És una setmana difícil de resumir. Supós que el futur lectiu de s'hereu ha estat la màxima preocupació, i lo únic que ha demostrat l'esforç realitzat és la manca de previsió i profesionalitat de la gent que administra els nostres doblers.

Algún dirà que només ens molestam i ens interessam per aquestes coses quan ens toca d'aprop. I tota la raó té. A mi fins ara les polítiques me la duien bastant fluixa. A meam, sempre i ha un sentiment i una opinió, pero vàrem tenir un tio com n'Aznar de president del govern espanyol 8 anys i tampoc vaig tenir cap depressió. Pero és ara quan he notat amb força (la majoria ja deu fer estona) que alguna cosa no funciona. Que hi ha massa parts d'una orquestra amb els instruments desafinats, que no saben tocar o que, simplement, no tenen cap mena d'instrument per tocar i ho fan veure. I si les esquerres van per aquest camí, si no aprofiten el seu moment per fer les coses bé i causar bona impressió, em sembla que el futur està en mans de la dreta, la que, amb tots els seus defectes, és molt més bona "venedora de motos" que la esquerra. La pose s'ha de començar a cambiar per els fets i si algún no es comença a arromangar la camisa, d'aqui a rès li treuràn.

La resta? Le mònde segueix girant, sempre més a favor d'alguns fills de puta que s'aprofiten de les situacions. Al final, amb la conciència de cadascú al damunt, intentaràn ser feliços, pero molts no ho aconseguiran mai. És massa voler ser.