Aquesta història d’esclavitut romana al segle XXI seria digna d’un guió de n’Almodovar si un dia s’atreveix amb una de romanos (en públic, es clar).
En lloc de Sangre y Arena s’hauria de dir Sangre y Harina, pero no deixa de ser un amor impossible entre l’esclau i el príncep, entre la puta i el senyor, entre una sort de Belen Esteban saudí i la seva porta a un món de riqueses.
La cosa no ha acabat bé per a cap dels dos. La ràbia i el vici del dominador príncep del petroli acabaren amb la vida del seu criat i la justicia anglesa ha fet la resta. Una història Espartana d’amor entre homes on les gavardines Armani han subtituit al peplum i Harrod’s al coliseu de Roma.
El fill de puta creia que l’altre ser era seu. Les imatges de la pallissa a l’ascensor posen els pels de punta, i la vostra imaginació, una gramets, unes manilles i unes bosses de plàstic fan la resta quan arribaren al seu cuarto.
El moro amb doblers no volia reconèixer la seva doble vida, i el pobre esclau el tenia agafat pels ous, mai millor dit.
Aquest pic no hi ha hagut happy end per na Pretty woman.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada