Classificar. Mos encanta classificar, encaixonar, distribuïr, opinar, adjudicar... Aixó és així: Aquest és un freak i l'altre un listillo. Aquesta és una puta i l'altra una santa. Després, tot depenent del tipus de persona, i quant el coneixem, som capaços de canviar: ostia tio me pensaves que eres d'una altra manera (no li diràs: Una puta!...pero ahi estamos). N'hi ha que ni així: És un capullo i sempre ho serà.
Dins aquesta voràgine classificatoria (o desclassificatòria... tot depén) m'atrevesc a classificar les persones (ni més ni pus) en dues classes:
Les que parlen en negatiu i les que parlen en positiu. És una classificació un poc cutre peró molt bona d'entendre: La gent té una tendència natural a parlar en negatiu, o sigui, a subratllar les coses i/o les persones que NO els hi agraden. Aixó és una merda, aquest tio me cau fatal... Perqué? El perqué d'aquesta tendència és molt difícil d'explicar, supós que queda millor devant la gent posar a parir que mirar de trobar aspects positius... Mal! Déu esser molt reconfortant trobar coses criticables, peró crec que ho és molt més parlar en positiu.
La gent parlam molt poc del que ens agrada i de la gent que ens cau bé, igual perque ja se dona per entés. Inclús es poden trobar aspectes positius dins un fet/persona/cosa negatives a priori. Pensau en tot el que vos agrada, tot el que vos fa riure o, per exemple, pasau gust de menjar. Pensau en les persones amb les que estau bé i hi estarieu hores i hores riguent i parlant. Pensau en les películes i llibres que vos estimulen. Pensau-ho i compartiu-ho.
Anim a tothom a parlar en positiu, voreu com vos alegra el dia, i sobre tot, no donau el dia als demés amb les vostres neures negatives.
Després de tantes hores darrera una barra vos assegur que també firmarieu un post com aquest.
