Ses noces.
Ja hem tornat. I intentaré seguir explicant punt per punt el viatge. Aixo si, resumiendo que tampoc hem d'avorrir al personal.
El dia D va començar especialment mogut per les dones, que tengueren sessió matutina de perruqueria i arreglos varios a la esteticienne de l'hotel.
Noltros, simples i plans com sempre, en varem tenir abastament amb dutxa, afaitat i posada de traje. Una vegada a punt, ens reunirem tot a la sala de espera. Com no, entre acotaments de cap i arigatos varios, ens serviren un te. Era prest, la cosa acabava de començar. I tenia bona pinta.
De cop i volta apareix en Dan, el ex assote de las feminas, tremolava com un metro de la linea Yamanote (en parlarem) en hora punta dins el seu vestit de los 7 Samurais. Preciós com anava, se va ajuntar a noltros en la espera. En un parell de minuts aparagué ella, radiant i japonesa fins a la médula. Firmaren una sentencia i seguirem, en ordre milimetric, cap a la capella (per dir li alguna cosa).
Alla es casaren pel rite Sintoista, no ens enteravem de res pero va ser molt simpátic. La anecdota per sa mare del novio, que tenia tanta sed que se va beure el sake ritual abans que li diguessin. Formes divertides de rompre el protocol sempre n'hi ha, pero si es bevent, encara millor.
La cerimonia va donar pas a l'envite. Tot luxe de menjar finolis japones i birra a les totes. Els balears varem haver de cantar, dir poesies i fer presentacions (alla tothom feia alguna cosa dret al micro, la majoria tocar un instrument de puta mare) i fins i tot el final de festa amb una profesora de piano catolica i els nins del coro (noltros) cantant el Noi de la Mare. Canvi de roba dels noviis, encesa d'espelmes, tarta, discursos de son pare de na Tsukiko molt emotius i cap la segona festa, la dels Joves!
La segona festa es fa fer a un restaurant del centre de Kyoto, l'ambient era mes distes i al final, com sempre, els cambrers, acabaren demanant l'hora (operacion birra abortada!). Coneguerem a un munt de japos que flipaven de que coneguessim en Hideo Kojima i ferem mils de kampais. Va ser el primer mig gatarri del viatge.
El dia seguent ens anavem a Tokio en Shinkansen! (Tren bala tio!)
Ja hem tornat. I intentaré seguir explicant punt per punt el viatge. Aixo si, resumiendo que tampoc hem d'avorrir al personal.
El dia D va començar especialment mogut per les dones, que tengueren sessió matutina de perruqueria i arreglos varios a la esteticienne de l'hotel.
Noltros, simples i plans com sempre, en varem tenir abastament amb dutxa, afaitat i posada de traje. Una vegada a punt, ens reunirem tot a la sala de espera. Com no, entre acotaments de cap i arigatos varios, ens serviren un te. Era prest, la cosa acabava de començar. I tenia bona pinta.
De cop i volta apareix en Dan, el ex assote de las feminas, tremolava com un metro de la linea Yamanote (en parlarem) en hora punta dins el seu vestit de los 7 Samurais. Preciós com anava, se va ajuntar a noltros en la espera. En un parell de minuts aparagué ella, radiant i japonesa fins a la médula. Firmaren una sentencia i seguirem, en ordre milimetric, cap a la capella (per dir li alguna cosa).
Alla es casaren pel rite Sintoista, no ens enteravem de res pero va ser molt simpátic. La anecdota per sa mare del novio, que tenia tanta sed que se va beure el sake ritual abans que li diguessin. Formes divertides de rompre el protocol sempre n'hi ha, pero si es bevent, encara millor.
La cerimonia va donar pas a l'envite. Tot luxe de menjar finolis japones i birra a les totes. Els balears varem haver de cantar, dir poesies i fer presentacions (alla tothom feia alguna cosa dret al micro, la majoria tocar un instrument de puta mare) i fins i tot el final de festa amb una profesora de piano catolica i els nins del coro (noltros) cantant el Noi de la Mare. Canvi de roba dels noviis, encesa d'espelmes, tarta, discursos de son pare de na Tsukiko molt emotius i cap la segona festa, la dels Joves!
La segona festa es fa fer a un restaurant del centre de Kyoto, l'ambient era mes distes i al final, com sempre, els cambrers, acabaren demanant l'hora (operacion birra abortada!). Coneguerem a un munt de japos que flipaven de que coneguessim en Hideo Kojima i ferem mils de kampais. Va ser el primer mig gatarri del viatge.
El dia seguent ens anavem a Tokio en Shinkansen! (Tren bala tio!)
2 comentaris:
tremolava com un metro de la linea Yamanote (en parlarem) en hora punta
Jajaja! Ja fris de llegir sa segona part.
Per cert!! nomes se a retrasat 17 segons en tota la seva historia!!! Aixo es lo que se retrasa el tren de palma cada dia! (comparacions odioses)
Publica un comentari a l'entrada