Si algú té un ca cagón a Pollença (si, ja sé que tots ho són i que a Pollença hi ha 3 milions de cans, era una manera d'introduir el post), hi ha un carrer on tots els amos s'amaguen per fer-los depositar les seves merdetes, és una espècie de caga-carrer, de caga-escondrijo, se diu Carrer del General Bosch i és el carrer que va de la plaça vella cap amunt, cap a Coronel Aloy.

El carrer Merda de Cà, com es pot batejar, es caracteritza per estar sembrat, cada 2 o 3 metres, d'espectaculars caquitas, molt realistes i d'una textura absolutament fresca, de la vostra mascota preferida. No és la primera vegada que el tio/tia més net i sensibilitzat i sociable i global, gira el cap cap al Puig mentres el seu cusset preciós obre els esfinters i deixa caure tan valuosa propietat intestinal.

Ells -o elles- fan veure que no se'n donen compte: "Ups, li ha caigut una merdeta, que graciós. -Saps si te cau un billet de 50 euros, pur, ja voràs com t'acotes".

Tots els que teniu cans i recolliu els seus marrons sou dignes d'aplaudir, de fet fa bastant d'oi (si, ja ho sé, sempre és impossible i a vegades la textura ho complica). Als altres, als que vos amagau per carrers secundaris i poc transitats com si anassiu a violar a una monja, vos diria que agafeu una cullereta i vos la menjeu a trossets, deixant que el tresor interior del vostre cà vos rellisqui pels morros, que ho degusteu com si d'una mousse de xocolata fos, que vos penetri dins la gargamella després d'haver inundat la llengua i el paladar, i que vos la envieu cap endins. Ja voràs que bona. Ummmm!!!

Ara, la Sociedad Estatal del Perro, se me tirarà damunt dient que la culpa és dels amos, que ells mai no deixen que el ca cagui pel carrer (és una inmensa minoria) i, lo més graciós, -aquesta m'encanta-, que els nins petits també caguen i també fa oi canviar-lis el paquete. Clar que si, clar que sí, però no caguen pel carrer. Bé, algún guiri, pero pobrets, estan enfora de la civilització no? O això pareix, a vegades.