No teniu a vegades la sensació de que el món damunt el que trepitjam cada dia és molt més fràgil del que mos volen fer creure? (no parl de terra i pedres, ojo!)

Les institucions, governs, politica en general, la justicia!, inclús la sanitat o la educació estan en mans de gent tan inculta i incompetent com noltros mateixos. O inclús més.

Cada cosa del que passa mos la hem cercada noltros mateixos (incluida la puta crisi) i la gent, en un afany il.limitat d'egoïsme, només pretén (ejem, pretenem...), els pocs anys que li resten, viure aparentant el que no és amb doblers dels altres (que també pretenen ser alguna cosa, no te pensis).

Tot aixó fa que la xarxa damunt on s'aguanta tota aquest miniestructura vital anomenada Terra (o país, o estat, o que putes sé jo) que mos hem muntat sigui alguns dia tan fina com un tèl de ceba. Aquests díes, on probablement escoltam més (massa) als nostres representants a través dels cada vegada més manipulats mitjans -per on intenten confondre i pareixer que fer-se entrendre- a veure si ens ofereixen alguna solució (no els escoltam no, quant la cosa va bé), aquesta telaranya pareix més feble que mai. Pareix que s'ha de rompre. Hi ha díes que dius: Tot el que me rodeja és fals, aficats dins una espècie de Matrix cutre y casposo, y com si fossim en Neo sense afaitar, penses que hi ha alguna cosa que no cuadra, que aixó no estava al guió, que hi ha d'haver un univers paral.lel menys pompós peró més humà on les coses s'han d'haver fet desde un punt de vista més ètic.

Quant passa aixó me'n vaig a jugar al Killzone 2, a matar Hellgast, i a no pensar tant.

El link a la tira sencera, per si teniu ganes de llegir: Matrix by Peter Bagge. Besos i abrasos

Els dilluns no tenc cap per escriure (si, si, molt pitjor que els altres díes... increible!). Llegirem un poc. Interessant article sobre les xarxes socials (Facebook...) publicat a El Pais no fa molt.

Au bon dilluns pisios

Microsoft Outlook ha detectado un problema y debe cerrarse.

Tot diplomacia Windows, m'encanta. És com si vas al metge i te diu: Su doctor le ha detectado un problema en la rodilla y debe cortarle una pierna. I te la talla, no te dona opció.

En la relació de parella, el modo Windows, també seria molt pràctic: Su pareja le ha detectado unos cuernos y debe cerrarse. Desea enviar un informe? Si, si... a tu puta madre.

Aquesta petita tonteria d'avui va dedicada als Mac-queros perque no sel's hi penja rés mai i perque són la gent més superguai del món. (Tonteria que me perseguirà tota la vida, sobre tot si un dia m'en compro un).

Avui, amb no poc estupor, he llegit i tornat a llegir a El Pais (es que no m'ho creia) que torna Spandau Ballet.

Spandau Ballet no sé molt bé a qui li agradava, inclús els pijos ochenteros com jo ho odiavem. Ara, les hooligans quarentones ho ballen en massa (corporal) als bars de Pedro más i Reus.

Aquí el cantant, fardant de la mateixa dieta que les seves compatriotes. Yes, London. You know: fish, chips, cup 'o tea, bad food, worse weather, Mary fucking Poppins... London! (és el de la dreta niñata!)

Avui cercava per internet alguna cosa que me servís de recolzament al pensament que me ve al cap quant la esglèsia parla de temes com l'abort (i no només a jo) i he trobat aquest vinyeta den Manel F..

Alerta que el tema és delicadet.

I és així: Si aquesta gent tenen prohibit follar ni casar-se, si en teoria no poden estimar més que a deu (i de tocar-lo, ni somiar-ho) i lo més embarassat que han vist a la seva vida són les rates que pululen pel soterranis de la seva esglesia; Com putes se fiquen amb temes d'aquests?

És com si a un futbolista un dia li donàs per contradir les teoríes de Nietzsche o den Kant. Ostia que cadascú té les seves especialitats senyors i les vostres són... altres?

També parlen de condons i no n'han vist cap mai d'aprop. Que tenen? Estan avorrits? Perden protagonisme? no tenen públic? No queden terres per evangelizar? El coràn a adelantat a la biblia al top ten?

Jo crec que si als localazos que tenen per les places del pobles (i metros eh?, a Roma tenen tot un país, te cagas!) s'hi pogués muntar alguna cosa així com un centre comercial amb bars, chillout chillin, tenderetes jipis, massatges, quiromància, esoterisme, slow food etc. (sempre respectant l'arquitectura, ojo!) se treuria molt més profit de tots aquests metres.

Perquè noltros mos hem de pegar per 30 m2 i passar les de Caín per pagar als bancs, quant entre ells i els putes militars tenen milions de metres quadrats amb inmillorable situació i tot sense aprofitar?

Wellcome to Toncontin!! Tegucigalpa no és només una de les ciutats més anomenades per en Mortadelo i en Filemón-amb Pernambuco- a l'hora de fogir del Superintendente Vicente (per cert un poc Mauricio Colmenero no?), també és la ciutat amb uns dels aeroports més xungos. Si has aterrat a Toncontín pots aterrar a s'illa des Faro d'Aucanada. (jo, per si de cas, hi aniria amb tren...).

Els dilluns se necessita una racció extra de música per començar a funcionar (de gelocatil i cafeina arrancarem al manco avui).

Com me pot agradar aquesta horterada?

Anys 80 (finals). La gent se vestia com se vestia. Normalment jerseret de coll redó amb camisa devall. vaqueros El Charro o Bonaventure y, per calçar, un clàssic dels pijorros dels 80. Les Nautiques de sola alta. Qui no en va tenir unes? Agafaves les nàutiques de tota la vida (que dius: fa falta dur allò tan lleig i tan mal de fermar -record que els cordons eren quadrats!- per anar dins un barcu?), les pujaves un cm., les pintaves de marron-granate i ja teníes la peça estimada per tots els anavem a Factory: Les nàutiques de sola alta. Lo más. Furor!!

Lo mes sorprenent és que, com moltres altres cosetes d'aquell temps, no han fuit... encara hi ha gent que, anclada en aquella època (estoy llorando en mi habitación), duu aixó!! Vagi per ells avui aquest homenatge:

Tots tenim un amic anti-noves tecnologíes. Un o més d'un (o una o més d'una, ojo). És aquell que no té messenger, ni facebook, ni correu electrònic. i que si un dia se posa devant un ordinador cerca les direccions teclejant www...  a l'explorador. Quant va començar amb aixó de internet Terra estava molt de moda. Éll encara ho té com a pàgina d'inici quant posa en marxa el seu 486 (m'he passat d'antic?) i si ha de jugar a qualque cosa no cerquis Killzones ni osties... Buscaminas i a vivir!

Si algún dia se fa una direcció de correu -en pla nom+llinatge+edad (que dius: només en penses tenir enguany?) @yahoo.es- i li envíes un correu no esperis mai cap resposta. Com a molt un dia li diràs "Tio, te vaig enviar un correu" i te respondrà "Ah, si, el vaig veure.. que putes volíes que fés?".

Encara mira mametes a playboy.com i al youtube se xapa es cul amb videos d'òsties en plà videos de primera. Compraria algunes coses per internet pero quant arriba la passa de pagar es fa por i torna enrera. (i si una mà misteriosa de per darrera me fot la visa i me pentina la pasta?)

També té mòbil. La seva al.lota n'hi va regalar un pel seu aniversari, cansada de que li pegàs la gorra. Peró no sap enviar sms -més enllà del Ok de turno enviat 3 díes més tard- ni, ben alerta, posar música, conectar-se via bluetooth o fer fotos. Té un mòbil amb tapa per si cau, i guarda el carregador damunt el comodí com un tresor.

S'estima més anar a fer llenya o passejar el cà abans que pasar-se hores devant un ordinador. Simplement no va amb ell. No li surt. Tots en tenim un d'amic (o amiga) que viu sense aquesta doble personalitat que mos hem creat la majoria. I no li va tan malament, la llàstima és que s'avorreixen perque els altres no tenim altra puta tema de conversa que el facebook i tota la santa tonteria que arrosega.

Au a riure un poc amb la mala bèstia aquesta. Tot finura. Viva Ell!