Aquesta setmana passada he estat per Barcelona... en plà relax. De feina i tal peró relaxadament.
Ha estat una visita que, inconscientment, m'ha revelat que Barcelona és tan propera com ho pugui ser Palma, t'hi passeges amb tranquil.litat sospitosa, pero a la vegada és tan gran que fa un poc de por. Els tamanys de les coses a vegades fan por. Pareix que d'una gran Ciutat no t'hi pots amagar perque no en pots sortir, i només petit oasis, petits racons de silenci, et permeten ajuntar un altre pic el teu cos amb la teva ombra. Et permeten reduïr la velocitat i pensar que estàs segur. Tentol. Després surts, enganxes la quinta marxa i segueix inbuït dins el trui habitual d'aquestes ciutats. Observant. Sempre observant.
3 comentaris:
un qüestió Pep... el canuto t'ho vares fumar a Barcelona o quan escrivies l'article?
A veses la siudad me parece siniestra,
Desde cualquier rincón nos vigila un guardián.
Y hay una multitud sepultada en la niebla,
La luz de un reflector rompe la oscuridad.
Moments en que descubrim sa sort que tenim de viure on vivim.
Salut!
Jo no fum canutos... vaig caure dins la marmita!!
La sort de viure on vivim o la sort de descobrir-ho? (hi hagent que encara no s'ha enterat)
...Ostia i aixó de Here or Here que putes deu esser?
Publica un comentari a l'entrada