No la podem nombrar la máxima i definitiva alegoria mundial contra el Apartheid ni un punt i apart en el cinema de ciencia-ficció pero sí que té part de cadascún d'aquests dos components. I una part interessant

Per jo es reparteix en un 30/70. El 70% seria per el pas definitiu cap a una nova forma de entendre la ciencia ficció, concretament de com tractar el tema extraterrestre.

District 9 posa no només cara i ulls (i ben lletjos) als visitants sino també sentiments i ànima (contraposada a les nostres carències i al nostre egoïsme).

El primer 30 per cent, que correspón a la primera part de la película (si, jo la dividiria en 2 parts) esta filmada en modo documental. Mostrant a la gent del carrer i als “responsables” com opinen, amb una cruesa d’escenaris i un moviment de camara que farien empagair a “Callejeros“.

Després d’aixó, pero amb aquest regust dins el cap, la peli gira cap a la ciencia ficció i la acció pura i dura (i moltes vegades inversemblant). Així i tot, encara t’ho creus, sobre tot per l’impacte d’aquests primers 30 minuts de metratge i també per com segueix estant rodada, amb tot luxe de detalls basurils. La olor del guetto pareix atravessar la pantalla i les rates se refugien del sol de Johannesburg.

I en mig de tot –spoiler- el notre heroi Wilkus manejant un robot a lo Alien i carregant-se tant els malos, malíssimos de la MNU així com als nigerians, traficants d’armes i de menjar per moixos.

Inclús les armes i les naus estan dotades d’una “vida” més sentimental de la que, en principi, els hi otorgaríem.

La transformació física, i sobre tot mental, del protagonista envers le fredor, l’egocentrisme i el materialisme del seus superiors i de la industria que els alimenta és el fil central que mos mantén enganxats. Molt bona la feina d’aquest actor: Sharlto Copley.

District 9 va entrar amb força a la llista de les millors 250 pelis de la història al imdb.com i s’ha situat 72ena, just per devall de El Laberinto de el Fauno. La nota: 8.5

A Rotten Tomatoes també la puntuen alt: 7.8.

Podríem dir que si aquesta pel.lícula l’hagués filmada en Michael Bay seria un altre rojat infumable.

Se nota la ma den Peter Jackson al darrera.

La escena: La darrera de tot. Una risión.