Si anau a fer una ronda pels fotologs varios, que sé que ho feis perque hi ha molt de voyeurisme amb aixó d'internet (jo el primer), vos en donareu compte d'una moda que hi ha els divendres sobre tot, pero també els dilluns i algún altre dia. Penjen un dibuixet tret de per google (una espècie de wordart) d'una rateta amb el cap damunt un ordinador, o de un moixet que se'n va de festa o alguna horterada similar i posen la frase que més agrada tal dia com avui: Por fin es viernes.

Mils i mils de fotologs i mostradors publics de històries personals i fotos de dubtosa gràcia (que no podem deixar de mirar, com un culebrón d'ínfima qüalitat que mos enganxa desde el primer te quiero) repeteixen la puta mateixa frase: Por fin es viernes. I que vol dir? Que teníem ganes de que passes la setmana? Que avui mos anam de festa? Que no teníem cap pardalada mes per posar i per fer un poc de relleno? Que podrem descansar després d'una agotadora setmana actualitzant fotologs i demés? Com en Garzón que confirma que en Franco es mort, aquesta bona gent mos confirmen, fent els tres alens, que avui, divendres, és divendres.