Jo, que som un desarraigat o un apàtrida (podeu escollir), no hauria de sentir cap tipus d'emoció per ficar-me dins les festes d'un o altre poble i gaudir d'elles com una bèstia parda. De fet m'ho hauria de prende tot com aquell turista que, encara que ve cada any i s'ho passa pipa, no deixa de veure els bous desde la barrera. Pero per sort no és així, i no és així en part perque cadascú és com és i en part, -sobre tot diria jo- per la gent que t'acoeix i ta fa sentir be siguis on siguis. I ja sabeu qui sou i de ón.

En otro orden de cosas avui migdia hem anat a l'ajuntament a exercir el meus drets de ciutadà contra els atacs desmesurats del personatje que tots sabeu qui és (els que no el coneixeu no vos perdeu rés). Estic molt content perquè la persona que m'ha acompanyat/assessorat/estimat, sigui com sigui que acabi l'assumpte, m'ha contagiat el seu optimisme i simpatia. No diré noms, només diré que com a tio i profesional és més gran que en Pau Gasol... encara que no ho aparenti. Gràcies.

I gràcies a molts amics/clients de Pollença que, dia a dia (i aixó ja ho he dit algún pic, peró val la pena reiterar-ho) me donen el seu suport, i sou molts. Gràcies i més gràcies.