És una pena que n'Steve Jobs s'hagui mort.
Com en Gaudí, el seu art desapareixerà amb ell. Una Sagrada Familia d'aparells high-tech que quedarà aturada, començarà a decaure, a ser lo que no és. No es pot relacionar tant a l'èxit d'una empresa com per que no es noti si no hi és.
L'esperança és que hagi tengut temps de deixar el camí marcat al manco per un parell d'anys (fins l'Iphone 8 o 9) pero a la velocitat que canvien les coses és molt complicat que la figura del seu fundador no s'enyori.
Avui es parla molt del me too, una expressió que m'ha fet particular gracia. Defineix el que precisament no era en Sr. Jobs. Si la cosa funciona, me'n fas una copia. Ell no, ell innovava. Think different que deien.


Amb aquesta introducció tan seria i gens banal (el tema se mereix un respecte sobre tot perque Apple a vegades se sembla a una religió de la que n'Steve Jobs era seu summe pontifex) me serveix per comentar una tipologia de gent (aquí és on aquest bloc recupera el seu banalisme absurd que el sol caracteritzar) que me fa gracia pero abans me feien ràbia, o viceversa, no ho sé.
Són els que, a un restaurant, a l'hora de triar de que volen dinar o sopar, sempre esperen a meam que demanen els altres per demanar exactament el mateix. Normalment reb el que esta al costat. Tu que demanes? Ja l'has cagada. Se pot tenir un dia de dubtes pero aquesta raça és radical.
M'imagin que emprar una expressió com me too per aquesta pardalada culinaria és un poc petulant pero la traducció literal no pot donar més en el clau: Jo lo mateix.
I tu, amb la teva sherlockiana perspicàcia, i basan-te en una conversació anterior al parking li demanes: Pero tu no volies peix??? Ja, pero m'ha fet més ganes lo teu. Aqui és on podeu dir: Que ets de pur. O callar. Sempre es millor callar.
El talibanisme dels metoonios (com m'he permés batejar-los) assoleix el seu paroxisme als bars. Alla és on cadascú, i de manera personal i intransferible, té la seva copa assignada, com l'ADN o el numero de DNI. I alla és on te demanen, amb tot el seu desparpajo i alçant una cella davant la teva cara d'incredulitat maxima: I tu que beus?