dijous, de febrer 11, 2010

El diario de Patricia. Quin gran programa. Notición d'avui:
Noticia de fa un 2 anyets mes o manco:

I, gratant, gratant, m'he trobat aquest pàrraf aclaridor:
En 1998, José Ignacio apuñaló a su mujer porque no quiso ir a Lo que necesitas es amor escuchar sus súplicas. El resto de los casos son muy diferentes. Se trata de mujeres que decidieron acudir a programas de televisión a denunciar sus casos de maltrato y fueron sentenciadas a muerte por sus agresores. Como Ana Orantes (1997), quemada viva tras hablar de su caso en Canal Sur; o Ana Belén (1998), acuchillada tras hablar en directo con Ana Rosa Quintana. Un caso muy similar al de Mar Herrero (1999).

O sigui que el facebook es culpable de que un sonat contacti amb una nina i després la violi, li faci tocamientos i no se que més i els videojocs són responsables de que cualsevol sonat agafi una escopeta i se'n vagi a l'escola a matar a les profesores d'EGB, pero na Patricia aquesta i tota la caterva de programes de marujeo, amb casos contrastats d'assassinats i maltractaments, resulta que és un entreteniment de màxima audiencia i dins l'horari infantil. Toca't es collons!.
.