L'Atari ST era un d'ordinador amb un Mac Os primitiu que et permetia fer anar el mouse i obrir i tancar finestretes, el que més cridava l'atenció era la paperera (Trash!) de reciclatje, mos encantava tirar-hi coses i tornar-les a recuperar. Duia una processador de textes i una especie de Paint que en aquell temps era una passada: Poder pintar a una pantalla era lo más. Els jocs anaven amb disquets de 3,5 i duia ports per impressora, ports MIDI i entrades per Joysticks i demés perfifèrics. Estava entre un ordinador personal i una consola, ja que qüasi bé només s'emprava per jugar (lo dels textes era la excusa perque te'l comprassin). Va superar a l'Amstrad (que venia de superar a l'Spectrum) i va ser superat per l'Amiga. C'est la vie.

Tot supera a alguna cosa i tot es superat. El que passa és que avui en dia el temps entre processos s'ha escurçat massa. Tant que ja no pots saber que és lo nou i lo vell. Si veus una càmara digital de l'any passat i una d'enguany, destriar la nova de la vella (sense mirar especificacions tècniques) és difícil. Igual passa amb la moda no? a mi sí. On vas amb aquests vaqueros? Si són de l'any passat: Idó sí gilipolles, peró me vàren costar la meïtat que els teus en rebaixes. I per aixó no necessito anar per el món dient a la gent si la roba que duu és de l'any passat o d'enguany... ni que fos un yogur vatuadell!!! (T'imagines? Vaqueros que caducassin?).