I continuam:

El segon dia anarem cap al centre antic de Kyoto i les nines (Cati, Clara, Carol i Magda) llogaren, per cadascuna, un vestit de japonesa.

Per que ens entenguem: Mitjes Geishas、mitj Kimono, aixo si, amb urelles de sol i creuant les cames "a la europea". No vos penseu que era una fressa ni molt manco; Se varen tirar una hora vestint－se i pentinat－se a mans d'expertes japoneses (per alguna cosa Kyoto es la cuna de les geishas). Duien mes de 10 cinturons i faixes.

Despres anarem a dinar tot junts de Udons i llavors al temple daurat. Uns dels mes xulos que hem vist. Elles triomfaren, inclus les dones majors del lloc es volien fer fotos amb les europees del moment, vestides com a femmes fatales japoneses pero amb l'estil de pageses mallorquines (i menorquines). Vist el temple, va tocar anar a fer una volta per Kyoto i els seus carrerons (verem una Geisha autentica!) i devestir-se (els homes, mentres, feiem una birra al, fins ara, lloc mes barat que hem trobat: 180 yens per birra -1.35 euritos-).

El vespre va tocar menjar a un japones molt guapo: Sabates fora, asseguts enterra a un tatami i menjua fins que n'hi va haver. Despres unes birres a un irlandes i prest a jeure que diumenge, oh diumenge, era El Gran Dia. Bodorrio!

To be continued...

El detall: La gent jove pica de monjetes de soja abans de sopar. Patatas bravas m'has dit? Noooo!