Balada ben triste per en De la Iglesia que ha vist com la seva explosiva supraspanyolada ha caigut rendida als peus de Pa Negre, d'obligatori visionat a partir d'ara, encara que no sabem ni de quin poble és en Villaronga (Permi es palmesano, pero deu viure a Barcelona fa mil anys), i en català i de províncias. En Bardem esta a 5 goyas, com el Barça del Madrid. (A Mallorca som més descafeinats, deim pa moreno)

Buried és massa yanqui i esta out del cine més angoixant desde 127 horas, encara que en Ryan Reynolds (En Jason Lee en guapo) li hagués pogut fer ombra a l'intocable Bardem.

Tot lo demés és companyia.

Ni l'ilustre Buenafuente (que sense pronter va com a poc a poc) va donar massa vidilla a una gala un pel descafeinada (lo millor: "Ministra, espero que la gala le mole, que le emole") , no només perque la guanyadora i el seu director no son la alegria de la huerta, si no també perque la tensió entre la ministra i el director de El Dia de la Bestia va acabar en empat técnic. En res del que s'esperava. Bé, un discurs del tot correcte i ben posicionat den de la Iglesia, pero la sangre no llegó al rio.

Lo millor? El curtmetratge del principi.

Igual és que plovia.