Hora d'anar-se'n a jeure. La Patrona ha passat com un torbellí i ha deixat pocs morts i manco ressaca de lo que me pensava. Els qui se pensaven tocar el cel dels euros amb els dits han vist que no todo el monte es orégano, ni la gent tan pardala. I els que han afrontat la cosa amb la humilitat del novato han vist superades les seves expectatives. Al final tot és dins un vidre.
A nivell poble la manca de duros municipals han pogut deixar la impresió d'unes festes un poc seques, pero les ganes de festa de la gent poden amb això i molt més. Un aplaudiment a la banda de música que fan més hores que un rellotge, i fent música, que no és fàcil.
Hora de posar ordre als calaixos i de no perdre temps. Ahir un amic que necessita fer reforma a ca seva i té els homes aturats se va trobar enmig de l'engranatge municipal dels permisos i els paperets, vuelva usted mañana, que deien. Això fa mal i no el botellon. I estam a dia 9 d'agost, no le queda ná.