dijous, de juliol 29, 2010

Al ferrer que me va fer la gàbia m'el enduc d'excursió en tornar. Vaja fill de puta.
Video acollonador per dessitjar a tothom un feliç etiquetatje de les fotos de La Patrona al facebook. Visca Ossifar!

Vos recoman llevar el sò. Al fireret que el va editar li agraden massa les pastilles.

dimecres, de juliol 28, 2010

Segons el catalans Curses de Braus, segons la resta de l'estat espanyol Corridas de Toros. Segons noltros Toros, directament: Fan toros. Hi ha toros. Has d'anar a nes Toros?.

No m'agraden els toros; No només perquè sigui una cosa espanyola o perquè facin mal als animals, que també. Es que és una cosa antiga, viejuna, machistota i passada (un poc com l'exèrcit o la església, pero amb manco doblers), amb tots aquells homes disfrassats ridículament d'estatuetes de televisor (o era al revés?), adorant i besant a unes verges que ja no existeixen, encaixonats amb zero glamour dins un microbus de cami al "Ruedo", firmant autògrafs a 4 fanàtics que no tenen ni la EGB.

És com d'una heroïcitat caduca i retrògrada, com una cosa descontextualitzada i fora de temps. S'hauríen de veure en blanc i negre, de fet, fa 60 anys, amb el blanc i negre, la sang no era tan sang i el patir no era tan patir. Avui, amb l'arribada del HD i de les càmeres amb mils de megapixels, la realitat se'ns ha tirat damunt i tot aquest realisme mesclat amb la nostra suposada consciència moderna i ecològica que ha fet que tot aquest teatre hagi quedat molt enrrere. De fet, l'altre dia vaig llegir un article, a una revista a, com no, un bar de Palma, d'un ex-crític de Toros, un home que havia crescut interessat per toros i havia fet d'aquell interés la seva professió. Ara, retirat d'aquestes històries, reconeixia haver canviat i, que en plé segle XXI, era un disbarat anacrònic i una barbarie. Aquest canvi no tothom el pot fer.
Els catalans han canviat, han parlat i sels ha escoltat. De totes formes hauríen d'haver prohibit les Corridas de Toros, no les Curses de Braus.
Si a Mallorca o a Balears prohibissin els toros, seria una rialla, ja que aquí els toros són una rialla. És un festival, una sesentada, una espanyolada i un souvenir. Pero és impensable, ja que aquí no se solen fer les coses per sentit comú, si no per euros.

Ara si que no entenc perquè tanta gent du un adhesiu d'un toro aferrat al cotxe, són els defensors del toros -de l'animal, vull dir- o del les corridas, alla on l'animal és maltractat??. I apart, vols dir que d'aquí poc prohibiran les colcades d'ase també?
Tot el que té a veure amb la simbologia automobilística és un mon per investigar. També tendrà el seu dia.

Aqui el Niño de la Bruni entrant a Matar. I esta com a emprenyat.

Més fotos de San Fermin a The Big Picture.

dijous, de juliol 22, 2010

dimecres, de juliol 21, 2010


Ni 11-S, ni 11-M, ni 11-J ni osties (i un altre 11 per cert!). Una data per recordar és la d'ahir: 20 de Juliol. Al loro perque acabarem els bytes de l'agenda per anotar tants esdeveniments, i no gaire bons, precisament:
Ahir, i a pocs quilòmetres de Muro, va esser descobert el cos de la nina aquesta búlgara dins un cotxe que es pegava foc. Fermada. Té, segons diuen, tota la pinta de ser un crim passional d'aquests que posen els pels de punta i dels que demostren que no hi ha ni un 1% guanyat en la lluita per la igualtat mentre a un sol home del món li doni per pensar que qualsevol dona és de la seva propietat. Perquè al final, el sentit de la propietat, que tan inculcat tenim, és l'arma silenciosa que provoca molts d'aquests crims. "La maté porque era mia", que deia aquell.

No tot havien de ser males noves -encara que també això pot acabar en desgràcia-. El naixement d'una estrella, que fa com a por, és noticia també el 20/07.
Té 300 vegades la massa del sol i s'anomena més o manco com un robot d'Star Wars: R136a1. Una estrella que només d'apropar-se uns milers de quilòmetres a la terra ens deixaria socarrats com el darrer tros de xulla de ses esgrelles des fogueró de Sant Antoni. El tros que, fred i fort com una pedra, se l'acaba menjant el moix.

Ahir, per rematar, va esser empresonada (comença a cumplir condemna a la fí) la fake-girl d'internet (i crec que també ha fet alguna pel·lícula) Lindsay Lohan. Una notícia que tota sola no diu res, pero juntament amb les altes, comença a fer sospitar alguna cosa. I diuen que aquesta joveneta és la re-encarnació del Mal, i no del mal de queixal precisament.

Més coses, tiram d'història: dia 20 de juliol del 1944 un grup de militars del que destacam el nom de Von Stauffemberg atempten contra el Führer. El puta Hitler, churrero ell, se n'escapa i segueix erre que erre amb la seva mania de matar gent amb embatumades de Zyklon B.
Una més: el 20 de juliol de 1973 mor, sense que encara no s'hagi pogut explicar la raó, en Bruce Lee.

La pobre búlgara, la estrella assassina, na Lindsay Lohan que fa més por que la estrella, en Hitler, en Bruce Lee. Bons precedents per prendre una gran decisió aquest dia?. No seria millor que ningú hagés anat a fer feina? Sobre tot els polítics de Mallorca?.

Idò no, aquest dia també serà recordat per la darrera capullada d'allò que un temps, molt, molt llunya, se varen atrevir a dir-se "els nostres representats":
Recordarem el 20/07 per ser el dia que el carrousel de l'humor, el Pim, Pam, Pum de la política mallorquina (PP+UM) vàren unir les seves forces (?), una vegada més, per, tapant-se les orelles i, fent valer els interessos de quatre particulars i deixar construir l'absolutament innecessari 25è camp de golf de Mallorca.
Esper que la maledicció d'aquest camp de Golf se faci eterna i els hi pegui rampa cada vegada que agafin el Putter.

dimecres, de juliol 14, 2010

Enyorau la era de les recreatives? (si, ara encara n'hi ha, pero són una merda, cadascú ja té la seva consola a ca seva).

Aquella era una època on per jugar a un videojoc te'n havíes d'anar a un lloc anomenat Saló Recreatiu, una Sala de Máquines que li deiem noltros, com si vos la sala de turbines d'un barco.
Un lloc fred, amb un tiparraco antipàtic que t'amollava el canvi com si te fes un favor i que no volia saber rès si la màquina no anava bé. Quan entraves no havíes de posar a pasta a la primera màquina, t'ho havíes de pensar bé. Primer calia recòrrer totes les instalacions, veure si hi havia novetats, mirar quines màquines estaven més petades de gent, i, després de vigilar l'entorn, decidir quines t'agradaven més i a quines duraries més amb 5 duros. La mitjana d'aquestes dues variants t'ajudaven a triar la màquina on te viciaries. Trastos com l'Out Run (amb carcassa), l'Operation Wolf i, sobre tot, l'After Burner estaven bé per jugar un pic i flipar amb les cabines pero després eren un sacadineros destinats només als pijets (que d'altra banda, no sabien jugar al Pang ni al Tetris).
Més endavant ja mos viciavem a sales amb bar (mític l'AllStar de Pedro Mas i Reus), i començavem a beure birres amb jerres, pero això ja són altres històries...
Aquesta web vos farà saltar la llagrimeta si sou tan nostàlgics del vici com jo: http://www.arcade-museum.com

dilluns, de juliol 12, 2010

Vos pensaveu no veure mai junts, a una mateixa peli, a na Lindsay Lohan i en Robert de Niro? Vos pensaveu que ja ho havieu vist tot, fins i tot veure guanyar a La Roja? Idò mirau el trailer sgüent. Una Robertrodriguezada com sempre i com mai, i un senyor homenatge a en Danny Trejo.

PD: Perquè últimament cada entrada és a base de preguntes?
PD 2: Totes les revistes gratis: http://youkioske.com/

dimarts, de juliol 06, 2010

Teniu pensat fer un creuer? Vos pensau que no se mou? Mirau aquests video. I no me doneu les gràcies.



La versió curta: