Ja està bé de criticar que paresc una marujilla.

Avui dematí hi tornava a haver un accident al pont de la carretera vella Alcudia-Pollença. Un Grand Cherokee ha pres la gens fàcil i arriscada decisió de seguir recte. Resultat: La paret, que els de carreteres se tiren la meïtat de l'any arreglant amb laboriosa parsimonia, tirada enterra una vegada més. El Grand Cherokee aparcat a 1.5 metres abaix malferit com una guàtlera.

He arribat a la conclusió de que aquesta carretera és un esser viu: Que hi sent, hi veu i té sentiments. I la gent que la maltracta ho acaba pagant. Crec que entre ella i els que habitualment la transitam ha sorgit un vincle d'amistat i, perque no dir-ho, d'amor. Carinyo, no t'enfadis, no tornaré a estar tant de temps sense parlar de tú.