El mon és complicat i noltros no ajudam en res.
Últimament, i supòs que això és normal en temps de tensions, les postures -de tot tipus- s'estan radicalitzant un poc massa. Ja no val opinar un poc com tu pero pensar que ell té part de raó. Tampoc no val estar dins l'escala de grisos (o de colors) que van del blanc al negre. Avui, o estàs amb mi o contra mi, Bush Style.
O blanc o negre, o burro o barra.
Per exemple la vaga. Estam en contra de la Reforma Laboral. Pero i si els sindicats te pareixen un anacronisme que fas? Malo. O ets un sindicalista radical i ahir vares fer vaga o ets un comprador compulsiu de la Razon i un porta-muñequeras amb la bandera d'Espanya. No hi pot haver un terme mig?
No podem opinar que els sindicats no han fet la seva feina quan l'havien de fer? Tot estant, evidentment, no només en contra de AQUESTA reforma laboral, sino en contra de la majoria d'accions dutes a terme pel Govern Central. Una reforma laboral es necessària!. I dir això ja te converteix en un conservador intereconòmico?
És veritat que si no fos per la pressió sindicalista ningú hagués sortit als carrers? Pero això és bò, algú ens ha d'agitar. Pero que passa?, no tenim criteri propi? El petit empresari, superofegat, ha de deixar de fer caixa un dia per anar a una vaga que no li solucionarà rès? Pero no podem deixar que el Govern faci de les seves!! Pero en sèrio en Rajoy negociarà rés? O ahir s'enreia un poc de tot i pensava que això justifica l'existència dels Sindicats.
A lo que anava. S'ha de poder opinar lliurement de tot. No val el estas amb mi o en contra. Si no, s'acabaràn els foros, les discussions, l'escoltar a l'altre i el poder canviar d'opinió, d'aprendre, de créixer intel·lectualment (A Espanya no ha passat mai, segons els llibres d'historia, això de que algú escolti a l'altre). Amb el tema dels nacionalismes passa igual o amb la eterna, filosòfica i profunda discussió de quants anys té l'Anita Obregon. O per exemple amb en Bauzá i el seu govern, bé, no, amb en Bauzá no, tot és negre. Negre i ben negre.