Perquè llevam els preus de les coses que regalam?

Són gratis?

Anam a comprar alguna cosa a algú i quant pagues et diuen:
Es para regalo? No hacemos paquetes pero le quito el precio si quiere (Quin detallasso!). I van i te retallen el preu de la etiqueta deixant el codi de barres (por si lo quiere cambiar…). Claro, i si lo viene a cambiar no sabra el precio no? Que haràn? Cortaràn todas las etiquetas de la tienda?
També hi ha la opció de mirar-ho per internet, més còmode i ràpid, i amb la contrapartida xunga que suposa trobar-ho més barat que el que t’han comprat.
Molt lleig és a més el típic que ha mal llevat el preu d’un llibre amb les ungles i ha deixat mig adhesiu a la portada, que encara queda pitjor (posa-li alcohol hombre, que pareixes novato!).
O el despistat de turno que no ha llevat la factura del paquet i quant l’obris te pega manotada i te la lleva de davant ( jo això ho he fet…).

Si volem amagar el preu perquè és?
Perquè la gent no vegi lo barato que és el que li regalam, o sigui que quedam malament noltros –per roñosos-? Menys mal que al todoacien no hi ha etiquetes.
O per el contrari no volem que la gent es senti malament quant vegi que el nostre poder adquisitiu és molt superior al seu? I lo pitjor, obligar-los igualar el preu quant ells ens regalin alguna cosa. No feia faltaaaaaa. (Això es diu molt també: Falsos!!)

No esta la amistat per damunt tot això? No és d’un regal el més important la il·lusió que fa rebre’l? No és veritat que El Corte Inglés és una ONG que es dedica a repartir els seus guanys entre els pobres?

A les festes d’aniversari, primeres comunions i demés actes festius trucats hi hauria d’haver una llisteta penjada a la porta. Tothom amb el preu al regal i depenent del que t’has gastat tens accés a un menú o un altre: A mi sempre me tocaria patatilla 007, olives La Espanyola i un tassó de Freixenet... calent.