dimecres, de març 07, 2012

El problema del mon es que no hem situat a cada fitxa al seu lloc. Un davanter no pot jugar de porter. Per relacionar-se amb el demes s'ha de tenir un caràcter i per estar davant un ordinador 15 hores al dia un altre. Pose'm a cadascú al seu lloc!
Un comptable no pot jugar a Director General. No sempre un cambrer pot arribar a maitre. El mundus laboralis esta ple de personalitats enfonsades per allò que se pensaven que seria la seva feina i lo que realment és. Els hotels/bars/restaurants, per donar un exemple, estan plens d'aspirants a administratius (sense ells saber-ho) donant la cara davant guiris estupefactes, ansiosos d'informació, diversió i, sobre tot, una bona cara.
No estaria demés que, abans d'estudiar, poguéssim entrar, encara que per uns mesos, al mon laboral. Mos detxondiria es capet.


Si a nen Rajoy li haguessin explicat el marron que li esperava ben aviat se'n hagués anat un altre pic a fer de Registrador de la Propietat. S'hauria d'haver auto-expulsat abans de jugar el partit, o forçat la quinta amarilla. O donar-se de baixa, que tampoc seria tan estrany.
Escoltant lo que diuen els que mos comanden i, sobre tot, als seus votants i secuaces (I no parlo n'Intereconomia), una se fa una idea de com de malament esta el mon de la política.
Avui dematí escoltava la radio i un polític d'esquerres i nacionalista no se tallava un pel a dir que ja fa estona que s'haurien d'haver gravat amb més imposts als habitants d'aquestes terres. M'he quedat estupefacte. Al polític més centrista de Catalunya, si li parles d'augmentar beneficis (del dèficit ja se'n encarrega el govern Central i la seva caterva), abans de rés, te parlarà de espoli, te parlarà de que el 17% del PIB d'Astúries i d'altres comunitats son aportacions de defora ("uuuuhh, que poc solidari", amb aquesta te maten), de pactes fiscals i de la diferencia entre lo que sale y lo que entra. Aquest tipo supòs que, rendit davant aquesta magna empresa, troba que si, que la gent ha de pagar més. Imposts i més imposts. I som dels més en pagam!.


Després tu montes un negoci i lo únic que volen és treure't el suc. L'altre dia un forista a El Pais ho deia clar. El missatge que se'ns transmet des de na Merkel fins en Bauza (que tampoc no transmet gaire pero be) és: Quedau-vos a ca vostra, assegudets a la camilla i menjant sopa de sobre, que noltros ja ho arreglarem tot. Ai.