S’acosten canvis. Inminents. I quan veim apropar-se el fi d’una època arriba l'hora de fer reflexions. Reflexions i números. Pero no números serios, números xorres. Estadístiques inservibles. Pura pèrdua de temps. Futilitat absoluta.

Per exemple: En els anys que duc visquent a Pollença (des del 2001 si no vaig errat) quantes vegades he passat per la carretera vella Pollença – Alcudia, la meva estimada MA-2201, protagonista de tantes i tantes aventures automobilístiques (sobre tot) i algunes en vehicles de dues rodes?

Si posam per cas que feia 9 mesos de feina cada any i que, de mitja vaig i venc 10-12 pics per setmana, la multiplicació la pot fer fins i tot en Delgado: 9 mesos per 12 anys = 108 mesos anant i vinguent, per 4 setmanes que té un mes = 432, i això, multiplicat per els 12 pics setmana (de mitjana, mas o menos, ni tu ni jo) dona un total de 5.184 passades (!) per la meva serpentejant  MA-2201.

M'autopropós ser el primer batle d’una carretera!

Aqui la teniu, preciosa, amb El Puig al fons.

Un dàtil que ja tocava. Amanda Seyfried.
Per si algú no sap qui és vos deix un video. La peli: Jennifer's Body. Esperau al minut 1:00, no vos podreu desaferrar. I elles tampoc...

Crec que és important fer un esforç:


"LA NOSTRA LLENGUA ESTÀ DE DOL. La modificació de la Llei de Normalització Lingüística s’aprovarà avui al Parlament de les Illes Balears i la nostra llengua es deixarà d’utilitzar a l’administració pública així com tampoc s'exigirà el seu coneixement per accedir-hi. També s'aprovarà la castellanització de topònims i pobles.
Demanam als polítics que votareu a favor d'aquesta aberració que vos ho penseu dues vegades. Aquí perdrem molt i la història vos recordarà com a culpables de la nostra desaparició."

Que a aquestes altures encara haguem d'estar així és ben trist.

En ser gran vull ser com ell

Fins a quin punt anar a pitar en Bauzá és serio?


La pregunta esta feta amb tota la mala intenció (tota la mala intenció que se pot tenir a la hora de la siesta). Per una part hi ha lo que ell deu pensar de tot això, que mos és aliè i complicat d'endevinar pero del que podrien imaginar unes quantes respostes: Per una part se’n deu enfotre, per dins i en petit comitè, pero per una altra ho pot emplear com a arma per atacar, i fins aquí no dic rés de nou, per una part a la oposició (l’altre dia va dir fascistes als socialistes, valenta lliçó de Història contemporánea, cap de fava) i per una altra als que es manifesten i no tiren coses que facin malet. O sigui, que van a pitar-lo en pau. Clar, ell fica tothom al mateix sac i, amb la excusa de la protecció personal, ha muntat un espectacular tinglado pseudomilitar amb la Guardia Civil. El batle de Santa Margalida ho té clar. Invasió. D’esquenes no ja al poble, sino als seus mandataris locals. Recorda molt aquelles pel·lícules d’extraterrestres on el sheriff local veia com els tancs de la infanteria aparcaven damunt les jardineres de la plaça principal sense ell poder fer rés més que mirar estupefacte. Evidentment obeïen unes ordres ultrasecretes.


Per part de la gent que va a pitar (entre ells m’imagin algún votant de dretes), pel que vaig constatar, hi ha ganes de protestar contra una majoria absoluta mal entesa i les seves nefastes conseqüències. Autocrítica per part dels politics: Cap. I això, a una comunitat on un 40% de gent no va ni votar a les darreres autonòmiques, és molta hipocresia. I no se pot donar la esquena a aquest passotisme voluntari.


Fetes aquestes aclaracions més o manco evidents m’atreviré a aprofundir un poc en un tema bastant més escabrós. Posam per cas que la violencia augmenta i la presencia policial també. Posam per cas que un dia hi ha un incident fort, amb ferits, o inclús algún mort. Posam també per cas que les ordres de la policia es no fer una passa enrrere mai, com hem vist a Valencia o a Barcelona.
Que passaria? Davant noltros, l’altre dia a Pollença, s’hi passejaven amics o familiars pel carrer de la seu del PP: cosins, tios, o germans o fills de gent que protestava a l’altre banda de barrera. Si la violència anés en aument voríem un altre pic com una lluita política separa a amics, germans i/o pares i fills? Tot això no recorda a un incident no massa llunyà? No hauria, la classe política, de fer un pensament i no tirar més llenya al foc? No provocar? No passejar-mos la Guardia Civil per davant com si fossem assassins, com si no fossem benvinguts ni a ca nostra, ni al nostre poble, ni a la nostra illa?
Per això demanava: Fins a quin punt anar a pitar en Bauzá és serio?

Com es fabricava una bicicleta a l'any 1945. Alerta amb el tema riscos laborals



vist a la boite verte

Posar-se a opinar de futbol a aquestes altures es com ficar-se a una conversa entre en Sheldon i en Punset sobre el LHC: Una absoluta pèrdua de temps.
Tothom que me rodeja en sap molt més i crida més fort. Que també dius: Saber de futbol. Quin concepte. Quantes portes deu obrir això? A quants currículums deu estar ressenyat?, Amb majúscules, a "Formación": Sé de fe futbol. Mucho. Nivel forero de Marca.


Idò el futbol és lo darrer que ens queda abans del no rés. El darrer escull cap a la foscor cultural més absoluta.
Des de les benestants classes culturitzades ens diuen que si no hi hagués futbol hi hauria més lectura, més educació, més formació i més llibres. Mentira. Si no hi hagués futbol no hi hauria rés. Tornaríem a un estat encara més primitiu. L'únic que sortiria de la nostra boca seria grunyits, tornaríem caminar quatre potes i viuríem dins coves esperant l'hora de caçar o de fornicar. El futbol com a la darrera passa del Homo Sapiens. Pensem-hi.


...Ah!, Força Barça. :D

Divendres arriba als cinemes The Avengers, "Los Vengadores". Primer els ens varen encolomar un per un i ara, per acabar la jugada, tots junts: N'Ironman, el Capità América, en Thor, la Masa i na Scarlett Johansson que no sé de que fa pero du la cremallera a punt de guixa.
Mirau a continuació el trailer de la peli actual (que per cert reb molt bones crítiques) i un precedent d'una suposada TV movie del 1978. Molt divertit. Surten Kiss, n'Alan Alda, i en Tony Stark pareix un actor porno d'aquell temps (via La boite verte). No crec que sigui més que un mix d'imatges pero és molt 70's.

Estan fatal els putes japonesos.
Vegetarianos abstenerse.
Vist a Kirai

Notición a nivell mundial: El rei d'Espanya s'ha disculpat i resulta que li hem d'agrair. La Unió Sindical d'Elefants ha dit que enguany no vendran a Mallorca. La de foques esper que tampoc.


Notición a nivell Autonòmic: Avui dematí deviem 1,5 milions d'euros (quasi mig més que ahir vepre) i avui capvespre ja torna a estar tot com abans. Això és Arquitectura financera i lo demés són pancaritats. (Bauzá, we love u)


Notición a nivell Local: Hi ha dues rutes del tapeo a Pollença. Les dues en dijous. Una és a U Moll. Suïcidi col.lectiu. Histèria. Anem a cremar alguna cosa!

I ara que ens preocupa tant Europa, na Merkel, Brussel·les, el que diran i fins a on ens hem de baixar els calçons. Que deuen dir dels dos recents episodis de la família real amb foc reial? (sí, és aposta).

Xafardejant un poc la noticia al Bild Zeitung he vist als comentaris que no els hi fa massa gracia que el rei s'envagi a matar animals pel mon. No n'hi ha molts pero són salats: Alguns parlen de que s'hagués pogut rompre el coll en caure. I un altre, parlant den Froilan i la seva poca habilitat manejant armes, diuen que menos mal que li va ferir al rei als ous. Au anau a google.co.uk o google.de i feis un poc d'investigació. El vostre pais vos necessita. Hem de netejar la imatge que aquest home de 74 anys esta donant d'Espanya!

Mira, un altre: One would think that with 23.6% unemployment, a figurehead monarchy is an unaffordable luxury. No necessita traducció.

En que se semblen un Ipad i una Nespresso? A priori en rés. Un aparell és per fer café els dematins i l’altre… L’altre no ho sabría dir.

Idò se m’ocorren un parell de similituts (tot veient l’actitud dels usuaris):

Lo primer que feim (me posaré com a prota de la historia per no ofendre a ningú) el dematí es connectar. Connectar la Nespresso per fer café i, mentres s’encalenteix, entrar al Facebook amb l’Ipad. Ja estam d'enganxe.

Més: Són dos trastets que fins fa dos díes no sabíem que existien i ara resulta que no podem viure sense ells (Ah!, la Publicitat, esa droga buena)

Són un extrany objecte del desig d'innovador disseny. O sigui: Superguais. I un chollazo per les seves marques.

Són dos eterns saca-cuartos (fins que mos tornin a dir qué hem de comprar). A la tenda Nespresso hi ha més coa per comprar capsules que a l’Inem. I les aplicacions del Ipad, a lo tonto, a lo tonto també te van escurant la butxaca.

I finalment val la pena dir que, si estam una setmana o més sense emprar-los ens adonarem de que realment no mos feien tanta falta. Un poc com quan se t'espenya el mòbil. Els primers díes el monazo és insufrible pero després veus que el mon no s'acaba. Segueixes respirant i  menjant i inclús, com que vas a fer el café al bar, te relaciones amb gent.

Pd: El link del Ipad és només visionable per gent molt poc sensible.

Un parell de fotos noves

La galería de simollepol en Flickr.

Seguim aprenent i fent proves!

Quan era més jovenet i radical no entenia perquè si a Catalunya o el Pais Basc la gent votava partits de caire nacionalista, no ho feiem noltros. La gent gran, els responsables de la famosa transició (en sortir de misa), te deien: És que els catalans són 6 milions i pesen molt més que els nostres suposats 750.000 vots (d'aquell temps). Que també pensaves: I els bascos, quants són?
Després hi havia una altra excusa, més conservadora encara, per no votar nacionalisme. La famosa "Es que si a Madrid hi ha els mateixos colors polítics que aquí, tendrem bó". I amb la tonteria Canyelles-González, Mates-Zapatero no hem vist un euro. En González per lo vist apart de ser del PSOE també era molt andalús en aquest sentit.
Ara tenim la dupla guanyadora: Rajoy-Bauza. I que ha passat? Que mos han retallat 500 milions dels nostres euros.
Au dò. Amb quina excusa mos quedam ara? Ah!, ja ho sé. "No hi ha cap partit que mos agradi". I amb aquestes votem al PP, que és com la primera, el canal que miram si no hi ha rès més. Com que esta al botó 1, ve per defecte. O sigui que per defecte la gent vota PP. Vaja quin defecte. Jo defecaria en aquest defecte pero quedaria molt brut. I molt reiteratiu.
En una paraula, si volem un canvi l'hem d'anar a cercar, hem de programar Energy al canal 1 i en Wyoming al 2. Per començar, i llevar 13 i Intereconomia de la parrilla de sortida. I d'arribada.


Dedic la Setmana Santa n'Audrey Tautou. Que segur que també es practicant. I Santa

Impressionant de veres.


Sperm Whale Encounter from Howard Hall on Vimeo.


Vist a Fogonazos

El mon és complicat i noltros no ajudam en res.
Últimament, i supòs que això és normal en temps de tensions, les postures -de tot tipus- s'estan radicalitzant un poc massa. Ja no val opinar un poc com tu pero pensar que ell té part de raó. Tampoc no val estar dins l'escala de grisos (o de colors) que van del blanc al negre. Avui, o estàs amb mi o contra mi, Bush Style.
O blanc o negre, o burro o barra.
Per exemple la vaga. Estam en contra de la Reforma Laboral. Pero i si els sindicats te pareixen un anacronisme que fas? Malo. O ets un sindicalista radical i ahir vares fer vaga o ets un comprador compulsiu de la Razon i un porta-muñequeras amb la bandera d'Espanya. No hi pot haver un terme mig?
No podem opinar que els sindicats no han fet la seva feina quan l'havien de fer? Tot estant, evidentment, no només en contra de AQUESTA reforma laboral, sino en contra de la majoria d'accions dutes a terme pel Govern Central. Una reforma laboral es necessària!. I dir això ja te converteix en un conservador intereconòmico?
És veritat que si no fos per la pressió sindicalista ningú hagués sortit als carrers? Pero això és bò, algú ens ha d'agitar. Pero que passa?, no tenim criteri propi? El petit empresari, superofegat, ha de deixar de fer caixa un dia per anar a una vaga que no li solucionarà rès? Pero no podem deixar que el Govern faci de les seves!! Pero en sèrio en Rajoy negociarà rés? O ahir s'enreia un poc de tot i pensava que això justifica l'existència dels Sindicats.
A lo que anava. S'ha de poder opinar lliurement de tot. No val el estas amb mi o en contra. Si no, s'acabaràn els foros, les discussions, l'escoltar a l'altre i el poder canviar d'opinió, d'aprendre, de créixer intel·lectualment (A Espanya no ha passat mai, segons els llibres d'historia, això de que algú escolti a l'altre). Amb el tema dels nacionalismes passa igual o amb la eterna, filosòfica i profunda discussió de quants anys té l'Anita Obregon. O per exemple amb en Bauzá i el seu govern, bé, no, amb en Bauzá no, tot és negre. Negre i ben negre.

Boníssim, boníssim, boníssim, boníssim.
Perquè aquestes coses no se m'ocorren jo?
Art damunt salvamantels de restaurant de menu. El Guibo

Descobert via Buenafuente

Sabeu que hi ha usuaris de Macintosh que duen tota la vida emprant aquestes màquines i els seus sistemes operatius i no tenen ni Iphone ni Ipad ni falta que els hi fa? (Ipod supós que si perque no existeix un altre Mp3).
I sabeu que mai han estat donant pel cul amb lo bé que van, lo bé que se veuen i lo guapos que són? T'enteraves un dia si anaves a ca seva i te trobaves aquell monstre modern damunt una taula.
Dissenyadors, interioristes i arquitectes (i els seus equivalents femenins), per dir algunes professions, duen anys i anys emprant la tecnologia Apple des de els més absoluts i agraïts silenci i discreció.
Que ha passat idò? La irrupció, sobre tot del Iphone, i ara del Ipad, ha omplit el mon de la nova tecnologia i els parcs infantils, de comercials sense nòmina que no parlarien de rés més i tot lo dia que dels seus estimats (heu de veure la cara d'amor que fan) cachivaches d'Apple. Son meravellosos i funcionen de puta mare? Si, pero no fa falta donar metralla tot lo dia com si en tinguessin accions.
Podem idò, fet aquesta aguda intro, classificar els usuaris d'Apple en 3 tipus:

1. Els de tota la vida, els professionals que empren Mac perque els hi va millor i punt. Sense donar explicacions.
2. Els pesats iphoneros i Ipaderos, n'esta petat. Surten de davall les pedres i se nota molt bé qui són, encara que no mostrin la maquineta, perquè si veuen un Nokia els hi surt urticaria i se'ls hi infla la epíglotis.
3. Hi ha un tercer tipus, evidentment minoritari, que és aplicable a qualsevol marca (desde Harley Davidson a Balay) i són els freakis que ho tenen TOT: El portatil, el G5, l'Iphone, l'Ipad 3, i totes les fundes, cables, connexions sacadineros i el llibre del profeta Jobs amb posts-its a les pàgines que els hi han de marcar el futur com a persones. (Anava a dir amb les pàgines aferrades però hagués parescut una porcada). Són, per si no ho heu notat, els qui graven en video quan desfan el paquet i ho penjen al youtube/facebook.

Hey, tot això amb un App gratuit de carinyu!

El problema del mon es que no hem situat a cada fitxa al seu lloc. Un davanter no pot jugar de porter. Per relacionar-se amb el demes s'ha de tenir un caràcter i per estar davant un ordinador 15 hores al dia un altre. Pose'm a cadascú al seu lloc!
Un comptable no pot jugar a Director General. No sempre un cambrer pot arribar a maitre. El mundus laboralis esta ple de personalitats enfonsades per allò que se pensaven que seria la seva feina i lo que realment és. Els hotels/bars/restaurants, per donar un exemple, estan plens d'aspirants a administratius (sense ells saber-ho) donant la cara davant guiris estupefactes, ansiosos d'informació, diversió i, sobre tot, una bona cara.
No estaria demés que, abans d'estudiar, poguéssim entrar, encara que per uns mesos, al mon laboral. Mos detxondiria es capet.


Si a nen Rajoy li haguessin explicat el marron que li esperava ben aviat se'n hagués anat un altre pic a fer de Registrador de la Propietat. S'hauria d'haver auto-expulsat abans de jugar el partit, o forçat la quinta amarilla. O donar-se de baixa, que tampoc seria tan estrany.
Escoltant lo que diuen els que mos comanden i, sobre tot, als seus votants i secuaces (I no parlo n'Intereconomia), una se fa una idea de com de malament esta el mon de la política.
Avui dematí escoltava la radio i un polític d'esquerres i nacionalista no se tallava un pel a dir que ja fa estona que s'haurien d'haver gravat amb més imposts als habitants d'aquestes terres. M'he quedat estupefacte. Al polític més centrista de Catalunya, si li parles d'augmentar beneficis (del dèficit ja se'n encarrega el govern Central i la seva caterva), abans de rés, te parlarà de espoli, te parlarà de que el 17% del PIB d'Astúries i d'altres comunitats son aportacions de defora ("uuuuhh, que poc solidari", amb aquesta te maten), de pactes fiscals i de la diferencia entre lo que sale y lo que entra. Aquest tipo supòs que, rendit davant aquesta magna empresa, troba que si, que la gent ha de pagar més. Imposts i més imposts. I som dels més en pagam!.


Després tu montes un negoci i lo únic que volen és treure't el suc. L'altre dia un forista a El Pais ho deia clar. El missatge que se'ns transmet des de na Merkel fins en Bauza (que tampoc no transmet gaire pero be) és: Quedau-vos a ca vostra, assegudets a la camilla i menjant sopa de sobre, que noltros ja ho arreglarem tot. Ai.

Estampetes nadalenques d'aquest estimat poble nostre. Hora punta i cara d'estupefacció dels vianants per descomptat. Lo de la pintada de la Esglèsia és com a la més curiosa. Realment no la pensa llevar ningú mai? Mos hi acostumarem com mos hem acostumat a veure el Fogueró Palace abandonat d'Alcúdia?

"Segur que és sempre il.legal matar una dona?"
Es capitostes de la cosa publicitària d'un temps no sabíen molt bé lo que era la igualtat de sexes. Que diran de la publicitat d'ara d'aqui 20 anys? (que aixequi la ma el que no estigui cansat de Rastreator i Linea Directa, per dir-ne dos que fan oi a ses mosques)
Vist a Retronaut. Moltes més aquí: http://www.retronaut.co/2011/06/vintage-ad-sexism/

Si n'Schettino hagués estat mallorquí (impossible! diuen els talibans) hagués dit: Ja nedam!





Aquesta foto i les més flipants de la tombada més famosa d'un italià després de les den Rossi a, como sempre, The Big Picture.

Cansats de discutir qui ha sofert més dins l'avió? Del viatge de quí era quan més se va moure? Qui va aguantar més sense potar? Qui va passar la pitjor tormenta o qui va tenir el pitjor aterratge?
Mirau aquest vídeo i després en parlam. A partir del tercer ja han de fer aproximacions.
L'efecte de que pareix que pengen d'un fil i suren enlaire (imaginau-vos el terrible i veloç moviment horitzontal de desplaçament) és brutal.
Uns aterratges on el pilot se té més que merescut el #ranciofact aplaudiment en ser enterra.
I és l'aeroport de Dusseldorf, no gaire enfora.
Via Fogonazos

Decepció. Supòs que això és el que una part (esper que gran) dels votants del PP a les darreres eleccions, tant de les generals com de les municipals i autonòmiques, deven sentir. Decepció per una banda perquè la solució a la crisi no només no ha arribat amb la celeritat promesa (de fet ni han tornat a guaitar els famosos “brotes verdes”), sinó també per la molèsta sensació de que tornam estar en mans d’una gent amb bastantes males intencions, amb un pensament únic molt perillós i amb unes ganes de tocar lo que no sona que fan oi.
La manca de cash ha multiplicat aquesta sensació: Un temps la inauguració d’una autopista, d’un Palma Arena o la presentació, cheek to cheek amb na Claudia Schiffer a Berlin, d’un Palau de congressos, mos mantenia ocupats, tant si era per posar-ho a parir com si era per bavejar davant l’ímpetu constructiu de l’anterior Govern de les dretes Balears. I amb les butxaques plenes els temes culturals preocupaven poc.
Ara, aquest Govern de pobres, de desheretats, de segona divisió, es veu impotent per mantenir la línia talla-cintes de la època den Jaumet i no els hi queda més remei, vist que no se podran comprar graneretes de 400 euros, que treure tota la seva mala sang i anar en contra. Del que sigui, però anar en contra.
A nen Mates tot això li deu fer gràcia, per una banda passa bastant més desapercebut als mitjans que quan hi ha via n’Antich, lo qual sempre evita els molestos i embrutadissos “judicis populars” i per una altra deu pensar: Cap de faves, no en sabreu mai. Taaaaard.


Si agafam un vol de Ryanair cap a Espanya la cosa esta molt pitjor. Alla sempre han estat un poc diferents a noltros (“un poc”) i això es nota en les maneres. El Jurassic Park s’ha quedat un altre pic sense corrent a les reixes i els Dinosaures tornen a pasturar sense manies i amb el cap ben alt. Moltíssimes de les expressions i postures que creiem enterrades tornen estar de malaltissa actualitat. I per desgràcia tots els ideals que s’hi amaguen darrere també. No entrarem en detalls però a aquestes altures parlar de que si el matrimoni homosexual es constitucional o no és com discutir si 4.000 casos de pederàstia que acaba de reconèixer la Esglèsia con ètics o no. Són, senzillament, coses que ja no s’haurien ni de plantejar.
És tal el retrocés duit a terme per la caterva de patrons de la sagrada Espanya i de la seva màquina del temps que han aconseguit que Cuéntame paregui Futurama.


I si, la primera actualització “seria” d’aquest bloc torna a ser política, un tema que fa bastant d’oi i del que, gràcies a les xarxes socials, de cada dia coneixem més detalls. De fet la sensació és de que ara se’ns han obert uns ulls que teníem tancats i veim que en 20 o 25 anys no n’han feta de bona mentre noltros confiàvem en ells tots els nostres doblers i il•lusions. A meam si a partir d’ara realment podem veure un canvi o tot se quedarà en “Me gusta” i Compartir”.

Galería de simollepol

La galería de simollepol en Flickr.