut poder veure, per exemple, qui surt més al google, i comparar, i fer gràfics, i veure qui i qué és el més cercat. Ja que avui la mesura vé donada per la importància i la importancia de les coses ens la dona L'amo en Google, aqui teniu el google Trends, la manera més numérica de perdre el temps a la feina.

Entrau noms, llocs o el que sigui i voreu els resultats. Jo he fet la meva pròpia gràfica de paraules enfrontades: (Culo pareix guanyar pero pis li dona canya al final!)

També es pot cercar per països i per paraules. Mirau quins son els 5 primers països que cerquen "sex" a Google i vos endureu una sorpresa.

Un parell de monedes de 5 duros a la butxaca i una horeta per devant. Era tot el que necessitavem. Després creuaven l'umbral a un món màgic. Desde el senzill Tetris a l'espectacular After Burner. De tot hi habia i tot depenia del pressupost. 

La entrada, música celestial, sonava més o manco així.

L'amic que ha creat la esmentada Simfonia d l'Arcade: Andy Hofle.

Si passau pel fotolog voreu la cara que fan els dos meus nous socis. Tot elegància.

Resulta que a Japó fan lluites de fluorescents. A La Birreria n'hi ha un de llarg que està fus i no tenim ni collons de depenjar-lo per por de fer massa força i que se rompi, i aquests gorans del tub lluminós se dediquen a pegar-se d'osties amb, no ún, si no un parell d'ells fermats amb cinta aïllant.

Queden més maneres de mesclar la violencia amb l'espectacle?

I un poc de música per despedir la setmana i el tema Airbag (gran peli de la que tornarem parlar algun dia). Mos veim a La Birreria. Besos i abrasos.

und ein bisschen Trinkgeld

Una peli d'aquestes amb hype. Per començar a Sitges vàren cancelar el pase per por a que còpies pirates fossin gravades des de l'interior amb càmares-screeners (que dius: i no les poden registrar a la entrada abans de cancelar el pase?).

La promocionen com la suma de Blade Runner y The Rocky Horror Picture Show:

Repo! The Genetic Opera

Aqui la web amb el trailer a full

Alerta meteorológica! Quin oi de societat de la informació. 

Ja sabem tots quin temps ha de fer per dia, lloc i hora exacte. No com abans; Despusahir va venir un bon home a La Birreria, mos explicava que se'n va anar a cercar picornells dissabte dematí i el va agafar una bona aigua. El tio va arribar xop al cotxe i se va haver de canviar de camisa. Estava tot sorprés de que li hagués plogut. Sorprés peró amb sintonia amb la circunstància i amb lo que la provoca (ja és temps de ploure!)

Aquesta anécdota, contada fa 20 anys, era lo més normal d'aquest món, peró ara, amb la informació sortint-mos per les orelles, és impensable que ens anem a realitzar qualsevol activitat a l'aire lliure sense abans mirar 400 webs de previsió i havet analitzat les possibles consequències amb 50 e-mails crussats amb n'Alfred Rodríguez Picó. Hem passat de la valentia de sortir sense por, a passar pena pel condicionant -no exent de discusions- dels mitajs actuals que mos acosen. I que passa si plou? Que mos banyam. I que passa si mos banyam? Que la experiència programada no és 100% satisfactoria i no passam el gust que teniem previst passar. De cada vegada semblam més màquines programables.

Tots pensavem: Pero com te'n vas a cercar picornells amb aquesta previsió que hi havia a windguru tio? 

No li vàrem dir, clar.

Cançó Pop escrita als anys 60 per llençar un missatge d'opimisme devant una situació política "complicada". 

No pot ser, idó, més adient. What a wonderful world.

I see trees of green, red roses too
I see them bloom for me and you
And I think to myself, what a wonderful world

I see skies of blue and clouds of white

The bright blessed day, the dark sacred night

And I think to myself, what a wonderful world

The colours of the rainbow, so pretty in the sky

Are also on the faces of people going by

I see friends shakin' hands, sayin' "How do you do?"

They're really saying "I love you"

I hear babies cryin', I watch them grow

They'll learn much more than I'll ever know

And I think to myself, what a wonderful world

Yes, I think to myself, what a wonderful world

No deixeu de visitar I Fira de Sostenibilitat si anau per Menorca. És aquest cap de setmana i de ben segur que en Dan, que serà per allà d'organitzador, vos convidarà a unes pomades sostenibles.

Quin cap de setmana més gloriós! Feia estona que no reia tant amb un titular de premsa com el de diumenge. Les dues lesbianes-marujes amagaven la pasta bruta dins una capsa de colacao enterrada a un jardí. Ni el més pagés dels guionistes d'IB3 (si és que n'hi ha algún), gat d'herbes dolces, hagués pensat una trama tan burda i ridícula.

Mentres (m'imagin) a Marbella deuen obrir comptes a Bancs Suïssos o la Mafia els hi blanqueja els doblers, aquí mos conformam amb amagar-ho devora les colfloris. Deu esser la manca de pràctica, i sobretot, l'amor per la terra. A meam si abans de ficar-se dins aquests berenars feim uns cursets (pagats per la conselleria de Joventut of course) de com i a ón amagar la pasta per, a més de passar per lladre, no fer el puta ridícul.

Un curset de Como ser corrupto y que no se note mucho tampoc aniria malament. Un veïnat del tal Kurt Viaene me va comentar diumenge que l'amic den Cardona se feia un Xalet a Bonaire. Un funcionari que de cop i volta se compra un solar a Bonaire (que no és precisament el Bronx) i se fa un xaletarro: Raro? No és el primer.

L'any 2001? rééés ..despusahir!

Provau de cercar l'Ipod, la Wii, en Rafa Nadal, el conseller Buils, la piscina de Binibeca o La Birreria dins aquest link.

Google viejuno!

Ni hi trobareu rés!

Google celebra el seu aniversari amb una especie de cercador-màquina del temps, que ens situa al 2001 (encara hi havia pessetes no?). És curiós com passa la vida a través del Google.

En Pau ho clava avui.

La imatge a vegades no necessita massa paraules per explicar una situació. A més si haguessis explicar en paraules aquesta porcada no quedaria massa fí.

Si jo fos pepero (en plà cúpula i tal) m'amagaria. Tancaria el xiringuito una temporadeta i me'n anaria de vacances. Lo que no faria mai és piular.

I tu diràs: És que n'hi ha que no han robat, que són polítics honrats! Idó si el teu jefe roba, el teu company roba, el teu subordinat roba i tots junts enfonsen la teva empresa, amb molt més motiu te'n hauríes d'anar.