Ara a la feina mos posen los Cuarenta Principales: Lo dolent no és només la música (?) en sí, sino la qüantitat de vegades que posen cada cançó (??). Es repeteixen més pics que el Dj de l'Aurora. Crec que en 8 hores posen 6 cançons (???) unes 20 vegades cada una (publicitat, que no és poca, apart).

Realment arriba a cansar.

Peró que me quedo amb la publicitat, n'hi ha concretament d'un tipus radiofònic, que me crida molt la atenció: Les cunyes de discoteques. Concretament Magic i Tito's. La curiositat curiosa és que al final de la cunya -que solen ser del rollo dj tal dia tal o festa tal dia pascual- te diuen: Gracias por cuidar tu imagen. O sigui: Que de manera superdiscreta te comenten que com venguis vestit amb xancles, calçons curts i camiseta no entres.

Pero la cosa és molt més profunda: Que és idó cuidar tu imagen? Tu, abans de sortir de ca teva, te mires al mirall i penses: Jo mai he tengut mirall!. Quina puta imagen hem de cuidar? la imagen se cuida? Si veus vestit en Ronadinho i pareix que s'ha comprat la roba a Tiburon. Ara, supós que a ell no li negaríen la entrada. I les tíes? Elles no importa se cuidin massa; La fórmula és: a menys roba, més ràpid entres. Vos imaginau la mateixa teoria aplicada als mascles?

A més el tema és molt més racista del que aparenta, perque hi ha gent que per molt que cuidi la seva imatge (en el sentit pijotero/filtro que volen donar a entendre aquesta gent) no passarà mai dins una discoteque d'aquestes.

I després hi ha els borratxos: Clar, si tu vas amb traje de Cortefiel i corbata pero dus una ceba com un piano... te deixen entrar? ejj quie io voi bien vest.tido.

Al final te queda la sensació de que la frase del final de la publicitat en realitat lo que vol dir és: Se reserva el derecho de admision (pero avisat amb antelació radiofónica). Cagondeu a Lipstick podia entrar qui volgues i vestit com volgues, que si no agradaves t'ho feien saber, i no amb frasecitas discretes precisament.