Poques entrades pero de profit. Quan arriba l'hivern tot és més lent. Tot se supedita al ritme de la pluja, de la natura... del poder o no sortir de ca teva, en una paraula. Un dirà: "es que en l'estiu i la calor tampoc no hi ha qui se remeni" pero al manco i ha llum, moltes més hores, i a més no te banyes (si no vols).
I aprofitant que estam a cases (que ben duit...) i que la porqueria de tele normal ja no funciona, el Digital (Oh, pijo!) m'ha permés descobrir dues d'aquestes sèries que no passen desaparcebudes per un cervell maquiavèlic com el meu.
Eastbound & down, la primera, (traduïda com "De culo y cuesta abajo") és una miniserie de 6 episodis sobre un ex-jugador profesional de beisbol, bastant famós pero en declive por mor d'una lesió. Ara, mig sobreviu visquent a ca el seu germà i autodestruint-se mes que n'Amy Winehouse a la festa de cap d'any de Madò Pereta. Humor negríssim, només per adults (per el llenguatje i la profusió d'imatges relacionades directament amb les drogues i l'alcohol) i antiheroisme a les totes. Acidesa verbal i visual per animar el cotarro.
La segona sèrie -només he vist els 2 primers episodis- es diu Hung ("superdotado") i encara que és més "comercial" també és molt més llarga i promet hores de catxondeo. La història és d'un altre fracasat -els fracasats cauen mes bé que la gent a la que tot li surt bé- que empra la seva unica "eina" útil per fer-se camí a la vida... la seva perdiu. Una proxeneta hippie, dos fills siniestros en plena adolescencia i una ex tan histèrica com pija aredoneixen aquest cocktail de bones intencions sexuals.
Entre totes dues m'han fet oblidar The Office, l'altre paradigma del gilipolles que t'acaba fent pena.
