El final ni Malafama, ni TMB ni rès: Futbol, futbol i més futbol. La jornada de dissabte qüasi va acabar en infarts col.lectius pero al final tot va anar bé. Els madridistes, veient com la lliga sel's hi escapa, avui amollen espumarajos pel facebook. Per rematar, en l'esport aquest de la pilota i la canasta, ahir mos vàren proclamar Campions d'Europa.

Comença a cansar tant de futebol, i aquest estiu hi ha mundial. Mos podem preparar.

Serà veritat que és el Opio de Pueblo? -mai he sabut molt bé que volia dir això-, La gent, enganxada com mai a una lliga que es decideix a l'ultim minut (molt sospitós, sobre tot amb les xifres que manejen les televisions), es concentren tots devant la TV esperant que les victòries del seu equip li donin una alegria que no troba a la seva vida qüotidiana.

Legenda urbana dius? La lliga més emocionant i que dona més que parlar, justament l'any de la crisi?. Els jugadors més cars i l'any amb més dificultats per veure els partits a casa -que fa que la gent vagi de bars i s'engati cosa mala-, justament enguany? I a més mundial a Sudàfrica amb Espanya de favorita? I el diari Marca (per dir-li alguna cosa) fent aquest gir tan radical cap al fanatisme més ultra? Se veu que no mos va bastar amb el nas de na Belen Esteban per pensar que estaríem entretenguts. Teoria conspiratoria de les més antigues pero ja se sap lo que diuen. Cuando el rio suena...

Més coses d'aquest fin de setmana gastronòmic: Se confirmen les 5 pizzeríes a Pollença, anomenada la pequeña Nápoles a partir d'ara (sense contar les de U Moll) i també se confirma que un Kebab s'ha de fer a un lloc específic, amb un ambient concret i amb una brutor i olor característiques. Un bar normal no pot fer Kebabs, que llavors no tenen gust de rès.