Quina controvèrsia tu. Uns pensen -i parlo de la Gala dels Goya- que els actors i demés profesionals de la cinematografia no haurien de protestar ni parlar de la situació política econòmica o social perque, segons una part de la societat, viuen de subvencions. S'hauria d'aplicar la màxima de no mossegar la ma que te dona de menjar. En principi.
Molts d'ells, pero, troben que donada la seva dimensió social i pel ressò que es fa de les seves paraules, es quasi bé una obligació moral aprofitar l'altaveu i opinar d'altres temes que no son els purament laborals (o sigui, gràcies a tothom, me gusta mucho mi profesión, besos i abrazos).
A més molta gent li fa il·lusió veure com els actors als que segueixen i que molts de pics idolatren diuen allo que tu diries si poguessis. Puny enlaire i a cagar-se en els bancs, els politics, l'Iva, les retallades i la pujada del pa.
Vet aqui que ja tenim lio armat, i si no pegau un vistasso al face o al twitter avui dematí.

Coses com que "Protesten i després se'n van de festa amb els meus diners" estan a la ordre del dia d'avui. Dia post-Goya.
Jo me posicionaré, clar que si, que per alguna cosa tenc un bloc i ningú me pot tocar els ous. (Fins aqui la meva pose reaccionaria): Trob que poc fan, que sí, que protestin que algú ho ha de fer. I si protesten embotits dins un traje de 3.000 euros que ho facin, pitjor seria anar alla a llepar el cul den Wert i de tots els mandrils del Gobierno Central. La cultura ha de ser reivindicativa, i encara que sigui des de una estora vermella (o verda) o, en el cas de Bardem, des de una posició privilegiada des d'alt d'una mansió de Florida (o de per alla), que ho facin.
Bé que hi ha moltes altres institucions (vos sona Noos?) que se'n han enduit doblers publics i d'amagat, i al seu temps tothom ho trobava superguai perque era promoció per Mallorca. Ja!
O vos pensau que la foto de na Claudia Schiffer amb en Mates a la ITB era gratis?

Molt bé la Verdú (que comença a notar les estirades de les operacions pero encara té un tró), bé en Bardem, i un poc cansina na Candela Peña, pero millor això que rés.
Jo no som actor, encara que ho paresc a vegades, pero me faig una idea de lo difícil que és aquesta professió, on mai saps si el mes que ve tendràs feina. (venen acostumats a aquesta situació laboral que ara té tothom), i subvencions les reb desde La Duquesa de Alba (3.000.000 anuals) fins al darrer pagès que te trobis sembrant patates. O sigui que protestau, que algo queda!

He entrat al bloc de puntetes, sense fer renou, m'imaginava que hi hauria l'amo de blogger amagat darrera un banner, amb un rodillo de cuina, esperant a pegar-me la bronca per haver estat tant temps a tornar.

Un poc com quant tornaves massa tard algun vespre de farra, conscient de que les possibilitats de que et sentissin eren moltes, i entraves a la casa com un lladre de joies passat de bourbon.

No ha estat així, ningú m'ha dit res, i he començat a escriure, mirant per darrera l'orella, amb un poc de por.

Si algú sabés coses de la meva vida només pel seguiment d'aquest bloc, molt probablement se pensaria que m'he mort. O que som a viure a Burundi. Don gràcies a que la gent sap més de jo pel Facebook. El puta Facebook: Un dels culpables de l'abandono momentani d'aquest espai de lletres inconnexes.

L'altre culpable (jo? mai!) es el fet de no estar vuit hores cada dia davant un ordinador. Si, visitants i amics, no faig feina més "a nus hotels". Com sabeu, ara faig i no faig altres coses. Però cap me dona temps d'actualitzar això. Fins avui.

Auto-excusar-me m'ha donat per una entradeta. Tendré collons per continuar? Han quedat molts temes sense tocar. Tant municipals com municipals. I algun del estranger, venga.

Au, una foto de regal: