Diferents imatges de perfil (la nostra carta de presentació!) al facebook. Tota una declaracio d’intencions.

Dos grans grups per començar: Els que posen la foto ells i els que es deixen posar una foto per algu altre. El darrer cas, poc nombrós, es dona quan l’usuari no es volia fer un facebook i l’al.lota de turno li ha fet per collons. “Vaaa fet un facebook que és superguai… Hi ha tothom!” (amb aquesta frase l’has matada)

El primer gran grup, els que ens ocuparà d’ara en endevant, és pot dividir en els següents subgrups:

Foto feta a un mateix. Amb la web-cam, de qüalitat molt dubtosa. Avorrit a ca teva proves la webcam fent caruses i sempre acabes posant la pitjor (la que tu creus que és la més divertida? Pues esa!). També n'hi ha amb intencions artístiques: "Mira, que només se me veu mitja cara!, i estic fumant!!" o "mira quina cara d'intelectual-romàntic" (per aquesta és imprescindible dur ulleres)

Foto que ens ha fet algú altre i no se’ns veu una merda: Davant les Piràmides, a la platja o devant la torre Eiffiel, de passada els hi dius: “Mira si he estat a puestos jo!: Si rei, pero no sabem qui putes ets!”

Aquest gran grup també inclou fotos fetes de festa (amb més o manco proximitat focal) i amb postures de borratxeres vàries, disfrassats o vestits per alguna ocasió especial (molt tipiques le de la Patrona, que la gent manté tot l’any) o a unes noces, despedidas, etc.

Foto retallada d’una altra foto amb algú altre: Es veu un braç penjant de la teva esquena o la foto esta torta. O es veu com mires a alguna altre banda. En fi, descontextualitzat a més no poder. També és normal fer cara de borratxo.

Foto artística. Els que es pensen guapos se posen fotos que algu els hi ha fet (playita, fent surf, amb clarobscur renaixentista, mirant per una finestra mentres te toca la llum, fumant com na Sara Montiel…) i es veu que s’agraden a ells mateixos. Són els mateixos que se maquillen i se pentinen quan se van a fer-se una foto de carnet.

Foto no foto. Els qui la foto del seu perfil no és ni d’ells. Aquí caldria destacar-ne dos:

Foto promocional (he sacado un disco, mi bar hace una fiesta, mi empresa es muy guai, soy un artita y mira que bien pinto la mona...) o els foto para esconder quien soy (ui, ui, ui que misterio): Aquí podem posar qualsevol cosa: Un peix, una lluna, un logo, una polaroid, en Homer... Com més paresqui que passam de la foto, en realitat més mos ho estam currant.

Foto de la nostra cosa estimada que volem mostrar: La moto, la bici, L’Ibiza tunejat o la planta de Maria. Alerta que tot el que ens agrada probablement avorreixi a la resta dels humans.

Fotos fetes amb el programet de turno per caricaturitzar-mos: Pocoyos, mangas i demés parides per riure 5 minuts. I que, quan passen de moda i ja no s’ho fa ningú, queden bastant cansines.

Fotos de quan erem petits. “A que no sabes quien és el nene guapo de la foto?”. Es pensen originals i s’ho han fet 9.000.000 de facebookeros.

Les del bebe o nin: Els neopapas i neomamas que mos han de mostrar la seva criatura fins a la sopa. Cas de suplantació de personalitat? Ells han deixat d’existir?

Mascotas. Petit grup que posen la foto del seu ca o de la seva tortuga. Incomprensible.

Totes aquestes se poden combinar (be, quasi totes): nins amb cans, papas amb tortugues, cans amb Ibizas, Pocoyos de festa, Tios en moto i fumant porros i un llarg etc...

N’hi ha més? Ja les posarem idò. Tira tira.