No sé si és una mala gamberrada o si a alguna ment preclara d'aquestes que pululen per l'illa se li ha encés la bombilla de molt baix consum, pero no entenc com a algú se li pot ocorre, de la nit al dia, cambiar el sentit de la prioritat al punt negre mes perillós de tota la nostra xarxa de carreteres.

Si, ho heu adivinat, és al pont de la carretera vella d'Alcudia. Ahir dematí, primer dia de curro, ja vaig tenir la primera fregada (que bien empezamos la semanita, vaig pensar). Un puret amb un Escort descapotable (ho heu llegit bé, un Escort descapotable!) se va ficar enmig del pont quan jo hi entrava a 140 Km/h. El resultat va ser la batalla de Braveheart pero en miniatura i motoritzada. Quan les senyals que partíen de darrera els volants no vàren bastar per fer entendre als dos goriles vaig optar per baixar del cotxe i arriscar-me a que l'altre me sortís amb un bate de beisbol, un puny americà o el darrer llibre de na Mª de la Pau Janer.

En la meva bravura, nuu i sense escut, li vaig argumentar (primer me vaig assegurar que era un sesentón sense picadura mortal) que anava equivocat, que jo passava per alla 2 pics cada dia i que ja feia mes de 3 mesos que havien canviat el sentit de la preferència, li va costar pero ho va arribar a assimilar. A la pantera rosa i el seu escort convertible no els hi va quedar mes remei que fer marxa enrera i recular la seva xuleria. L'amo del Golfus, triomfal, va enfilar la montura del seus cavalls i va passar lleuger i cap envant per tirar dret per la recta de la deshumiliació.

Si cada dia hem d'estar amb la mateixa puta comèdia hi aniré un vespre amb un destornillador i cambiaré les coses per deixar-les com estaven.

Una relat d'una anècdota sense importancia per començar l'any laboral actualitzant. Enguany, si la cosa dura, aquest blog cumplirà 5 anyets. Hooray!