Amb qui me puc ficar? Tothom ha aprés a defensar-se!! Millor dit, tothom a aprés a no arriscar més del necessari (ara entenc allo de nedar i guardar la roba!). La gent ja no fa un bloc per escriure dois i mostrar videos. La gent ja no amolla lliurament allò que pensa sense pensar. De cada vegada es creuen més les mirades a través de la xarxa, com a un duelo al sol a un poble perdut de Kansas. I tu, pardillo, com t'has atrevit a desafiar-me?

No es pot piular sense abans haver surfejat amb les teves propies paraules per les ones-tsunami del google.

No se pot bloggejar sense tenir 40.000 marcadors amb tota la informació damunt la que crear la teva bèstia, hi ha que estar al dia, al minut i al segon de tots els feeds, twitters, facebookeades vàries i demés eines tramperes per caça conills que mos ofereix la Web.

Si surts, fes-ho al vespre, amb temps de tornar a la cova. Si surts de dia, ves alerta. Tota la caterva internautica esta a l'aguait, amb fam i ganes de gresca. I amb no poc renou se te tiraràn al damunt com un drac de Komodo. Que ràpid et mossega i se'n va. Deixant el verí a les paraules perque facin el seu efecte. I lentament te mors i te decomposes. (A meam, en sentit ciber-nosa eh?).