Ella: Polo-falda de Lacoste (una prenda que no he entés mai) o camisa llarga "Rollo ibiza" fins als genolls (amb floretes "marca de agua"). Sandalies o albarques menorquines. Complements: senalla "indígena". "así no sabràn que no soy de aquí" NOoooOOO!!.

Ell: Polo celeste, blau o blanc (depén de la hora) o camisa blanca de màniga llarga arremangadeta, bermudes beige amb pinces i nautiques ochenteres o albarques menorquines (també depèn de l'hora)

Complements: Ulleres i barba d'un dia.

Acompanyament: Nina que tot el temps o crida o plora. "Araceli me tienes hartaaa!!"

Vestida com la infanta Leonor. (o una d'aquestes).

És la fauna que més estimam dels agosts: Los Madriles / turisme espanyol (versió light): aplicable a qualsevol comunitat autónoma, incluïts catalans.

Estàn 3 setmanes per aquí i odíen estar amb guiris (quant ells mos mantenen qüasi 6 mesos). "No teneis un hotel con menos ingleses?"

Són els que no acaben d'entrar a un restaurant i ja estan demanant lo que no hi ha a la carta "para no comer lo mismo que esos alemanes, es que somos de la tierra". Aixó sí, al mateix preu clar.

Són els que no han obert la porta de la habitació i ja te'n demanen una vista al mar. ("Pero si esto és un agroturismo.. y estamos en Sineu señora!!").

Per el port de Pollença se'n veuen a rompre.. i per Menorca també. Si els trobau sopant són els que es queixen fins i tot si ho troben bó. I xerren fort i de doblers/política/futbol.

Si els hi agafa un dia de mal temps ho fan pagar a l'hoteler omplint una fulla de reclamacions. "No és por mí ni para que me salgan gratis la vacaciones, es para que no le pase a nadie más". ja - ja.

El dia que se'n van fas un alè. I encara falten 15 díes d'agost.

Besos i abrasos.